Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   hy պետք է

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [յոթանասուներկու]

72 [yot’anasunerku]

պետք է

petk’ e

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
haver de պ--ք-է պ___ է պ-տ- է ------ պետք է 0
p-----e p____ e p-t-’ e ------- petk’ e
Haig d’enviar una carta. Ե- ------ամակ ո-ղ-րկե-: Ե_ պ___ ն____ ո________ Ե- պ-տ- ն-մ-կ ո-ղ-ր-ե-: ----------------------- Ես պիտի նամակ ուղարկեմ: 0
pe--’-e p____ e p-t-’ e ------- petk’ e
Haig de pagar l’hotel. Ես պ--ի հյ--ր---ցը վ-ար--: Ե_ պ___ հ_________ վ______ Ե- պ-տ- հ-ո-ր-ն-ց- վ-ա-ե-: -------------------------- Ես պիտի հյուրանոցը վճարեմ: 0
p---- e p____ e p-t-’ e ------- petk’ e
T’has de llevar d’hora. Դո- պետ- է-առավ-տ------ ա-թ-ա--ս: Դ__ պ___ է ա______ շ___ ա________ Դ-ւ պ-տ- է ա-ա-ո-ը շ-ւ- ա-թ-ա-ա-: --------------------------------- Դու պետք է առավոտը շուտ արթնանաս: 0
p-tk’ e p____ e p-t-’ e ------- petk’ e
Has de treballar molt. Դ-ւ-պետ- է--ա- աշ----ս: Դ__ պ___ է շ__ ա_______ Դ-ւ պ-տ- է շ-տ ա-խ-տ-ս- ----------------------- Դու պետք է շատ աշխատես: 0
pe--’-e p____ e p-t-’ e ------- petk’ e
Has d’arribar a temps. Դու պ--ք-է-ճշտ-պա--լինե-: Դ__ պ___ է ճ______ լ_____ Դ-ւ պ-տ- է ճ-տ-պ-հ լ-ն-ս- ------------------------- Դու պետք է ճշտապահ լինես: 0
Ye--pit---a--k --h-rkem Y__ p___ n____ u_______ Y-s p-t- n-m-k u-h-r-e- ----------------------- Yes piti namak ugharkem
(Ell) ha de posar benzina. Ն- պ-տ---ե-ե-ան ---քա-որի: Ն_ պ___ մ______ լ_________ Ն- պ-տ- մ-ք-ն-ն լ-ց-ա-ո-ի- -------------------------- Նա պիտի մեքենան լիցքավորի: 0
Ye- piti -a--k-ugh-r--m Y__ p___ n____ u_______ Y-s p-t- n-m-k u-h-r-e- ----------------------- Yes piti namak ugharkem
(Ell) ha de reparar el cotxe. Նա --տք-է մեք-ն---նոր-գի: Ն_ պ___ է մ______ ն______ Ն- պ-տ- է մ-ք-ն-ն ն-ր-գ-: ------------------------- Նա պետք է մեքենան նորոգի: 0
Y---pit-----ak u--a-k-m Y__ p___ n____ u_______ Y-s p-t- n-m-k u-h-r-e- ----------------------- Yes piti namak ugharkem
(Ell) ha de rentar el cotxe. Ն---ետ--է մե----ն լ--նա: Ն_ պ___ է մ______ լ_____ Ն- պ-տ- է մ-ք-ն-ն լ-ա-ա- ------------------------ Նա պետք է մեքենան լվանա: 0
Y-- p--- hyur-----’- v---rem Y__ p___ h__________ v______ Y-s p-t- h-u-a-o-s-y v-h-r-m ---------------------------- Yes piti hyuranots’y vcharem
(Ella) ha de fer compres. Նա -ետք-- -ն-ւ---- --տ-ր-: Ն_ պ___ է գ_______ կ______ Ն- պ-տ- է գ-ո-մ-ե- կ-տ-ր-: -------------------------- Նա պետք է գնումներ կատարի: 0
Y-- pi---h---------- vch--em Y__ p___ h__________ v______ Y-s p-t- h-u-a-o-s-y v-h-r-m ---------------------------- Yes piti hyuranots’y vcharem
(Ella) ha de netejar l’apartament. Նա-պ-տք-է-բնա-ա-ա-ը-------: Ն_ պ___ է բ________ հ______ Ն- պ-տ- է բ-ա-ա-ա-ը հ-վ-ք-: --------------------------- Նա պետք է բնակարանը հավաքի: 0
Y-s--iti--yu--n-t-’y v-ha--m Y__ p___ h__________ v______ Y-s p-t- h-u-a-o-s-y v-h-r-m ---------------------------- Yes piti hyuranots’y vcharem
(Ella) ha de rentar la roba. Ն- ---ք-- --աց-------ա: Ն_ պ___ է լ_____ լ_____ Ն- պ-տ- է լ-ա-ք- լ-ա-ա- ----------------------- Նա պետք է լվացքը լվանա: 0
D- --tk’ e a-r---t- ---- ---’--n-s D_ p____ e a_______ s___ a________ D- p-t-’ e a-r-v-t- s-u- a-t-n-n-s ---------------------------------- Du petk’ e arravoty shut art’nanas
Hem d’anar de seguida a l’escola. Մե-- -ե-- --շուտո- դպ--- գն--ք: Մ___ պ___ է շ_____ դ____ գ_____ Մ-ն- պ-տ- է շ-ւ-ո- դ-ր-ց գ-ա-ք- ------------------------------- Մենք պետք է շուտով դպրոց գնանք: 0
Du pe-k’-e-arr---t--s----a-t’-a-as D_ p____ e a_______ s___ a________ D- p-t-’ e a-r-v-t- s-u- a-t-n-n-s ---------------------------------- Du petk’ e arravoty shut art’nanas
Hem d’anar de seguida a treballar. Մ--ք --տք-է-շո--ո- աշ-ա--ն-- -ն-ն-: Մ___ պ___ է շ_____ ա________ գ_____ Մ-ն- պ-տ- է շ-ւ-ո- ա-խ-տ-ն-ի գ-ա-ք- ----------------------------------- Մենք պետք է շուտով աշխատանքի գնանք: 0
D- pet---e a-rav--- -hut art-----s D_ p____ e a_______ s___ a________ D- p-t-’ e a-r-v-t- s-u- a-t-n-n-s ---------------------------------- Du petk’ e arravoty shut art’nanas
Hem d’anar de seguida al metge. Մ-նք պ--ք - շ-ւ--վ-բ-շ-ի գ---ք: Մ___ պ___ է շ_____ բ____ գ_____ Մ-ն- պ-տ- է շ-ւ-ո- բ-շ-ի գ-ա-ք- ------------------------------- Մենք պետք է շուտով բժշկի գնանք: 0
D- -e-k’---shat as--hat-s D_ p____ e s___ a________ D- p-t-’ e s-a- a-h-h-t-s ------------------------- Du petk’ e shat ashkhates
Heu d’esperar l’autobús. Դ-ւք --տ----ա--ոբ----- -պ---ք: Դ___ պ___ է ա_________ ս______ Դ-ւ- պ-տ- է ա-տ-բ-ւ-ի- ս-ա-ե-: ------------------------------ Դուք պետք է ավտոբուսին սպասեք: 0
Du-pe-k- - -h-t-a-hk--t-s D_ p____ e s___ a________ D- p-t-’ e s-a- a-h-h-t-s ------------------------- Du petk’ e shat ashkhates
Heu d’esperar el tren. Դ-ւ-----ք-- -ն--ք-ն---աս--: Դ___ պ___ է գ______ ս______ Դ-ւ- պ-տ- է գ-ա-ք-ն ս-ա-ե-: --------------------------- Դուք պետք է գնացքին սպասեք: 0
Du --t---- s-a---sh----es D_ p____ e s___ a________ D- p-t-’ e s-a- a-h-h-t-s ------------------------- Du petk’ e shat ashkhates
Heu d’esperar el taxi. Դ--ք պե-----տաքսիին սպ-սեք: Դ___ պ___ է տ______ ս______ Դ-ւ- պ-տ- է տ-ք-ի-ն ս-ա-ե-: --------------------------- Դուք պետք է տաքսիին սպասեք: 0
Du -et-’----hsh--p---li--s D_ p____ e c________ l____ D- p-t-’ e c-s-t-p-h l-n-s -------------------------- Du petk’ e chshtapah lines

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...