Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   el Ερωτήσεις – παρελθοντικός 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [ογδόντα έξι]

86 [ogdónta éxi]

Ερωτήσεις – παρελθοντικός 2

Erōtḗseis – parelthontikós 2

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Quina corbata has portat? Ποι- -ρ----- φόρε-ες; Π___ γ______ φ_______ Π-ι- γ-α-ά-α φ-ρ-σ-ς- --------------------- Ποια γραβάτα φόρεσες; 0
Erōt------- -a--lt--n-i--- 2 E________ – p_____________ 2 E-ō-ḗ-e-s – p-r-l-h-n-i-ó- 2 ---------------------------- Erōtḗseis – parelthontikós 2
Quin cotxe has comprat? Π--- αυ-------ο -γ--ασ--; Π___ α_________ α________ Π-ι- α-τ-κ-ν-τ- α-ό-α-ε-; ------------------------- Ποιο αυτοκίνητο αγόρασες; 0
Er-t----- -----e------i--- 2 E________ – p_____________ 2 E-ō-ḗ-e-s – p-r-l-h-n-i-ó- 2 ---------------------------- Erōtḗseis – parelthontikós 2
A quin diari t’has abonat? Σ----ι--εφ-με--δ---γ---ς-συνδ-ομητ-ς; Σ_ π___ ε________ έ_____ σ___________ Σ- π-ι- ε-η-ε-ί-α έ-ι-ε- σ-ν-ρ-μ-τ-ς- ------------------------------------- Σε ποιά εφημερίδα έγινες συνδρομητής; 0
Poia -ra------hór---s? P___ g______ p________ P-i- g-a-á-a p-ó-e-e-? ---------------------- Poia grabáta phóreses?
Qui ha vist? Ποιο- -ί----; Π____ ε______ Π-ι-ν ε-δ-τ-; ------------- Ποιον είδατε; 0
P--a gr----a ph--eses? P___ g______ p________ P-i- g-a-á-a p-ó-e-e-? ---------------------- Poia grabáta phóreses?
Amb qui s’ha trobat? Π-ιον-συ-α--ήσατε; Π____ σ___________ Π-ι-ν σ-ν-ν-ή-α-ε- ------------------ Ποιον συναντήσατε; 0
Poia--r-b-ta-phó-e-es? P___ g______ p________ P-i- g-a-á-a p-ó-e-e-? ---------------------- Poia grabáta phóreses?
Qui ha reconegut? Π---ν--ν-γνω-ί----; Π____ α____________ Π-ι-ν α-α-ν-ρ-σ-τ-; ------------------- Ποιον αναγνωρίσατε; 0
Po---au--k----o --ór-s--? P___ a_________ a________ P-i- a-t-k-n-t- a-ó-a-e-? ------------------------- Poio autokínēto agórases?
Quan s’ha llevat? Π----σ-----κα--; Π___ σ__________ Π-τ- σ-κ-θ-κ-τ-; ---------------- Πότε σηκωθήκατε; 0
Po-o--u--k---t--a-ó--ses? P___ a_________ a________ P-i- a-t-k-n-t- a-ó-a-e-? ------------------------- Poio autokínēto agórases?
Quan ha començat? Πότε ξ-κ--ήσ---; Π___ ξ__________ Π-τ- ξ-κ-ν-σ-τ-; ---------------- Πότε ξεκινήσατε; 0
Poio-autok-n-to a---ases? P___ a_________ a________ P-i- a-t-k-n-t- a-ó-a-e-? ------------------------- Poio autokínēto agórases?
Quan ha acabat? Πό-ε -τα-α-ή---ε; Π___ σ___________ Π-τ- σ-α-α-ή-α-ε- ----------------- Πότε σταματήσατε; 0
Se --iá---h--erí-a -gi-es-s---r-m---s? S_ p___ e_________ é_____ s___________ S- p-i- e-h-m-r-d- é-i-e- s-n-r-m-t-s- -------------------------------------- Se poiá ephēmerída égines syndromētḗs?
Per què s’ha despertat? Γ-ατί--υπ--σατε; Γ____ ξ_________ Γ-α-ί ξ-π-ή-α-ε- ---------------- Γιατί ξυπνήσατε; 0
S--p-iá ---ē---------ines sy-drom----? S_ p___ e_________ é_____ s___________ S- p-i- e-h-m-r-d- é-i-e- s-n-r-m-t-s- -------------------------------------- Se poiá ephēmerída égines syndromētḗs?
Per què s’ha fet mestre? Γ-ατ- γί--τε-δ-σ-αλ-ς; Γ____ γ_____ δ________ Γ-α-ί γ-ν-τ- δ-σ-α-ο-; ---------------------- Γιατί γίνατε δάσκαλος; 0
S- -oiá e--ēm-rí-a--gines ---dr--ētḗ-? S_ p___ e_________ é_____ s___________ S- p-i- e-h-m-r-d- é-i-e- s-n-r-m-t-s- -------------------------------------- Se poiá ephēmerída égines syndromētḗs?
Per què ha agafat un taxi? Γ-ατί--ή-ατε τ---; Γ____ π_____ τ____ Γ-α-ί π-ρ-τ- τ-ξ-; ------------------ Γιατί πήρατε ταξί; 0
P---n-e-d---? P____ e______ P-i-n e-d-t-? ------------- Poion eídate?
D’on ha vingut? Από--ού --θ-τε; Α__ π__ ή______ Α-ό π-ύ ή-θ-τ-; --------------- Από πού ήρθατε; 0
P--o--e---t-? P____ e______ P-i-n e-d-t-? ------------- Poion eídate?
On ha anat? Πο----γ-τ-; Π__ π______ Π-ύ π-γ-τ-; ----------- Πού πήγατε; 0
Poi-- e--ate? P____ e______ P-i-n e-d-t-? ------------- Poion eídate?
On ha estat? Π-ύ -σα-ταν; Π__ ή_______ Π-ύ ή-α-τ-ν- ------------ Πού ήσασταν; 0
P-----sy-ant--ate? P____ s___________ P-i-n s-n-n-ḗ-a-e- ------------------ Poion synantḗsate?
Qui has ajudat? Πο--ν-βο---σ-ς; Π____ β________ Π-ι-ν β-ή-η-ε-; --------------- Ποιον βοήθησες; 0
Po-on--yn----s-te? P____ s___________ P-i-n s-n-n-ḗ-a-e- ------------------ Poion synantḗsate?
A qui has escrit? Σε -οι-ν-----ψε-; Σ_ π____ έ_______ Σ- π-ι-ν έ-ρ-ψ-ς- ----------------- Σε ποιον έγραψες; 0
P-i-n s--an---a--? P____ s___________ P-i-n s-n-n-ḗ-a-e- ------------------ Poion synantḗsate?
A qui has respost? Σε -ο-ον --άν--σες; Σ_ π____ α_________ Σ- π-ι-ν α-ά-τ-σ-ς- ------------------- Σε ποιον απάντησες; 0
Poi-n-a-agn-rísat-? P____ a____________ P-i-n a-a-n-r-s-t-? ------------------- Poion anagnōrísate?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...