Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ar يحب/ يريد/ يود شيئاً‬

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

‫70 [سبعون]

70[sabeuna]

يحب/ يريد/ يود شيئاً‬

yuḥibb / yurīd / yawadd

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ه- تر-د ا-ت----؟ ه_ ت___ ا_______ ه- ت-ي- ا-ت-خ-ن- ---------------- هل تريد التدخين؟ 0
h-------d -l--adkh--? h__ t____ a__________ h-l t-r-d a---a-k-ī-? --------------------- hal turīd al-tadkhīn?
Que li agradaria ballar a vostè? هل ---- في-الر-ص؟ ه_ ت___ ف_ ا_____ ه- ت-غ- ف- ا-ر-ص- ----------------- هل ترغب في الرقص؟ 0
h----a-g-a- ---al--aqṣ? h__ t______ f_ a_______ h-l t-r-h-b f- a---a-ṣ- ----------------------- hal targhab fī al-raqṣ?
Que li agradaria passejar a vostè? ه- تح- ا---ر -لى-الأ---م؟ ه_ ت__ ا____ ع__ ا_______ ه- ت-ب ا-س-ر ع-ى ا-أ-د-م- ------------------------- هل تحب السير على الأقدام؟ 0
hal-t-ḥibb-----a-r -a-ā--l--qdā-? h__ t_____ a______ ‘___ a________ h-l t-ḥ-b- a---a-r ‘-l- a---q-ā-? --------------------------------- hal tuḥibb al-sayr ‘alā al-aqdām?
M’agradaria fumar. ‫-ر-د-أن --خن. ‫____ أ_ أ____ ‫-ر-د أ- أ-خ-. -------------- ‫أريد أن أدخن. 0
ur-du-----d---i-. u____ a_ u_______ u-ī-u a- u-a-h-n- ----------------- urīdu an udakhin.
Voldries un cigarret? هل ت-ي---ي--رة؟ ه_ ت___ س______ ه- ت-ي- س-ج-ر-؟ --------------- هل تريد سيجارة؟ 0
hal--ur-- -----a-? h__ t____ s_______ h-l t-r-d s-g-r-h- ------------------ hal turīd sigārah?
(Ell) voldria foc. ه--ي--د -لاع-. ه_ ي___ و_____ ه- ي-ي- و-ا-ة- -------------- هو يريد ولاعة. 0
hu-a-y--ī- wa-ā‘-h. h___ y____ w_______ h-w- y-r-d w-l-‘-h- ------------------- huwa yurīd walā‘ah.
M’agradaria beure alguna cosa. ‫أ-ي- -----ر- ش---ً. ‫____ أ_ أ___ ش____ ‫-ر-د أ- أ-ر- ش-ئ-ً- -------------------- ‫أريد أن أشرب شيئاً. 0
ur-----n -sh-a--s-ay’-n. u____ a_ a_____ s_______ u-ī-u a- a-h-a- s-a-’-n- ------------------------ urīdu an ashrab shay’an.
M’agradaria menjar alguna cosa. ‫-ر---أ----ل شي-ا-. ‫____ أ_ آ__ ش____ ‫-ر-د أ- آ-ل ش-ئ-ً- ------------------- ‫أريد أن آكل شيئاً. 0
u--d- an -k-l-sha-’--. u____ a_ ā___ s_______ u-ī-u a- ā-u- s-a-’-n- ---------------------- urīdu an ākul shay’an.
M’agradaria descansar una mica. ‫أ-يد أن أر-اح--ل-ل-ً. ‫____ أ_ أ____ ق_____ ‫-ر-د أ- أ-ت-ح ق-ي-ا-. ---------------------- ‫أريد أن أرتاح قليلاً. 0
u---u a---rta---alī---. u____ a_ a____ q_______ u-ī-u a- a-t-ḥ q-l-l-n- ----------------------- urīdu an artaḥ qalīlan.
M’agradaria preguntar-li una cosa. ‫أريد-أ--أ---ك--ي---. ‫____ أ_ أ____ ش____ ‫-ر-د أ- أ-أ-ك ش-ئ-ً- --------------------- ‫أريد أن أسألك شيئاً. 0
ur--- a- -s--a---ha-’-n. u____ a_ a_____ s_______ u-ī-u a- a-a-a- s-a-’-n- ------------------------ urīdu an asalak shay’an.
M’agradaria demanar-li una cosa. ‫-ري- -ن-أ----م-ك--يئ-ً. ‫____ أ_ أ___ م__ ش____ ‫-ر-د أ- أ-ل- م-ك ش-ئ-ً- ------------------------ ‫أريد أن أطلب منك شيئاً. 0
urī---an aṭ-ub--in-a-s-a---n. u____ a_ a____ m____ s_______ u-ī-u a- a-l-b m-n-a s-a-’-n- ----------------------------- urīdu an aṭlub minka shay’an.
M’agradaria convidar-li a una cosa. أ-يد -ن ---و--ل--- ما. أ___ أ_ أ____ ل___ م__ أ-ي- أ- أ-ع-ك ل-ي- م-. ---------------------- أريد أن أدعوك لشيء ما. 0
u---u -n-ad‘ū--l--s-ay--m-. u____ a_ a____ l_ s____ m__ u-ī-u a- a-‘-k l- s-a-’ m-. --------------------------- urīdu an ad‘ūk li shay’ mā.
Què li agradaria prendre, si us plau? ما-ا-ت-ي---- ف-ل-؟ م___ ت___ م_ ف____ م-ذ- ت-ي- م- ف-ل-؟ ------------------ ماذا تريد من فضلك؟ 0
mād-ā --rī- -i- -aḍli-? m____ t____ m__ f______ m-d-ā t-r-d m-n f-ḍ-i-? ----------------------- mādhā turīd min faḍlik?
Voldria un cafè? ه- -ر-- -ي-------؟ ه_ ت___ ف_ ا______ ه- ت-غ- ف- ا-ق-و-؟ ------------------ هل ترغب في القهوة؟ 0
h-l--a--h---fī-al--a-w-h? h__ t______ f_ a_________ h-l t-r-h-b f- a---a-w-h- ------------------------- hal targhab fī al-qahwah?
O preferiria un te? أم تف-ل--ن--شرب --شا-؟ أ_ ت___ أ_ ت___ ا_____ أ- ت-ض- أ- ت-ر- ا-ش-ي- ---------------------- أم تفضل أن تشرب الشاي؟ 0
am -uf-ddi- an-----ra---l-shā-? a_ t_______ a_ t______ a_______ a- t-f-d-i- a- t-s-r-b a---h-y- ------------------------------- am tufaddil an tashrab al-shāy?
Ens agradaria anar a casa. ن-يد-أن نع-- --- ا-منزل. ن___ أ_ ن___ إ__ ا______ ن-ي- أ- ن-و- إ-ى ا-م-ز-. ------------------------ نريد أن نعود إلى المنزل. 0
n---d an n-‘ū---l- al-m-nzil. n____ a_ n____ i__ a_________ n-r-d a- n-‘-d i-ā a---a-z-l- ----------------------------- nurīd an na‘ūd ilā al-manzil.
Voleu un taxi? هل--رغب-في -ي----أ---؟ ه_ ت___ ف_ س____ أ____ ه- ت-غ- ف- س-ا-ة أ-ر-؟ ---------------------- هل ترغب في سيارة أجرة؟ 0
ha------h---fī sa-y-rat--jr--? h__ t______ f_ s_______ u_____ h-l t-r-h-b f- s-y-ā-a- u-r-h- ------------------------------ hal targhab fī sayyārat ujrah?
Voldrien trucar per telèfon. ‫---م ---د-- -----ال بال----. ‫____ ي_____ ا______ ب_______ ‫-ن-م ي-ي-و- ا-ا-ص-ل ب-ل-ا-ف- ----------------------------- ‫إنهم يريدون الاتصال بالهاتف. 0
i----um -u-ī-ū--al-itti--l--il---ti-. i______ y______ a_________ b_________ i-n-h-m y-r-d-n a---t-i-ā- b-l-h-t-f- ------------------------------------- innahum yurīdūn al-ittiṣāl bil-hātif.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + àrab (1-100) MP3 àrab (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...