Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   sr нешто желети

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [седамдесет]

70 [sedamdeset]

нешто желети

nešto želeti

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Ж--и-е ли-----т-? Ж_____ л_ п______ Ж-л-т- л- п-ш-т-? ----------------- Желите ли пушити? 0
neš-o ž----i n____ ž_____ n-š-o ž-l-t- ------------ nešto želeti
Que li agradaria ballar a vostè? Желит- л- и--ат-? Ж_____ л_ и______ Ж-л-т- л- и-р-т-? ----------------- Желите ли играти? 0
ne--o-žel-ti n____ ž_____ n-š-o ž-l-t- ------------ nešto želeti
Que li agradaria passejar a vostè? Же-и-- -- шет---? Ж_____ л_ ш______ Ж-л-т- л- ш-т-т-? ----------------- Желите ли шетати? 0
Ž-l-----i-p-š-t-? Ž_____ l_ p______ Ž-l-t- l- p-š-t-? ----------------- Želite li pušiti?
M’agradaria fumar. Ја---л-м п-ш---. Ј_ ж____ п______ Ј- ж-л-м п-ш-т-. ---------------- Ја желим пушити. 0
Ž--it- -i-pu--t-? Ž_____ l_ p______ Ž-l-t- l- p-š-t-? ----------------- Želite li pušiti?
Voldries un cigarret? Жел----и ------т-? Ж____ л_ ц________ Ж-л-ш л- ц-г-р-т-? ------------------ Желиш ли цигарету? 0
Že-----l- pu----? Ž_____ l_ p______ Ž-l-t- l- p-š-t-? ----------------- Želite li pušiti?
(Ell) voldria foc. Он ---- ва-ру. О_ ж___ в_____ О- ж-л- в-т-у- -------------- Он жели ватру. 0
Ž-l--e ----gra--? Ž_____ l_ i______ Ž-l-t- l- i-r-t-? ----------------- Želite li igrati?
M’agradaria beure alguna cosa. Ј- жел-м ---т- п-т-. Ј_ ж____ н____ п____ Ј- ж-л-м н-ш-о п-т-. -------------------- Ја желим нешто пити. 0
Ž-l--- l- ig-at-? Ž_____ l_ i______ Ž-l-t- l- i-r-t-? ----------------- Želite li igrati?
M’agradaria menjar alguna cosa. Ја ж-лим -е--- ј-ст-. Ј_ ж____ н____ ј_____ Ј- ж-л-м н-ш-о ј-с-и- --------------------- Ја желим нешто јести. 0
Že--t---i-i---t-? Ž_____ l_ i______ Ž-l-t- l- i-r-t-? ----------------- Želite li igrati?
M’agradaria descansar una mica. Ја-се-желим м-л- -д-орит-. Ј_ с_ ж____ м___ о________ Ј- с- ж-л-м м-л- о-м-р-т-. -------------------------- Ја се желим мало одморити. 0
Ž--ite-l--šeta-i? Ž_____ l_ š______ Ž-l-t- l- š-t-t-? ----------------- Želite li šetati?
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ја -а- ж-л-----ш-о п-т---. Ј_ В__ ж____ н____ п______ Ј- В-с ж-л-м н-ш-о п-т-т-. -------------------------- Ја Вас желим нешто питати. 0
Že--t--l- šet---? Ž_____ l_ š______ Ž-l-t- l- š-t-t-? ----------------- Želite li šetati?
M’agradaria demanar-li una cosa. Ј- --- жел-- -- -е--о--амо-и--. Ј_ В__ ж____ з_ н____ з________ Ј- В-с ж-л-м з- н-ш-о з-м-л-т-. ------------------------------- Ја Вас желим за нешто замолити. 0
Ž----- li---t-ti? Ž_____ l_ š______ Ž-l-t- l- š-t-t-? ----------------- Želite li šetati?
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ј- -а- ж--и- -а неш---по--а--. Ј_ В__ ж____ н_ н____ п_______ Ј- В-с ж-л-м н- н-ш-о п-з-а-и- ------------------------------ Ја Вас желим на нешто позвати. 0
J- ž-l-m--uši-i. J_ ž____ p______ J- ž-l-m p-š-t-. ---------------- Ja želim pušiti.
Què li agradaria prendre, si us plau? Шта-ж-л-т-, м-ли-? Ш__ ж______ м_____ Ш-а ж-л-т-, м-л-м- ------------------ Шта желите, молим? 0
J--žel-m---š---. J_ ž____ p______ J- ž-l-m p-š-t-. ---------------- Ja želim pušiti.
Voldria un cafè? Желите-ли --ф-? Ж_____ л_ к____ Ж-л-т- л- к-ф-? --------------- Желите ли кафу? 0
Ja ž-lim p-š--i. J_ ž____ p______ J- ž-l-m p-š-t-. ---------------- Ja želim pušiti.
O preferiria un te? И-- ----ј--же-ит- ч-ј? И__ р_____ ж_____ ч___ И-и р-д-ј- ж-л-т- ч-ј- ---------------------- Или радије желите чај? 0
Že--- l----g--e--? Ž____ l_ c________ Ž-l-š l- c-g-r-t-? ------------------ Želiš li cigaretu?
Ens agradaria anar a casa. Ми се -ел--о-во---- ----. М_ с_ ж_____ в_____ к____ М- с- ж-л-м- в-з-т- к-ћ-. ------------------------- Ми се желимо возити кући. 0
Ž-liš-l- cigar--u? Ž____ l_ c________ Ž-l-š l- c-g-r-t-? ------------------ Želiš li cigaretu?
Voleu un taxi? Ж--ит--ли -и--акс-? Ж_____ л_ в_ т_____ Ж-л-т- л- в- т-к-и- ------------------- Желите ли ви такси? 0
Ž--iš--- ci-ar-t-? Ž____ l_ c________ Ž-l-š l- c-g-r-t-? ------------------ Želiš li cigaretu?
Voldrien trucar per telèfon. Они ж--е тел-ф---р---. О__ ж___ т____________ О-и ж-л- т-л-ф-н-р-т-. ---------------------- Они желе телефонирати. 0
O------ va--u. O_ ž___ v_____ O- ž-l- v-t-u- -------------- On želi vatru.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...