Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   mk нешто мора

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [седумдесет и два]

72 [syedoomdyesyet i dva]

нешто мора

nyeshto mora

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
haver de мора м___ м-р- ---- мора 0
n---h-o mora n______ m___ n-e-h-o m-r- ------------ nyeshto mora
Haig d’enviar una carta. Мо-а---а г----пр--а- -и-мот-. М____ д_ г_ и_______ п_______ М-р-м д- г- и-п-а-а- п-с-о-о- ----------------------------- Морам да го испратам писмото. 0
n--sh-o m--a n______ m___ n-e-h-o m-r- ------------ nyeshto mora
Haig de pagar l’hotel. М---- -- го платам -оте---. М____ д_ г_ п_____ х_______ М-р-м д- г- п-а-а- х-т-л-т- --------------------------- Морам да го платам хотелот. 0
m--a m___ m-r- ---- mora
T’has de llevar d’hora. М-ра- д---т---- р---. М____ д_ с_____ р____ М-р-ш д- с-а-е- р-н-. --------------------- Мораш да станеш рано. 0
m-ra m___ m-r- ---- mora
Has de treballar molt. М-раш----р-бот----н--у. М____ д_ р______ м_____ М-р-ш д- р-б-т-ш м-о-у- ----------------------- Мораш да работиш многу. 0
m-ra m___ m-r- ---- mora
Has d’arribar a temps. М--аш-д--би--ш-точен. М____ д_ б____ т_____ М-р-ш д- б-д-ш т-ч-н- --------------------- Мораш да бидеш точен. 0
M-ra--d----o-i---a--m p--m-t-. M____ d_ g__ i_______ p_______ M-r-m d- g-o i-p-a-a- p-s-o-o- ------------------------------ Moram da guo ispratam pismoto.
(Ell) ha de posar benzina. Т-ј --р- -а -а-олн- бе-зин. Т__ м___ д_ н______ б______ Т-ј м-р- д- н-п-л-и б-н-и-. --------------------------- Тој мора да наполни бензин. 0
Mo--- d- guo -s-----m---smoto. M____ d_ g__ i_______ p_______ M-r-m d- g-o i-p-a-a- p-s-o-o- ------------------------------ Moram da guo ispratam pismoto.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Т-ј-------а -- п--р----ав--мобил-т --воз----о. Т__ м___ д_ г_ п______ а__________ / в________ Т-ј м-р- д- г- п-п-а-и а-т-м-б-л-т / в-з-л-т-. ---------------------------------------------- Тој мора да го поправи автомобилот / возилото. 0
Mo-am-da -uo i--rat-- pi-moto. M____ d_ g__ i_______ p_______ M-r-m d- g-o i-p-a-a- p-s-o-o- ------------------------------ Moram da guo ispratam pismoto.
(Ell) ha de rentar el cotxe. То--мо-а--- г- ----е --т-мо----- - возило--. Т__ м___ д_ г_ и____ а__________ / в________ Т-ј м-р- д- г- и-м-е а-т-м-б-л-т / в-з-л-т-. -------------------------------------------- Тој мора да го измие автомобилот / возилото. 0
Mo-a- da-g-o pl--am---o--el-t. M____ d_ g__ p_____ k_________ M-r-m d- g-o p-a-a- k-o-y-l-t- ------------------------------ Moram da guo platam khotyelot.
(Ella) ha de fer compres. Т-а-м--а--- -а---у-а. Т__ м___ д_ п________ Т-а м-р- д- п-з-р-в-. --------------------- Таа мора да пазарува. 0
Mo-am -a-g---p--t-m-k--ty--ot. M____ d_ g__ p_____ k_________ M-r-m d- g-o p-a-a- k-o-y-l-t- ------------------------------ Moram da guo platam khotyelot.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Т-а----а--- ----ис-и -т--о-. Т__ м___ д_ г_ ч____ с______ Т-а м-р- д- г- ч-с-и с-а-о-. ---------------------------- Таа мора да го чисти станот. 0
Mor-- -a--u---l---- k-o--el-t. M____ d_ g__ p_____ k_________ M-r-m d- g-o p-a-a- k-o-y-l-t- ------------------------------ Moram da guo platam khotyelot.
(Ella) ha de rentar la roba. Т-- м--а -а ги --ре-а-----т-. Т__ м___ д_ г_ п___ а________ Т-а м-р- д- г- п-р- а-и-т-т-. ----------------------------- Таа мора да ги пере алиштата. 0
Moras--da -t-nyesh-rano. M_____ d_ s_______ r____ M-r-s- d- s-a-y-s- r-n-. ------------------------ Morash da stanyesh rano.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Н-- м-ра----е---ш -----и----а у-и-и-т-. Н__ м_____ в_____ д_ о____ н_ у________ Н-е м-р-м- в-д-а- д- о-и-е н- у-и-и-т-. --------------------------------------- Ние мораме веднаш да одиме на училиште. 0
M-----------an-es--r--o. M_____ d_ s_______ r____ M-r-s- d- s-a-y-s- r-n-. ------------------------ Morash da stanyesh rano.
Hem d’anar de seguida a treballar. Н---м-ра-е ве--аш-------м- -а р--от-. Н__ м_____ в_____ д_ о____ н_ р______ Н-е м-р-м- в-д-а- д- о-и-е н- р-б-т-. ------------------------------------- Ние мораме веднаш да одиме на работа. 0
M----h da sta-y-sh-ra-o. M_____ d_ s_______ r____ M-r-s- d- s-a-y-s- r-n-. ------------------------ Morash da stanyesh rano.
Hem d’anar de seguida al metge. Н-- м-р-м- в-дна-----о---е-на-ле--р. Н__ м_____ в_____ д_ о____ н_ л_____ Н-е м-р-м- в-д-а- д- о-и-е н- л-к-р- ------------------------------------ Ние мораме веднаш да одиме на лекар. 0
Moras--da rab--ish mnogu--. M_____ d_ r_______ m_______ M-r-s- d- r-b-t-s- m-o-u-o- --------------------------- Morash da rabotish mnoguoo.
Heu d’esperar l’autobús. Ви--мора-- ----о чека-- а-тобу--т. В__ м_____ д_ г_ ч_____ а_________ В-е м-р-т- д- г- ч-к-т- а-т-б-с-т- ---------------------------------- Вие морате да го чекате автобусот. 0
M--ash -- r-b--i-h mnoguoo. M_____ d_ r_______ m_______ M-r-s- d- r-b-t-s- m-o-u-o- --------------------------- Morash da rabotish mnoguoo.
Heu d’esperar el tren. В-е морат------о-че-а-е-воз-т. В__ м_____ д_ г_ ч_____ в_____ В-е м-р-т- д- г- ч-к-т- в-з-т- ------------------------------ Вие морате да го чекате возот. 0
Mor-sh--- ra---is- mn--uo-. M_____ d_ r_______ m_______ M-r-s- d- r-b-t-s- m-o-u-o- --------------------------- Morash da rabotish mnoguoo.
Heu d’esperar el taxi. Ви---о-ате д- г---ек--е так---о. В__ м_____ д_ г_ ч_____ т_______ В-е м-р-т- д- г- ч-к-т- т-к-и-о- -------------------------------- Вие морате да го чекате таксито. 0
M--as--d- b-dyes--toc----. M_____ d_ b______ t_______ M-r-s- d- b-d-e-h t-c-y-n- -------------------------- Morash da bidyesh tochyen.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...