Manual de conversa

ca La gent   »   mk Лица

1 [u]

La gent

La gent

1 [еден]

1 [eden]

Лица

Lica

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
jo jас j__ j-с --- jас 0
jas j__ j-s --- jas
jo i tu jас --ти j__ и т_ j-с и т- -------- jас и ти 0
j---- -i j__ i t_ j-s i t- -------- jas i ti
nosaltres dos / nosaltres dues н-е -вај-а-а н__ д_______ н-е д-а-ц-т- ------------ ние двајцата 0
ni---d-a--zata n___ d________ n-y- d-a-t-a-a -------------- niye dvaјtzata
ell тој т__ т-ј --- тој 0
t-ј t__ t-ј --- toј
ell i ella т-- --т-а т__ и т__ т-ј и т-а --------- тој и таа 0
to--i --a t__ i t__ t-ј i t-a --------- toј i taa
ells dos / elles dues т---дв--ц-та т__ д_______ т-е д-а-ц-т- ------------ тие двајцата 0
t--e-dv---za-a t___ d________ t-y- d-a-t-a-a -------------- tiye dvaјtzata
l‘home м-ж м__ м-ж --- маж 0
maʐ m__ m-ʐ --- maʐ
la dona ж--а ж___ ж-н- ---- жена 0
ʐy--a ʐ____ ʐ-e-a ----- ʐyena
el nen д-те д___ д-т- ---- дете 0
dye--e d_____ d-e-y- ------ dyetye
una família е-на фа--лија е___ ф_______ е-н- ф-м-л-ј- ------------- една фамилија 0
ye----fam-li-a y____ f_______ y-d-a f-m-l-ј- -------------- yedna familiјa
la meva família м-ј--а --ми--ја м_____ ф_______ м-ј-т- ф-м-л-ј- --------------- мојата фамилија 0
moј--- -a-i-iјa m_____ f_______ m-ј-t- f-m-l-ј- --------------- moјata familiјa
La meva família és aquí. М--а-- ф---ли-а---овд-. М_____ ф_______ е о____ М-ј-т- ф-м-л-ј- е о-д-. ----------------------- Мојата фамилија е овде. 0
M---ta---m--iј- ---o--ye. M_____ f_______ y_ o_____ M-ј-t- f-m-l-ј- y- o-d-e- ------------------------- Moјata familiјa ye ovdye.
Jo sóc aquí. Ја- сум овде. Ј__ с__ о____ Ј-с с-м о-д-. ------------- Јас сум овде. 0
Ј-s -oo--o-d--. Ј__ s___ o_____ Ј-s s-o- o-d-e- --------------- Јas soom ovdye.
Tu ets aquí. Т---- ----. Т_ с_ о____ Т- с- о-д-. ----------- Ти си овде. 0
T--s- ---ye. T_ s_ o_____ T- s- o-d-e- ------------ Ti si ovdye.
Ell és aquí i ella és aquí. То--е-ов-- ---аа е ----. Т__ е о___ и т__ е о____ Т-ј е о-д- и т-а е о-д-. ------------------------ Тој е овде и таа е овде. 0
To--ye --d-e i-t----- -----. T__ y_ o____ i t__ y_ o_____ T-ј y- o-d-e i t-a y- o-d-e- ---------------------------- Toј ye ovdye i taa ye ovdye.
Nosaltres som aquí. Ние с-е о---. Н__ с__ о____ Н-е с-е о-д-. ------------- Ние сме овде. 0
Ni-e sm-e ovdy-. N___ s___ o_____ N-y- s-y- o-d-e- ---------------- Niye smye ovdye.
Vosaltres sou aquí. Ви--с-- -вд-. В__ с__ о____ В-е с-е о-д-. ------------- Вие сте овде. 0
V-ye---ye ---ye. V___ s___ o_____ V-y- s-y- o-d-e- ---------------- Viye stye ovdye.
Tots ells són aquí. Т-е с-те се -вд-. Т__ с___ с_ о____ Т-е с-т- с- о-д-. ----------------- Тие сите се овде. 0
T--e--i-y----e-o-dye. T___ s____ s__ o_____ T-y- s-t-e s-e o-d-e- --------------------- Tiye sitye sye ovdye.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües contra l'Alzheimer

Qui vulgui mantenir la ment en forma ha d'aprendre llengües. Els coneixements lingüístics poden protegir contra la demència. Nombrosos estudis científics així ho han demostrat. L'edat dels alumnes no té cap importància. L'única cosa important és exercitar el cervell de manera regular. L'aprenentatge de vocabulari activa diferents àrees del cervell. Aquestes àrees controlen processos cognitius importants. Per això les persones multilingües mostren una major capacitat d'atenció. També es poden concentrar millor. Però ser políglota té encara més beneficis. Les persones que dominen diverses llengües poden prendre decisions amb més determinació. Es decideixen més ràpidament. Això succeeix perquè el seu cervell ha après a triar. Sempre coneix almenys dos termes per a una mateixa cosa. Cadascun d'aquests termes representa una elecció possible. De manera que les persones multilingües han de prendre decisions constantment. El seu cervell està acostumat a haver d'escollir entre diverses opcions. I aquest entrenament no només estimula les àrees cerebrals relacionades amb els processos lingüístics. Són moltes les regions del cervell que es beneficien del multilingüisme. Les competències lingüístiques suposen un major control cognitiu. És clar que l'aprenentatge d'idiomes no evita la demència. La malaltia, però, triga més a desenvolupar-se. I els cervells de les persones multilingües semblen compensar millor els seus efectes. Els símptomes de la demència apareixen més diluïts en les persones que aprenen altres llengües. La confusió i la manca de memòria no succeeixen tan accentuadament. L'adquisició d'una nova llengua es per tant beneficiosa tant als vells com als joves. I amb cada llengua que s'aprèn és més fàcil d'aprendre una altra més. Hauríem de prendre més diccionaris en lloc de tants medicaments!
Sabia vostè que?
L’albanès pertany al grup de les llengües indo-germàniques, però ningú sap exactament com va sorgir, i és que no està estretament relacionat amb cap altre dels idiomas d’aquest grup. Avui en dia es parla principalment a Albania i Kosovo, i compta amb aproximadament 6 milions de parlants natius. L’albanès es divideix en dos grups dialèctics, i el riu Shkumbin fa de línia divisòria entre els dialectes del nort i del surd. En algunes zones existen notables diferències entre ambdós dialectes. L’albanès escrit no es va desenvolupar fins al segle XX, i utiliza l’alfabet llatí. La seva gramàtica és similar a la del grec i la del rumanès. També és possible trobar alguns paral·lelismes entre les llengües eslaves. Totes aquestes similituts deuen haver sorgit degut al contacte amb aquests idiomes. Si t’agraden els idiomes, aleshores hauries d’aprendre albanès, és un idioma únic!