Manual de conversa

ca Fer neteja   »   mk Чистење на куќата

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [осумнаесет]

18 [osoomnayesyet]

Чистење на куќата

Chistyeњye na kookjata

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Avui és dissabte. Д-н-с---с--ота. Д____ е с______ Д-н-с е с-б-т-. --------------- Денес е сабота. 0
Ch-stye--- ----ook--ta C_________ n_ k_______ C-i-t-e-y- n- k-o-j-t- ---------------------- Chistyeњye na kookjata
Avui tenim temps. Д---- --- --а-е -ре-е. Д____ н__ и____ в_____ Д-н-с н-е и-а-е в-е-е- ---------------------- Денес ние имаме време. 0
C--st--њ-e----k-----ta C_________ n_ k_______ C-i-t-e-y- n- k-o-j-t- ---------------------- Chistyeњye na kookjata
Avui netegem l’apartament. Де--с---е--- -о ч-сти-е-с-а-о-. Д____ н__ ќ_ г_ ч______ с______ Д-н-с н-е ќ- г- ч-с-и-е с-а-о-. ------------------------------- Денес ние ќе го чистиме станот. 0
Dye---- ye ---ot-. D______ y_ s______ D-e-y-s y- s-b-t-. ------------------ Dyenyes ye sabota.
Jo netejo la cambra de bany. Ј-с-----и-там-ба-ат-. Ј__ ј_ ч_____ б______ Ј-с ј- ч-с-а- б-њ-т-. --------------------- Јас ја чистам бањата. 0
D-e--e- y- -a-o-a. D______ y_ s______ D-e-y-s y- s-b-t-. ------------------ Dyenyes ye sabota.
El meu marit renta el cotxe. Ма-о- ми ј- м-е-к-лата. М____ м_ ј_ м__ к______ М-ж-т м- ј- м-е к-л-т-. ----------------------- Мажот ми ја мие колата. 0
Dy-n--s y- sa-ota. D______ y_ s______ D-e-y-s y- s-b-t-. ------------------ Dyenyes ye sabota.
Els nens netegen les bicicletes. Дец-та--и -----т-в----ипе--т-. Д_____ г_ ч_____ в____________ Д-ц-т- г- ч-с-а- в-л-с-п-д-т-. ------------------------------ Децата ги чистат велосипедите. 0
D-e-yes-n-ye------- vry---e. D______ n___ i_____ v_______ D-e-y-s n-y- i-a-y- v-y-m-e- ---------------------------- Dyenyes niye imamye vryemye.
L’àvia rega les flors. Баб--ги пол--а-ц-еќ--а--. Б___ г_ п_____ ц_________ Б-б- г- п-л-в- ц-е-и-а-а- ------------------------- Баба ги полева цвеќињата. 0
D-en----ni-e------- vry-mye. D______ n___ i_____ v_______ D-e-y-s n-y- i-a-y- v-y-m-e- ---------------------------- Dyenyes niye imamye vryemye.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Де--та-ја--аск----а- --т---т---о-а. Д_____ ј_ р_________ д_______ с____ Д-ц-т- ј- р-с-р-в-а- д-т-к-т- с-б-. ----------------------------------- Децата ја раскреваат детската соба. 0
D-eny------e--mam-e -r-e---. D______ n___ i_____ v_______ D-e-y-s n-y- i-a-y- v-y-m-e- ---------------------------- Dyenyes niye imamye vryemye.
El meu marit ordena el seu escriptori. М---т-ми-ја----кре---него--та -або-на-мас-. М____ м_ ј_ р_______ н_______ р______ м____ М-ж-т м- ј- р-с-р-в- н-г-в-т- р-б-т-а м-с-. ------------------------------------------- Мажот ми ја раскрева неговата работна маса. 0
Dyenyes n--e k--e--------st-m---s----t. D______ n___ k___ g__ c________ s______ D-e-y-s n-y- k-y- g-o c-i-t-m-e s-a-o-. --------------------------------------- Dyenyes niye kjye guo chistimye stanot.
(Jo) poso la roba a la rentadora. Јас ---ст-вам-ал-шт-т- -о-м----ата -- п----е ал-шта. Ј__ г_ с_____ а_______ в_ м_______ з_ п_____ а______ Ј-с г- с-а-а- а-и-т-т- в- м-ш-н-т- з- п-р-њ- а-и-т-. ---------------------------------------------------- Јас ги ставам алиштата во машината за перење алишта. 0
Dyenyes niye-kjy- gu--ch-s---y- s---ot. D______ n___ k___ g__ c________ s______ D-e-y-s n-y- k-y- g-o c-i-t-m-e s-a-o-. --------------------------------------- Dyenyes niye kjye guo chistimye stanot.
(Jo) estenc la roba. Јас-ги з--а-у-ам -л-шт--а. Ј__ г_ з________ а________ Ј-с г- з-к-ч-в-м а-и-т-т-. -------------------------- Јас ги закачувам алиштата. 0
Dy-n--s niy--kj---g-o-c-is--m-e--tan-t. D______ n___ k___ g__ c________ s______ D-e-y-s n-y- k-y- g-o c-i-t-m-e s-a-o-. --------------------------------------- Dyenyes niye kjye guo chistimye stanot.
(Jo) planxo la roba. Ј-с ги--е---м--лиштат-. Ј__ г_ п_____ а________ Ј-с г- п-г-а- а-и-т-т-. ----------------------- Јас ги пеглам алиштата. 0
Ј-s--- c----am-b-----. Ј__ ј_ c______ b______ Ј-s ј- c-i-t-m b-њ-t-. ---------------------- Јas јa chistam baњata.
Les finestres estan brutes. П-о-ор-ит- -е и-в--к-ни. П_________ с_ и_________ П-о-о-ц-т- с- и-в-л-а-и- ------------------------ Прозорците се извалкани. 0
Јa- --------am ba-ata. Ј__ ј_ c______ b______ Ј-s ј- c-i-t-m b-њ-t-. ---------------------- Јas јa chistam baњata.
El terra està brut. П---- е-и---л---. П____ е и________ П-д-т е и-в-л-а-. ----------------- Подот е извалкан. 0
Јa--ј- --i---m b-њa--. Ј__ ј_ c______ b______ Ј-s ј- c-i-t-m b-њ-t-. ---------------------- Јas јa chistam baњata.
La vaixella és bruta. С-д-вит- с--извалка-и. С_______ с_ и_________ С-д-в-т- с- и-в-л-а-и- ---------------------- Садовите се извалкани. 0
M---t mi--a mi---k-l-ta. M____ m_ ј_ m___ k______ M-ʐ-t m- ј- m-y- k-l-t-. ------------------------ Maʐot mi јa miye kolata.
Qui neteja les finestres? К---ги----ти--р-з-----е? К__ г_ ч____ п__________ К-ј г- ч-с-и п-о-о-ц-т-? ------------------------ Кој ги чисти прозорците? 0
M-ʐ----- ј---i-- k-l--a. M____ m_ ј_ m___ k______ M-ʐ-t m- ј- m-y- k-l-t-. ------------------------ Maʐot mi јa miye kolata.
Qui passa l’aspiradora? Кој ----ку-а --аш-на? К__ в_______ п_______ К-ј в-м-к-в- п-а-и-а- --------------------- Кој всмукува прашина? 0
M---t------ -iy- -ol-ta. M____ m_ ј_ m___ k______ M-ʐ-t m- ј- m-y- k-l-t-. ------------------------ Maʐot mi јa miye kolata.
Qui renta la vaixella? К-- ги мие-с-до-и-е? К__ г_ м__ с________ К-ј г- м-е с-д-в-т-? -------------------- Кој ги мие садовите? 0
Dyetz-ta-g-- -hi---- -y-l---pyedi---. D_______ g__ c______ v_______________ D-e-z-t- g-i c-i-t-t v-e-o-i-y-d-t-e- ------------------------------------- Dyetzata gui chistat vyelosipyeditye.

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!