Manual de conversa

ca gran - petit   »   sr велико – мало

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шездесет и осам]

68 [šezdeset i osam]

велико – мало

veliko – malo

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
gran i petit в--ик- и-м-ло в_____ и м___ в-л-к- и м-л- ------------- велико и мало 0
vel----– ma-o v_____ – m___ v-l-k- – m-l- ------------- veliko – malo
L’elefant és gran. Слон -е--е-и-. С___ ј_ в_____ С-о- ј- в-л-к- -------------- Слон је велик. 0
v-liko --m--o v_____ – m___ v-l-k- – m-l- ------------- veliko – malo
El ratolí és petit. М---је--а-е-. М__ ј_ м_____ М-ш ј- м-л-н- ------------- Миш је мален. 0
v--i-o-- -a-o v_____ i m___ v-l-k- i m-l- ------------- veliko i malo
fosc i clar т-мн--и све--о т____ и с_____ т-м-о и с-е-л- -------------- тамно и светло 0
v---k- ---a-o v_____ i m___ v-l-k- i m-l- ------------- veliko i malo
La nit és fosca. Н-ћ-ј--т--н-. Н__ ј_ т_____ Н-ћ ј- т-м-а- ------------- Ноћ је тамна. 0
v-l--o i-malo v_____ i m___ v-l-k- i m-l- ------------- veliko i malo
El dia és clar. Д-н--е -в--ао. Д__ ј_ с______ Д-н ј- с-е-а-. -------------- Дан је светао. 0
S--n-j- ---i-. S___ j_ v_____ S-o- j- v-l-k- -------------- Slon je velik.
vell i jove ст-р--- ----о. с____ и м_____ с-а-о и м-а-о- -------------- старо и младо. 0
S--n-j- ve---. S___ j_ v_____ S-o- j- v-l-k- -------------- Slon je velik.
El nostre avi és molt vell. Наш -е-а-ј- ј-ко-ст-р. Н__ д___ ј_ ј___ с____ Н-ш д-д- ј- ј-к- с-а-. ---------------------- Наш деда је јако стар. 0
S--n -e--el--. S___ j_ v_____ S-o- j- v-l-k- -------------- Slon je velik.
Fa 70 anys encara era jove. П-- -0--о-------- ј---о- млад. П__ 7_ г_____ б__ ј_ ј__ м____ П-е 7- г-д-н- б-о ј- ј-ш м-а-. ------------------------------ Пре 70 година био је још млад. 0
Miš-je malen. M__ j_ m_____ M-š j- m-l-n- ------------- Miš je malen.
bell i lleig лепо-----жно л___ и р____ л-п- и р-ж-о ------------ лепо и ружно 0
M-š je--a-en. M__ j_ m_____ M-š j- m-l-n- ------------- Miš je malen.
La papallona és bonica. Лепти--је ---. Л_____ ј_ л___ Л-п-и- ј- л-п- -------------- Лептир је леп. 0
Miš-j- -ale-. M__ j_ m_____ M-š j- m-l-n- ------------- Miš je malen.
L’aranya és lletja. Па-к -- --жа-. П___ ј_ р_____ П-у- ј- р-ж-н- -------------- Паук је ружан. 0
ta--o---sve-lo t____ i s_____ t-m-o i s-e-l- -------------- tamno i svetlo
gras i prim де---о----р-аво д_____ и м_____ д-б-л- и м-ш-в- --------------- дебело и мршаво 0
t-m-- --s----o t____ i s_____ t-m-o i s-e-l- -------------- tamno i svetlo
Una dona de cent quilos és grassa. Ж----о- --0-кил- -- -е-е--. Ж___ о_ 1__ к___ ј_ д______ Ж-н- о- 1-0 к-л- ј- д-б-л-. --------------------------- Жена од 100 кила је дебела. 0
t--n--i s----o t____ i s_____ t-m-o i s-e-l- -------------- tamno i svetlo
Un home de cinquanta quilos és prim. М---а--- о--5- -и-а -е -рш-в. М_______ о_ 5_ к___ ј_ м_____ М-ш-а-а- о- 5- к-л- ј- м-ш-в- ----------------------------- Мушкарац од 50 кила је мршав. 0
N-ć--- t-mn-. N__ j_ t_____ N-c- j- t-m-a- -------------- Noć je tamna.
car i barat с-у-о-и -----но с____ и ј______ с-у-о и ј-ф-и-о --------------- скупо и јефтино 0
No-- je--amna. N__ j_ t_____ N-c- j- t-m-a- -------------- Noć je tamna.
El cotxe és car. Ау---ј----уп-. А___ ј_ с_____ А-т- ј- с-у-о- -------------- Ауто је скупо. 0
N-c--j--t-mna. N__ j_ t_____ N-c- j- t-m-a- -------------- Noć je tamna.
El diari és barat. Н-в----с--јеф--н-. Н_____ с_ ј_______ Н-в-н- с- ј-ф-и-е- ------------------ Новине су јефтине. 0
D--------et--. D__ j_ s______ D-n j- s-e-a-. -------------- Dan je svetao.

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...