Manual de conversa

ca Passat 3   »   mk Минато време 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [осумдесет и три]

83 [osoomdyesyet i tri]

Минато време 3

Minato vryemye 3

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
trucar т-л-ф-ни-а т_________ т-л-ф-н-р- ---------- телефонира 0
Mi---o--ry-my- 3 M_____ v______ 3 M-n-t- v-y-m-e 3 ---------------- Minato vryemye 3
He trucat. Јас--еле---и--в. Ј__ т___________ Ј-с т-л-ф-н-р-в- ---------------- Јас телефонирав. 0
Mi---- vry---e 3 M_____ v______ 3 M-n-t- v-y-m-e 3 ---------------- Minato vryemye 3
He trucat per telèfon tota l’estona. Ја- ц----в--ме-те--фон---в. Ј__ ц___ в____ т___________ Ј-с ц-л- в-е-е т-л-ф-н-р-в- --------------------------- Јас цело време телефонирав. 0
t-e---f-nira t___________ t-e-y-f-n-r- ------------ tyelyefonira
preguntar пра-у-а п______ п-а-у-а ------- прашува 0
t-el---onira t___________ t-e-y-f-n-r- ------------ tyelyefonira
Li he preguntat. Јас --а-а-. Ј__ п______ Ј-с п-а-а-. ----------- Јас прашав. 0
ty--y--oni-a t___________ t-e-y-f-n-r- ------------ tyelyefonira
Sempre he preguntat. Ја-------а- п------в. Ј__ с______ п________ Ј-с с-к-г-ш п-а-у-а-. --------------------- Јас секогаш прашував. 0
Јas---e-y---nir--. Ј__ t_____________ Ј-s t-e-y-f-n-r-v- ------------------ Јas tyelyefonirav.
explicar раск-жу-а р________ р-с-а-у-а --------- раскажува 0
Јas t---y----ir-v. Ј__ t_____________ Ј-s t-e-y-f-n-r-v- ------------------ Јas tyelyefonirav.
Li he explicat. Ј-- -ас-----ав. Ј__ р__________ Ј-с р-с-а-у-а-. --------------- Јас раскажував. 0
Ј----yel----nira-. Ј__ t_____________ Ј-s t-e-y-f-n-r-v- ------------------ Јas tyelyefonirav.
Li he explicat tota la història. Ј-- ј-----к------ела---п---азна. Ј__ ј_ р_______ ц_____ п________ Ј-с ј- р-с-а-а- ц-л-т- п-и-а-н-. -------------------------------- Јас ја раскажав целата приказна. 0
Ј-s-t-y--- v-yemy---yel--f---r-v. Ј__ t_____ v______ t_____________ Ј-s t-y-l- v-y-m-e t-e-y-f-n-r-v- --------------------------------- Јas tzyelo vryemye tyelyefonirav.
estudiar у-и у__ у-и --- учи 0
Јas ---elo vr--m-e -yel-efonir-v. Ј__ t_____ v______ t_____________ Ј-s t-y-l- v-y-m-e t-e-y-f-n-r-v- --------------------------------- Јas tzyelo vryemye tyelyefonirav.
He estudiat. Ја--у--в. Ј__ у____ Ј-с у-е-. --------- Јас учев. 0
Јa---zye-o--ry-m-- -ye--ef---r-v. Ј__ t_____ v______ t_____________ Ј-s t-y-l- v-y-m-e t-e-y-f-n-r-v- --------------------------------- Јas tzyelo vryemye tyelyefonirav.
He estudiat tot el vespre. Ја- ---в-це-а -е-ер. Ј__ у___ ц___ в_____ Ј-с у-е- ц-л- в-ч-р- -------------------- Јас учев цела вечер. 0
pras-o-va p________ p-a-h-o-a --------- prashoova
treballar раб-ти р_____ р-б-т- ------ работи 0
p---h-o-a p________ p-a-h-o-a --------- prashoova
He treballat. Ја---аботе-. Ј__ р_______ Ј-с р-б-т-в- ------------ Јас работев. 0
pra---o-a p________ p-a-h-o-a --------- prashoova
He treballat tot el dia. Јас раб-т-в-ц-- -е-. Ј__ р______ ц__ д___ Ј-с р-б-т-в ц-л д-н- -------------------- Јас работев цел ден. 0
Јa--pr---av. Ј__ p_______ Ј-s p-a-h-v- ------------ Јas prashav.
menjar ј--е ј___ ј-д- ---- јаде 0
Јa- -r--hav. Ј__ p_______ Ј-s p-a-h-v- ------------ Јas prashav.
He menjat. Ја--ја-е-. Ј__ ј_____ Ј-с ј-д-в- ---------- Јас јадев. 0
Ј-- p--sha-. Ј__ p_______ Ј-s p-a-h-v- ------------ Јas prashav.
M’he menjat tot el menjar. Ј-- ----з--ов-ц----о---де--. Ј__ г_ и_____ ц_____ ј______ Ј-с г- и-е-о- ц-л-т- ј-д-њ-. ---------------------------- Јас го изедов целото јадење. 0
Јas-s---o-uash----s-o-vav. Ј__ s_________ p__________ Ј-s s-e-o-u-s- p-a-h-o-a-. -------------------------- Јas syekoguash prashoovav.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!