Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   el Στο ξενοδοχείο – άφιξη

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [είκοσι επτά]

27 [eíkosi eptá]

Στο ξενοδοχείο – άφιξη

Sto xenodocheío – áphixē

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Έ--τ- ε---θ-ρο -----ιο; Έ____ ε_______ δ_______ Έ-ε-ε ε-ε-θ-ρ- δ-μ-τ-ο- ----------------------- Έχετε ελεύθερο δωμάτιο; 0
St- ---o----eío –-áphi-ē S__ x__________ – á_____ S-o x-n-d-c-e-o – á-h-x- ------------------------ Sto xenodocheío – áphixē
He reservat una habitació. Έχω κ-νε--κ-άτη---γ-α --- ---άτ--. Έ__ κ____ κ______ γ__ έ__ δ_______ Έ-ω κ-ν-ι κ-ά-η-η γ-α έ-α δ-μ-τ-ο- ---------------------------------- Έχω κάνει κράτηση για ένα δωμάτιο. 0
S-- -en-d---e-o------i-ē S__ x__________ – á_____ S-o x-n-d-c-e-o – á-h-x- ------------------------ Sto xenodocheío – áphixē
El meu nom és Müller. Τ- -ν-μά-μο- -ίν-ι ----er. Τ_ ό____ μ__ ε____ M______ Τ- ό-ο-ά μ-υ ε-ν-ι M-l-e-. -------------------------- Το όνομά μου είναι Müller. 0
Éc--te--l---he-----má-io? É_____ e________ d_______ É-h-t- e-e-t-e-o d-m-t-o- ------------------------- Échete eleúthero dōmátio?
Necessito una habitació individual. Χρ--άζ---ι--να-μ-νό-λ-ν----μ--ιο. Χ_________ έ__ μ________ δ_______ Χ-ε-ά-ο-α- έ-α μ-ν-κ-ι-ο δ-μ-τ-ο- --------------------------------- Χρειάζομαι ένα μονόκλινο δωμάτιο. 0
É-he---e-eú-h----dō-á-i-? É_____ e________ d_______ É-h-t- e-e-t-e-o d-m-t-o- ------------------------- Échete eleúthero dōmátio?
Necessito una habitació doble. Χ-ει--ομα- --α -ίκ-ι---δωμά--ο. Χ_________ έ__ δ______ δ_______ Χ-ε-ά-ο-α- έ-α δ-κ-ι-ο δ-μ-τ-ο- ------------------------------- Χρειάζομαι ένα δίκλινο δωμάτιο. 0
Éc-ete-el---he-- dō-á-i-? É_____ e________ d_______ É-h-t- e-e-t-e-o d-m-t-o- ------------------------- Échete eleúthero dōmátio?
Quant costa l’habitació per nit? Π-σ- κο-τί-ει η-δια---τ-ρ--ση; Π___ κ_______ η δ_____________ Π-σ- κ-σ-ί-ε- η δ-α-υ-τ-ρ-υ-η- ------------------------------ Πόσο κοστίζει η διανυκτέρευση; 0
Éch- k---- -rátēs- -ia--na-d----i-. É___ k____ k______ g__ é__ d_______ É-h- k-n-i k-á-ē-ē g-a é-a d-m-t-o- ----------------------------------- Échō kánei krátēsē gia éna dōmátio.
Voldria una habitació amb bany. Θα ήθε----ν- -ωμά-ι---ε-μ-άνι-. Θ_ ή____ έ__ δ______ μ_ μ______ Θ- ή-ε-α έ-α δ-μ-τ-ο μ- μ-ά-ι-. ------------------------------- Θα ήθελα ένα δωμάτιο με μπάνιο. 0
É--- -á--i krá-ēsē gia é-a--ōmát--. É___ k____ k______ g__ é__ d_______ É-h- k-n-i k-á-ē-ē g-a é-a d-m-t-o- ----------------------------------- Échō kánei krátēsē gia éna dōmátio.
Voldria una habitació amb dutxa. Θ--ήθ-----να -ω--τ-ο--ε-ν-ουζιέ-α. Θ_ ή____ έ__ δ______ μ_ ν_________ Θ- ή-ε-α έ-α δ-μ-τ-ο μ- ν-ο-ζ-έ-α- ---------------------------------- Θα ήθελα ένα δωμάτιο με ντουζιέρα. 0
É--ō --n-i -r-tēs----a é----ō-á-io. É___ k____ k______ g__ é__ d_______ É-h- k-n-i k-á-ē-ē g-a é-a d-m-t-o- ----------------------------------- Échō kánei krátēsē gia éna dōmátio.
Puc veure l’habitació? Μπ--ώ--α δ---ο ---άτι-; Μ____ ν_ δ_ τ_ δ_______ Μ-ο-ώ ν- δ- τ- δ-μ-τ-ο- ----------------------- Μπορώ να δω το δωμάτιο; 0
T- ónom- --u e-nai -ül-e-. T_ ó____ m__ e____ M______ T- ó-o-á m-u e-n-i M-l-e-. -------------------------- To ónomá mou eínai Müller.
Que hi ha garatge aquí? Υπ--χει γκαρά- ε--; Υ______ γ_____ ε___ Υ-ά-χ-ι γ-α-ά- ε-ώ- ------------------- Υπάρχει γκαράζ εδώ; 0
To-----á mo--e-nai--ü-l-r. T_ ó____ m__ e____ M______ T- ó-o-á m-u e-n-i M-l-e-. -------------------------- To ónomá mou eínai Müller.
Hi ha caixa forta aquí? Υ---χ-ι--ρημ-τ--ι-ώ-------; Υ______ χ_____________ ε___ Υ-ά-χ-ι χ-η-α-ο-ι-ώ-ι- ε-ώ- --------------------------- Υπάρχει χρηματοκιβώτιο εδώ; 0
To-ó-o----o- e-na- -ü-l--. T_ ó____ m__ e____ M______ T- ó-o-á m-u e-n-i M-l-e-. -------------------------- To ónomá mou eínai Müller.
Que teniu fax? Υπ-ρ-ει φ-ξ -δώ; Υ______ φ__ ε___ Υ-ά-χ-ι φ-ξ ε-ώ- ---------------- Υπάρχει φαξ εδώ; 0
Chr-iáz--ai--na-m----l--o d----io. C__________ é__ m________ d_______ C-r-i-z-m-i é-a m-n-k-i-o d-m-t-o- ---------------------------------- Chreiázomai éna monóklino dōmátio.
Va bé, em quedo l’habitació. Ε-τάξ-ι- -- το ---ί-ω -- δωμάτ--. Ε_______ θ_ τ_ κ_____ τ_ δ_______ Ε-τ-ξ-ι- θ- τ- κ-ε-σ- τ- δ-μ-τ-ο- --------------------------------- Εντάξει, θα το κλείσω το δωμάτιο. 0
Ch--i---m-i---a--o---l--- --má---. C__________ é__ m________ d_______ C-r-i-z-m-i é-a m-n-k-i-o d-m-t-o- ---------------------------------- Chreiázomai éna monóklino dōmátio.
Aquí té les claus. Ορίσ-ε -α-κ-ει-ιά. Ο_____ τ_ κ_______ Ο-ί-τ- τ- κ-ε-δ-ά- ------------------ Ορίστε τα κλειδιά. 0
C-r--á---ai -n- m-n--l-n----m-t--. C__________ é__ m________ d_______ C-r-i-z-m-i é-a m-n-k-i-o d-m-t-o- ---------------------------------- Chreiázomai éna monóklino dōmátio.
Aquest és el meu equipatge. Αυ-έ-----α- οι -ποσκευ-- --υ. Α____ ε____ ο_ α________ μ___ Α-τ-ς ε-ν-ι ο- α-ο-κ-υ-ς μ-υ- ----------------------------- Αυτές είναι οι αποσκευές μου. 0
C---iá--mai---a-díkl-no--ōm-t--. C__________ é__ d______ d_______ C-r-i-z-m-i é-a d-k-i-o d-m-t-o- -------------------------------- Chreiázomai éna díklino dōmátio.
A quina hora se serveix l’esmorzar? Τ----α -ερβ-ρε-αι -------νό; Τ_ ώ__ σ_________ τ_ π______ Τ- ώ-α σ-ρ-ί-ε-α- τ- π-ω-ν-; ---------------------------- Τι ώρα σερβίρεται το πρωινό; 0
Chr-iá-om----na -íklin- dō---i-. C__________ é__ d______ d_______ C-r-i-z-m-i é-a d-k-i-o d-m-t-o- -------------------------------- Chreiázomai éna díklino dōmátio.
A quina hora se serveix el dinar? Τ----α σε-βί---αι -- μ-σ-με---ν-; Τ_ ώ__ σ_________ τ_ μ___________ Τ- ώ-α σ-ρ-ί-ε-α- τ- μ-σ-μ-ρ-α-ό- --------------------------------- Τι ώρα σερβίρεται το μεσημεριανό; 0
Ch--iá-om-- é---d-k--n---ō-á-io. C__________ é__ d______ d_______ C-r-i-z-m-i é-a d-k-i-o d-m-t-o- -------------------------------- Chreiázomai éna díklino dōmátio.
A quina hora se serveix el sopar? Τ- ώ-- --ρ-ίρ-τα- τ- βρ---ν-; Τ_ ώ__ σ_________ τ_ β_______ Τ- ώ-α σ-ρ-ί-ε-α- τ- β-α-ι-ό- ----------------------------- Τι ώρα σερβίρεται το βραδινό; 0
Pós--k----zei ē di---k-ér-us-? P___ k_______ ē d_____________ P-s- k-s-í-e- ē d-a-y-t-r-u-ē- ------------------------------ Póso kostízei ē dianyktéreusē?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.