Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ar ‫فى الفندق – الوصول‬

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

‫27 [سبعة وعشرون]

27[sibeat waeashruna]

‫فى الفندق – الوصول‬

Fī al-funduq – al-wuṣūl

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? هل لد-كم -رفة م---ة؟ ه_ ل____ غ___ م_____ ه- ل-ي-م غ-ف- م-ا-ة- -------------------- هل لديكم غرفة متاحة؟ 0
H-l---d--kum----r-- --t-ḥ-? H__ l_______ g_____ m______ H-l l-d-y-u- g-u-f- m-t-ḥ-? --------------------------- Hal ladaykum ghurfa mutāḥa?
He reservat una habitació. ‫ل-- -م- بح-- غر--. ‫___ ق__ ب___ غ____ ‫-ق- ق-ت ب-ج- غ-ف-. ------------------- ‫لقد قمت بحجز غرفة. 0
La-a- -um---bi-ḥ--z g-u---. L____ q____ b______ g______ L-q-d q-m-u b---a-z g-u-f-. --------------------------- Laqad qumtu bi-ḥajz ghurfa.
El meu nom és Müller. ‫-سم---ول-. ‫____ م____ ‫-س-ى م-ل-. ----------- ‫اسمى مولر. 0
ʾ-smī----l-r. ʾ____ M______ ʾ-s-ī M-l-a-. ------------- ʾIsmī Mūllar.
Necessito una habitació individual. ‫أح--ج-إلى غرفة م----. ‫_____ إ__ غ___ م_____ ‫-ح-ا- إ-ى غ-ف- م-ر-ة- ---------------------- ‫أحتاج إلى غرفة مفردة. 0
ʾ-ḥ---- ʾil-----r-a-mu-r-d-. ʾ______ ʾ___ g_____ m_______ ʾ-ḥ-ā-u ʾ-l- g-u-f- m-f-a-a- ---------------------------- ʾAḥtāju ʾilā ghurfa mufrada.
Necessito una habitació doble. ‫----- -ل--غرفة-م---ج-. ‫_____ إ__ غ___ م______ ‫-ح-ا- إ-ى غ-ف- م-د-ج-. ----------------------- ‫أحتاج إلى غرفة مزدوجة. 0
ʾA-t--- ʾi-ā g-------uzd-wi--. ʾ______ ʾ___ g_____ m_________ ʾ-ḥ-ā-u ʾ-l- g-u-f- m-z-a-i-a- ------------------------------ ʾAḥtāju ʾilā ghurfa muzdawija.
Quant costa l’habitació per nit? ك- -كل-ة -ل---ة في-ا----ة-ال-اح-ة؟ ك_ ت____ ا_____ ف_ ا_____ ا_______ ك- ت-ل-ة ا-غ-ف- ف- ا-ل-ل- ا-و-ح-ة- ---------------------------------- كم تكلفة الغرفة في الليلة الواحدة؟ 0
K-m---klifa-a--g-ur----ī a---ayl- -l---ḥid-? K__ t______ a________ f_ a_______ a_________ K-m t-k-i-a a---h-r-a f- a---a-l- a---ā-i-a- -------------------------------------------- Kam taklifa al-ghurfa fī al-layla al-wāḥida?
Voldria una habitació amb bany. ‫أريد غرف- -ع-ح---. ‫____ غ___ م_ ح____ ‫-ر-د غ-ف- م- ح-ا-. ------------------- ‫أريد غرفة مع حمام. 0
ʾUr----g-u--a maʿ------ā-. ʾ_____ g_____ m___ ḥ______ ʾ-r-d- g-u-f- m-ʿ- ḥ-m-ā-. -------------------------- ʾUrīdu ghurfa maʿa ḥammām.
Voldria una habitació amb dutxa. ‫أريد -رف- -----. ‫____ غ___ م_ د__ ‫-ر-د غ-ف- م- د-. ----------------- ‫أريد غرفة مع دش. 0
ʾU-ī-u-----fa m--- dū--. ʾ_____ g_____ m___ d____ ʾ-r-d- g-u-f- m-ʿ- d-s-. ------------------------ ʾUrīdu ghurfa maʿa dūsh.
Puc veure l’habitació? هل يم--ن---ؤ-- ا--ر-ة؟ ه_ ي_____ ر___ ا______ ه- ي-ك-ن- ر-ي- ا-غ-ف-؟ ---------------------- هل يمكنني رؤية الغرفة؟ 0
Hal-----in-nī r-ʾ--t-a---hur-a? H__ y________ r_____ a_________ H-l y-m-i-u-ī r-ʾ-a- a---h-r-a- ------------------------------- Hal yumkinunī ruʾyat al-ghurfa?
Que hi ha garatge aquí? هل يو----ر---هن-؟ ه_ ي___ م___ ه___ ه- ي-ج- م-آ- ه-ا- ----------------- هل يوجد مرآب هنا؟ 0
Ha--yūja- -i---- -u--? H__ y____ m_____ h____ H-l y-j-d m-r-ā- h-n-? ---------------------- Hal yūjad mirʾāb hunā?
Hi ha caixa forta aquí? ‫---ل---م--ز--- -ما--ت -نا؟ ‫__ ل____ خ____ أ_____ ه___ ‫-ل ل-ي-م خ-ا-ة أ-ا-ا- ه-ا- --------------------------- ‫هل لديكم خزانة أمانات هنا؟ 0
Hal ----y-um-k---ā-a---mā-ā---u-ā? H__ l_______ k_______ a_____ h____ H-l l-d-y-u- k-a-ā-a- a-ā-ā- h-n-? ---------------------------------- Hal ladaykum khazānat amānāt hunā?
Que teniu fax? ‫-- لديك- -اكس -نا؟ ‫__ ل____ ف___ ه___ ‫-ل ل-ي-م ف-ك- ه-ا- ------------------- ‫هل لديكم فاكس هنا؟ 0
H-- -ad----m----- hunā? H__ l_______ f___ h____ H-l l-d-y-u- f-k- h-n-? ----------------------- Hal ladaykum fāks hunā?
Va bé, em quedo l’habitació. ‫-- ------آ-ذ----رفة. ‫__ ب___ س___ ا______ ‫-ا ب-س- س-خ- ا-غ-ف-. --------------------- ‫لا بأس، سآخذ الغرفة. 0
Lā-baʾs, s-ʾa--u-hu--l-ghu-f-. L_ b____ s_________ a_________ L- b-ʾ-, s-ʾ-k-u-h- a---h-r-a- ------------------------------ Lā baʾs, saʾakhudhu al-ghurfa.
Aquí té les claus. ه---ا-م-ات--. ه__ ا________ ه-ا ا-م-ا-ي-. ------------- هنا المفاتيح. 0
H---n- a--maf-tī-. H_____ a__________ H-h-n- a---a-ā-ī-. ------------------ Hāhuna al-mafātīḥ.
Aquest és el meu equipatge. ها-هي أم-عت-. ه_ ه_ أ______ ه- ه- أ-ت-ت-. ------------- ها هي أمتعتي. 0
H- h------m---a--. H_ h___ ʾ_________ H- h-y- ʾ-m-i-a-ī- ------------------ Hā hīya ʾamtiʿatī.
A quina hora se serveix l’esmorzar? م- ه- وق--ال-فطا-؟ م_ ه_ و__ ا_______ م- ه- و-ت ا-إ-ط-ر- ------------------ ما هو وقت الإفطار؟ 0
M----w- w--t ----if-ā-? M_ h___ w___ a_________ M- h-w- w-q- a---i-ṭ-r- ----------------------- Mā huwa waqt al-ʾifṭār?
A quina hora se serveix el dinar? م--ه----ت--ل--اء؟ م_ ه_ و__ ا______ م- ه- و-ت ا-غ-ا-؟ ----------------- ما هو وقت الغداء؟ 0
Mā h--- waqt al-g-ad-ʾ? M_ h___ w___ a_________ M- h-w- w-q- a---h-d-ʾ- ----------------------- Mā huwa waqt al-ghadāʾ?
A quina hora se serveix el sopar? م-----و-- ال-شا-؟ م_ ه_ و__ ا______ م- ه- و-ت ا-ع-ا-؟ ----------------- ما هو وقت العشاء؟ 0
Mā -----wa-t-a---ash-ʾ? M_ h___ w___ a_________ M- h-w- w-q- a---a-h-ʾ- ----------------------- Mā huwa waqt al-ʿashāʾ?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.