Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   mk Прашања – Минато време 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [осумдесет и шест]

86 [osoomdyesyet i shyest]

Прашања – Минато време 2

Prashaњa – Minato vryemye 2

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Quina corbata has portat? К--а вратов-с-а-ја-н---ше? К___ в_________ ј_ н______ К-ј- в-а-о-р-к- ј- н-с-ш-? -------------------------- Која вратоврска ја носеше? 0
Pra-h--a --Mina-o--r--m-e 2 P_______ – M_____ v______ 2 P-a-h-њ- – M-n-t- v-y-m-e 2 --------------------------- Prashaњa – Minato vryemye 2
Quin cotxe has comprat? Ко- а-том--и- го-ку-и? К__ а________ г_ к____ К-ј а-т-м-б-л г- к-п-? ---------------------- Кој автомобил го купи? 0
P--sh--a --Mi---- vr-e--- 2 P_______ – M_____ v______ 2 P-a-h-њ- – M-n-t- v-y-m-e 2 --------------------------- Prashaњa – Minato vryemye 2
A quin diari t’has abonat? З--------с------ --е-п---и? З_ к__ в_____ с_ п_________ З- к-ј в-с-и- с- п-е-п-а-и- --------------------------- За кој весник се претплати? 0
Koјa vr--ov-ska јa-----e---e? K___ v_________ ј_ n_________ K-ј- v-a-o-r-k- ј- n-s-e-h-e- ----------------------------- Koјa vratovrska јa nosyeshye?
Qui ha vist? Ко---ви-ов-е? К___ в_______ К-г- в-д-в-е- ------------- Кого видовте? 0
K--a vrat-v-s-a-јa-no-----ye? K___ v_________ ј_ n_________ K-ј- v-a-o-r-k- ј- n-s-e-h-e- ----------------------------- Koјa vratovrska јa nosyeshye?
Amb qui s’ha trobat? Ко---с-ет-ав-е? К___ с_________ К-г- с-е-н-в-е- --------------- Кого сретнавте? 0
K--- v----vr--a -a-no--eshye? K___ v_________ ј_ n_________ K-ј- v-a-o-r-k- ј- n-s-e-h-e- ----------------------------- Koјa vratovrska јa nosyeshye?
Qui ha reconegut? Ко-- преп-----те? К___ п___________ К-г- п-е-о-н-в-е- ----------------- Кого препознавте? 0
Ko--avt----il g-- k-o--? K__ a________ g__ k_____ K-ј a-t-m-b-l g-o k-o-i- ------------------------ Koј avtomobil guo koopi?
Quan s’ha llevat? К--а ст-----е? К___ с________ К-г- с-а-а-т-? -------------- Кога станавте? 0
Koј --tom--i- --- -oo-i? K__ a________ g__ k_____ K-ј a-t-m-b-l g-o k-o-i- ------------------------ Koј avtomobil guo koopi?
Quan ha començat? К-г- -ап--н-в--? К___ з__________ К-г- з-п-ч-а-т-? ---------------- Кога започнавте? 0
K-ј -v--m--il-g-o koo--? K__ a________ g__ k_____ K-ј a-t-m-b-l g-o k-o-i- ------------------------ Koј avtomobil guo koopi?
Quan ha acabat? К-г- пр-ст---в-е? К___ п___________ К-г- п-е-т-н-в-е- ----------------- Кога престанавте? 0
Z- ko- --------sy--pr-etp---i? Z_ k__ v______ s__ p__________ Z- k-ј v-e-n-k s-e p-y-t-l-t-? ------------------------------ Za koј vyesnik sye pryetplati?
Per què s’ha despertat? З---о -е -аз-у-ив-е? З____ с_ р__________ З-ш-о с- р-з-у-и-т-? -------------------- Зошто се разбудивте? 0
Za--o- -ye--ik s-e ---e-pl-ti? Z_ k__ v______ s__ p__________ Z- k-ј v-e-n-k s-e p-y-t-l-t-? ------------------------------ Za koј vyesnik sye pryetplati?
Per què s’ha fet mestre? З-што-стан-в-е на-т-вни-? З____ с_______ н_________ З-ш-о с-а-а-т- н-с-а-н-к- ------------------------- Зошто станавте наставник? 0
Za--------s-i---ye-p-y-t-l--i? Z_ k__ v______ s__ p__________ Z- k-ј v-e-n-k s-e p-y-t-l-t-? ------------------------------ Za koј vyesnik sye pryetplati?
Per què ha agafat un taxi? Зошто зем---- -а-си? З____ з______ т_____ З-ш-о з-м-в-е т-к-и- -------------------- Зошто земавте такси? 0
Ko-uo -ido----? K____ v________ K-g-o v-d-v-y-? --------------- Koguo vidovtye?
D’on ha vingut? О--к-----о--ов-е? О_ к___ д________ О- к-д- д-ј-о-т-? ----------------- Од каде дојдовте? 0
Ko------------? K____ v________ K-g-o v-d-v-y-? --------------- Koguo vidovtye?
On ha anat? Н-каде о----вте? Н_____ о________ Н-к-д- о-и-о-т-? ---------------- Накаде отидовте? 0
Kog-------vty-? K____ v________ K-g-o v-d-v-y-? --------------- Koguo vidovtye?
On ha estat? К-де ---т-? К___ б_____ К-д- б-в-е- ----------- Каде бевте? 0
K---- sryetn-vt--? K____ s___________ K-g-o s-y-t-a-t-e- ------------------ Koguo sryetnavtye?
Qui has ajudat? К--- -- п--о-н-? К___ м_ п_______ К-м- м- п-м-г-а- ---------------- Кому му помогна? 0
Ko-uo----e-navt-e? K____ s___________ K-g-o s-y-t-a-t-e- ------------------ Koguo sryetnavtye?
A qui has escrit? К--у-м- ---а? К___ м_ п____ К-м- м- п-ш-? ------------- Кому му пиша? 0
K-guo s-y----vt--? K____ s___________ K-g-o s-y-t-a-t-e- ------------------ Koguo sryetnavtye?
A qui has respost? Кому -у-о-г-в---? К___ м_ о________ К-м- м- о-г-в-р-? ----------------- Кому му одговори? 0
K-g-- p---po-na-t--? K____ p_____________ K-g-o p-y-p-z-a-t-e- -------------------- Koguo pryepoznavtye?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...