Manual de conversa

ca Al taxi   »   mk Во такси

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [триесет и осум]

38 [triyesyet i osoom]

Во такси

Vo taksi

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? В- мол-м---вика-те е-------с-. В_ м____ п________ е___ т_____ В- м-л-м п-в-к-ј-е е-н- т-к-и- ------------------------------ Ве молам повикајте едно такси. 0
V- -aksi V_ t____ V- t-k-i -------- Vo taksi
Quant costa fins a l’estació de tren? Кол-у-чин- -о ---ез-ичката---а---а? К____ ч___ д_ ж___________ с_______ К-л-у ч-н- д- ж-л-з-и-к-т- с-а-и-а- ----------------------------------- Колку чини до железничката станица? 0
Vo ta-si V_ t____ V- t-k-i -------- Vo taksi
Quant costa fins a l’aeroport? Ко-----ини-д----р-др---т? К____ ч___ д_ а__________ К-л-у ч-н- д- а-р-д-о-о-? ------------------------- Колку чини до аеродромот? 0
Vy-----a- p--ikaјty- --dn---a---. V__ m____ p_________ y____ t_____ V-e m-l-m p-v-k-ј-y- y-d-o t-k-i- --------------------------------- Vye molam povikaјtye yedno taksi.
Tot dret, si us plau. Пр-в----п-----мо-ам. П____ н______ м_____ П-а-о н-п-е-, м-л-м- -------------------- Право напред, молам. 0
V-- mo-am p--ik--t-e y-dn----ksi. V__ m____ p_________ y____ t_____ V-e m-l-m p-v-k-ј-y- y-d-o t-k-i- --------------------------------- Vye molam povikaјtye yedno taksi.
A la dreta, si us plau. О-де-д-с-о----лам. О___ д_____ м_____ О-д- д-с-о- м-л-м- ------------------ Овде десно, молам. 0
V-- ----m-povi-aј----y--n- ----i. V__ m____ p_________ y____ t_____ V-e m-l-m p-v-k-ј-y- y-d-o t-k-i- --------------------------------- Vye molam povikaјtye yedno taksi.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. Та-- -- -г-лот--а л---,----ам. Т___ н_ а_____ н_ л____ м_____ Т-м- н- а-о-о- н- л-в-, м-л-м- ------------------------------ Таму на аголот на лево, молам. 0
K-lk-o ----i--o -ye--ez-ich-a-- --------? K_____ c____ d_ ʐ______________ s________ K-l-o- c-i-i d- ʐ-e-y-z-i-h-a-a s-a-i-z-? ----------------------------------------- Kolkoo chini do ʐyelyeznichkata stanitza?
Tinc pressa. Б---м. Б_____ Б-з-м- ------ Брзам. 0
K-lk-o-c-i-- d- --ely----c--a-- stan--za? K_____ c____ d_ ʐ______________ s________ K-l-o- c-i-i d- ʐ-e-y-z-i-h-a-a s-a-i-z-? ----------------------------------------- Kolkoo chini do ʐyelyeznichkata stanitza?
Tinc temps. Ј---и-а- -----. Ј__ и___ в_____ Ј-с и-а- в-е-е- --------------- Јас имам време. 0
Kolkoo chini--o-ʐ-e--e-n--h-a-- s-----za? K_____ c____ d_ ʐ______________ s________ K-l-o- c-i-i d- ʐ-e-y-z-i-h-a-a s-a-i-z-? ----------------------------------------- Kolkoo chini do ʐyelyeznichkata stanitza?
Vagi més a poc a poc, si us plau. В- ----м в---те-п-п----а. В_ м____ в_____ п________ В- м-л-м в-з-т- п-п-л-к-. ------------------------- Ве молам возете пополека. 0
Ko---o chin--d--a------om-t? K_____ c____ d_ a___________ K-l-o- c-i-i d- a-e-o-r-m-t- ---------------------------- Kolkoo chini do ayerodromot?
Aturi’s aquí, si us plau. Заст-нет- -----молам. З________ о___ м_____ З-с-а-е-е о-д- м-л-м- --------------------- Застанете овде молам. 0
K-l-oo-c-i---d--aye----omot? K_____ c____ d_ a___________ K-l-o- c-i-i d- a-e-o-r-m-t- ---------------------------- Kolkoo chini do ayerodromot?
Esperi un moment, si us plau. Почек--те-е--- м-мен- Ве м--а-. П________ е___ м_____ В_ м_____ П-ч-к-ј-е е-е- м-м-н- В- м-л-м- ------------------------------- Почекајте еден момент Ве молам. 0
K-l--- --ini-d- -y-rod-omo-? K_____ c____ d_ a___________ K-l-o- c-i-i d- a-e-o-r-m-t- ---------------------------- Kolkoo chini do ayerodromot?
Ja torno de seguida. Ј------на- -е се в--там. Ј__ в_____ ќ_ с_ в______ Ј-с в-д-а- ќ- с- в-а-а-. ------------------------ Јас веднаш ќе се вратам. 0
Pravo -ap-y--- mo--m. P____ n_______ m_____ P-a-o n-p-y-d- m-l-m- --------------------- Pravo napryed, molam.
Doni’m un rebut, si us plau. Дадет---и--дн- -риз--ниц---- молам. Д_____ м_ е___ п_________ В_ м_____ Д-д-т- м- е-н- п-и-н-н-ц- В- м-л-м- ----------------------------------- Дадете ми една признаница Ве молам. 0
P--vo-n-p--ed--mol--. P____ n_______ m_____ P-a-o n-p-y-d- m-l-m- --------------------- Pravo napryed, molam.
No tinc canvi. Јас-н-м---сит-- па--. Ј__ н____ с____ п____ Ј-с н-м-м с-т-и п-р-. --------------------- Јас немам ситни пари. 0
Pra-----p---d---ol-m. P____ n_______ m_____ P-a-o n-p-y-d- m-l-m- --------------------- Pravo napryed, molam.
Va bé, guardi el canvi. В-ка - --б--- --тато--- ---- -а-. В___ е д_____ о________ е з_ В___ В-к- е д-б-о- о-т-т-к-т е з- В-с- --------------------------------- Вака е добро, остатокот е за Вас. 0
Ov----dyesn-,--ola-. O____ d______ m_____ O-d-e d-e-n-, m-l-m- -------------------- Ovdye dyesno, molam.
Porti’m a aquesta adreça. В-зе-е--е--- ов-а-а---са. В_____ м_ н_ о___ а______ В-з-т- м- н- о-а- а-р-с-. ------------------------- Возете ме на оваа адреса. 0
O---- dye--o,-m--am. O____ d______ m_____ O-d-e d-e-n-, m-l-m- -------------------- Ovdye dyesno, molam.
Porti’m a aquest hotel. Воз----ме-до -ој-- --тел. В_____ м_ д_ м____ х_____ В-з-т- м- д- м-ј-т х-т-л- ------------------------- Возете ме до мојот хотел. 0
O---- d-es--, m--am. O____ d______ m_____ O-d-e d-e-n-, m-l-m- -------------------- Ovdye dyesno, molam.
Porti’m a la platja. Возет--м- ---пл-ж--а. В_____ м_ н_ п_______ В-з-т- м- н- п-а-а-а- --------------------- Возете ме на плажата. 0
T-moo-----gu-l-t na l----,-m-l--. T____ n_ a______ n_ l_____ m_____ T-m-o n- a-u-l-t n- l-e-o- m-l-m- --------------------------------- Tamoo na aguolot na lyevo, molam.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?