Manual de conversa

ca Les activitats   »   mk Активности

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [тринаесет]

13 [trinayesyet]

Активности

Aktivnosti

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Què fa la Martha? Што-пр-ви--ар-а? Ш__ п____ М_____ Ш-о п-а-и М-р-а- ---------------- Што прави Марта? 0
Ak--v--sti A_________ A-t-v-o-t- ---------- Aktivnosti
(Ella) treballa en una oficina. Т-а-р---ти-в------ел-р---. Т__ р_____ в_ к___________ Т-а р-б-т- в- к-н-е-а-и-а- -------------------------- Таа работи во канцеларија. 0
A-t------i A_________ A-t-v-o-t- ---------- Aktivnosti
(Ella) treballa amb un ordinador. Таа раб-т- -а--о--ј--ер. Т__ р_____ н_ к_________ Т-а р-б-т- н- к-м-ј-т-р- ------------------------ Таа работи на компјутер. 0
Sht--p-av- M--ta? S___ p____ M_____ S-t- p-a-i M-r-a- ----------------- Shto pravi Marta?
On és la Martha? К-де-- --рта? К___ е М_____ К-д- е М-р-а- ------------- Каде е Марта? 0
Sh---pra-- -arta? S___ p____ M_____ S-t- p-a-i M-r-a- ----------------- Shto pravi Marta?
Al cinema. В---и-о. В_ к____ В- к-н-. -------- Во кино. 0
S-t-----vi --rt-? S___ p____ M_____ S-t- p-a-i M-r-a- ----------------- Shto pravi Marta?
(Ella) està veient una pel•lícula. Т-- гл-д--фи-м. Т__ г____ ф____ Т-а г-е-а ф-л-. --------------- Таа гледа филм. 0
T---r--ot--v- kan---ela-i-a. T__ r_____ v_ k_____________ T-a r-b-t- v- k-n-z-e-a-i-a- ---------------------------- Taa raboti vo kantzyelariјa.
Què fa el Peter? Ш-- п---и--е-а-? Ш__ п____ П_____ Ш-о п-а-и П-т-р- ---------------- Што прави Петар? 0
T-- r----i ---ka--z-ela-iјa. T__ r_____ v_ k_____________ T-a r-b-t- v- k-n-z-e-a-i-a- ---------------------------- Taa raboti vo kantzyelariјa.
Estudia a la universitat. Тој-с--д--а-н--ун----з---т. Т__ с______ н_ у___________ Т-ј с-у-и-а н- у-и-е-з-т-т- --------------------------- Тој студира на универзитет. 0
Taa-r--ot- vo---nt-y-l---ј-. T__ r_____ v_ k_____________ T-a r-b-t- v- k-n-z-e-a-i-a- ---------------------------- Taa raboti vo kantzyelariјa.
Estudia idiomes. Т-- с---и-а--азици. Т__ с______ ј______ Т-ј с-у-и-а ј-з-ц-. ------------------- Тој студира јазици. 0
Taa rabo-i-n- ko-p--o-ye-. T__ r_____ n_ k___________ T-a r-b-t- n- k-m-ј-o-y-r- -------------------------- Taa raboti na kompјootyer.
On és el Peter? Ка-- е--е-ар? К___ е П_____ К-д- е П-т-р- ------------- Каде е Петар? 0
Ta---a---- na-ko-pј---yer. T__ r_____ n_ k___________ T-a r-b-t- n- k-m-ј-o-y-r- -------------------------- Taa raboti na kompјootyer.
A la cafeteria. В- каф---. В_ к______ В- к-ф-л-. ---------- Во кафуле. 0
Taa -ab----n- ko--јoo-ye-. T__ r_____ n_ k___________ T-a r-b-t- n- k-m-ј-o-y-r- -------------------------- Taa raboti na kompјootyer.
(Ell) beu cafè. Тој-----к---. Т__ п__ к____ Т-ј п-е к-ф-. ------------- Тој пие кафе. 0
K--y- -- Mar--? K____ y_ M_____ K-d-e y- M-r-a- --------------- Kadye ye Marta?
On els agrada anar? Каде--ак--т да -да- т-е? К___ с_____ д_ о___ т___ К-д- с-к-а- д- о-а- т-е- ------------------------ Каде сакаат да одат тие? 0
Ka--e -e Mart-? K____ y_ M_____ K-d-e y- M-r-a- --------------- Kadye ye Marta?
Al concert. На кон--рт. Н_ к_______ Н- к-н-е-т- ----------- На концерт. 0
K--y--ye-Ma---? K____ y_ M_____ K-d-e y- M-r-a- --------------- Kadye ye Marta?
(A ells) els agrada escoltar música. Т-е------дов-л--в--сл----т-музик-. Т__ с_ з__________ с______ м______ Т-е с- з-д-в-л-т-о с-у-а-т м-з-к-. ---------------------------------- Тие со задоволство слушаат музика. 0
Vo--i-o. V_ k____ V- k-n-. -------- Vo kino.
On no els agrada anar? К--е--- --к-а- ---ода- ти-? К___ н_ с_____ д_ о___ т___ К-д- н- с-к-а- д- о-а- т-е- --------------------------- Каде не сакаат да одат тие? 0
Vo --n-. V_ k____ V- k-n-. -------- Vo kino.
A la discoteca. Во-ди-ко. В_ д_____ В- д-с-о- --------- Во диско. 0
Vo ---o. V_ k____ V- k-n-. -------- Vo kino.
No els agrada ballar. Ти---- ----у-аат--о -адо--лство. Т__ н_ т________ с_ з___________ Т-е н- т-н-у-а-т с- з-д-в-л-т-о- -------------------------------- Тие не танцуваат со задоволство. 0
T-- -u--eda film. T__ g______ f____ T-a g-l-e-a f-l-. ----------------- Taa gulyeda film.

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!