Manual de conversa

ca Fer neteja   »   hy տան մաքրություն

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [տասնութ]

18 [tasnut’]

տան մաքրություն

tan mak’rut’yun

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Avui és dissabte. Ա-սօ--շ-բաթ -: Ա____ շ____ է_ Ա-ս-ր շ-բ-թ է- -------------- Այսօր շաբաթ է: 0
ta---a---u-’-un t__ m__________ t-n m-k-r-t-y-n --------------- tan mak’rut’yun
Avui tenim temps. Այսօր մ-նք -ամ--ա--ու--ն-: Ա____ մ___ ժ______ ո______ Ա-ս-ր մ-ն- ժ-մ-ն-կ ո-ն-ն-: -------------------------- Այսօր մենք ժամանակ ունենք: 0
ta- mak’---’y-n t__ m__________ t-n m-k-r-t-y-n --------------- tan mak’rut’yun
Avui netegem l’apartament. Այսօ- մ-նք-բ---ա-ա---ենք--աքր-ւ-: Ա____ մ___ բ________ ե__ մ_______ Ա-ս-ր մ-ն- բ-ա-ա-ա-ն ե-ք մ-ք-ո-մ- --------------------------------- Այսօր մենք բնակարանն ենք մաքրում: 0
A-s-r----b--’ e A____ s______ e A-s-r s-a-a-’ e --------------- Aysor shabat’ e
Jo netejo la cambra de bany. Ե- մաքրո----մ -ո-ա-անը: Ե_ մ______ ե_ լ________ Ե- մ-ք-ո-մ ե- լ-գ-ր-ն-: ----------------------- Ես մաքրում եմ լոգարանը: 0
Ay-----hab--’-e A____ s______ e A-s-r s-a-a-’ e --------------- Aysor shabat’ e
El meu marit renta el cotxe. Ամ--սին- -վ---ե-ե-ա--է -------: Ա_______ ա__________ է լ_______ Ա-ո-ս-ն- ա-տ-մ-ք-ն-ն է լ-ա-ո-մ- ------------------------------- Ամուսինս ավտոմեքենան է լվանում: 0
Ays---sha--t’-e A____ s______ e A-s-r s-a-a-’ e --------------- Aysor shabat’ e
Els nens netegen les bicicletes. Ե---ան--ը-մ-քր----ե-----ան-վ--ր-: Ե________ մ______ ե_ հ___________ Ե-ե-ա-ե-ը մ-ք-ո-մ ե- հ-ծ-ն-վ-ե-ը- --------------------------------- Երեխաները մաքրում են հեծանիվները: 0
Ays-r m--k’---am-n-k---en-’ A____ m____ z_______ u_____ A-s-r m-n-’ z-a-a-a- u-e-k- --------------------------- Aysor menk’ zhamanak unenk’
L’àvia rega les flors. Տ----ը ջ-ո---է -ա-ի-----: Տ_____ ջ____ է ծ_________ Տ-տ-կ- ջ-ո-մ է ծ-ղ-կ-ե-ը- ------------------------- Տատիկը ջրում է ծաղիկները: 0
Ay--r m-n-’-zh-ma--k-u-en-’ A____ m____ z_______ u_____ A-s-r m-n-’ z-a-a-a- u-e-k- --------------------------- Aysor menk’ zhamanak unenk’
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Ե-ե--ն-րը-հավ---ւ---ն--ա--ա-ան --ն--կը: Ե________ հ_______ ե_ մ_______ ս_______ Ե-ե-ա-ե-ը հ-վ-ք-ւ- ե- մ-ն-ա-ա- ս-ն-ա-ը- --------------------------------------- Երեխաները հավաքում են մանկական սենյակը: 0
Aysor-menk’-zh-m--a--u-e-k’ A____ m____ z_______ u_____ A-s-r m-n-’ z-a-a-a- u-e-k- --------------------------- Aysor menk’ zhamanak unenk’
El meu marit ordena el seu escriptori. Ամո--ի-ս-հ-վաքու------ գրա--ղան-: Ա_______ հ_______ է ի_ գ_________ Ա-ո-ս-ն- հ-վ-ք-ւ- է ի- գ-ա-ե-ա-ը- --------------------------------- Ամուսինս հավաքում է իր գրասեղանը: 0
A-s-r --nk- ---k--an- yen-’ -ak’rum A____ m____ b________ y____ m______ A-s-r m-n-’ b-a-a-a-n y-n-’ m-k-r-m ----------------------------------- Aysor menk’ bnakarann yenk’ mak’rum
(Jo) poso la roba a la rentadora. Ես դն-ւ- -մ հ--ու--ը -վացքի ----նայ-----: Ե_ դ____ ե_ հ_______ լ_____ մ_______ մ___ Ե- դ-ո-մ ե- հ-գ-ւ-տ- լ-ա-ք- մ-ք-ն-յ- մ-ջ- ----------------------------------------- Ես դնում եմ հագուստը լվացքի մեքենայի մեջ: 0
A-sor m-n-’ bnakar-n----n-’--ak-r-m A____ m____ b________ y____ m______ A-s-r m-n-’ b-a-a-a-n y-n-’ m-k-r-m ----------------------------------- Aysor menk’ bnakarann yenk’ mak’rum
(Jo) estenc la roba. Ես կա-ում ---լ--ցք-: Ե_ կ_____ ե_ լ______ Ե- կ-խ-ւ- ե- լ-ա-ք-: -------------------- Ես կախում եմ լվացքը: 0
A-so---e-k---n-k--a-- ye--- -ak-r-m A____ m____ b________ y____ m______ A-s-r m-n-’ b-a-a-a-n y-n-’ m-k-r-m ----------------------------------- Aysor menk’ bnakarann yenk’ mak’rum
(Jo) planxo la roba. Ե--ա--ու---- ե- -ագ---տ-: Ե_ ա________ ե_ հ________ Ե- ա-դ-ւ-ո-մ ե- հ-գ-ւ-տ-: ------------------------- Ես արդուկում եմ հագուստը: 0
Yes m-k-------m---ga--ny Y__ m______ y__ l_______ Y-s m-k-r-m y-m l-g-r-n- ------------------------ Yes mak’rum yem logarany
Les finestres estan brutes. Լ---ա---տները -եղտ-տ ե-: Լ____________ կ_____ ե__ Լ-ւ-ա-ո-տ-ե-ը կ-ղ-ո- ե-: ------------------------ Լուսամուտները կեղտոտ են: 0
Yes -a-’-um------og-r--y Y__ m______ y__ l_______ Y-s m-k-r-m y-m l-g-r-n- ------------------------ Yes mak’rum yem logarany
El terra està brut. Հատ--ը կ--տոտ -: Հ_____ կ_____ է_ Հ-տ-կ- կ-ղ-ո- է- ---------------- Հատակը կեղտոտ է: 0
Y---mak--u----- --gar--y Y__ m______ y__ l_______ Y-s m-k-r-m y-m l-g-r-n- ------------------------ Yes mak’rum yem logarany
La vaixella és bruta. Ս----ը կ---ո- է: Ս_____ կ_____ է_ Ս-ա-ք- կ-ղ-ո- է- ---------------- Սպասքը կեղտոտ է: 0
Am--ins-a--ome--y-nan --lva-um A______ a____________ e l_____ A-u-i-s a-t-m-k-y-n-n e l-a-u- ------------------------------ Amusins avtomek’yenan e lvanum
Qui neteja les finestres? Ո՞վ է մ---ո---լո--------երը: Ո__ է մ______ լ_____________ Ո-վ է մ-ք-ո-մ լ-ւ-ա-ո-տ-ե-ը- ---------------------------- Ո՞վ է մաքրում լուսամուտները: 0
Amu-i-s -v-o--k’--n---e -va-um A______ a____________ e l_____ A-u-i-s a-t-m-k-y-n-n e l-a-u- ------------------------------ Amusins avtomek’yenan e lvanum
Qui passa l’aspiradora? Ո՞վ-- մաք-ո-- փոշեծ----վ: Ո__ է մ______ փ__________ Ո-վ է մ-ք-ո-մ փ-շ-ծ-ի-ո-: ------------------------- Ո՞վ է մաքրում փոշեծծիչով: 0
Am--ins-av-o-ek’--nan-- l-a--m A______ a____________ e l_____ A-u-i-s a-t-m-k-y-n-n e l-a-u- ------------------------------ Amusins avtomek’yenan e lvanum
Qui renta la vaixella? Ո՞վ-- ---նո-- ս-ա--ը: Ո__ է լ______ ս______ Ո-վ է լ-ա-ո-մ ս-ա-ք-: --------------------- Ո՞վ է լվանում սպասքը: 0
Yer-k-an-ry-m---rum---- he---ni-n--y Y__________ m______ y__ h___________ Y-r-k-a-e-y m-k-r-m y-n h-t-a-i-n-r- ------------------------------------ Yerekhanery mak’rum yen hetsanivnery

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!