Manual de conversa

ca Passat 3   »   ar ‫صيغة الماضي 3‬

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

‫83 [ثلاثة وثمانون]

83 [thlathat wathamanun]

‫صيغة الماضي 3‬

ṣīghat al-māḍī 3

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
trucar يه--ف. ي_____ ي-ا-ف- ------ يهاتف. 0
yuhā--f y______ y-h-t-f ------- yuhātif
He trucat. لق--أ--يت مك------ات---. ل__ أ____ م_____ ه______ ل-د أ-ر-ت م-ا-م- ه-ت-ي-. ------------------------ لقد أجريت مكالمة هاتفية. 0
la----a--a--u muk--am-- hā---i-y-h. l____ a______ m________ h__________ l-q-d a-r-y-u m-k-l-m-h h-t-f-y-a-. ----------------------------------- laqad ajraytu mukālamah hātifiyyah.
He trucat per telèfon tota l’estona. كنت--لى---هاتف طوا--الو--. ك__ ع__ ا_____ ط___ ا_____ ك-ت ع-ى ا-ه-ت- ط-ا- ا-و-ت- -------------------------- كنت على الهاتف طوال الوقت. 0
kunt- ‘--ā-----ā-i- ṭ-la------q-. k____ ‘___ a_______ ṭ___ a_______ k-n-u ‘-l- a---ā-i- ṭ-l- a---a-t- --------------------------------- kuntu ‘alā al-hātif ṭūla al-waqt.
preguntar يس--. ي____ ي-أ-. ----- يسأل. 0
y-s’-l y_____ y-s-a- ------ yas’al
Li he preguntat. ‫قد س---. ‫__ س____ ‫-د س-ل-. --------- ‫قد سألت. 0
qad --’al-. q__ s______ q-d s-’-l-. ----------- qad sa’alt.
Sempre he preguntat. ‫-ن- د----- --أل. ‫___ د____ أ____ ‫-ن- د-ئ-ا- أ-أ-. ----------------- ‫كنت دائماً أسأل. 0
kun-- d-’-m---as’--. k____ d______ a_____ k-n-u d-’-m-n a-’-l- -------------------- kuntu dā’iman as’al.
explicar يح-ي /-ي-بر-- ----. ي___ / ي___ / ي____ ي-ك- / ي-ب- / ي-و-. ------------------- يحكي / يخبر / يروي. 0
ya----/ yuk-bir --yar-ī y____ / y______ / y____ y-ḥ-ī / y-k-b-r / y-r-ī ----------------------- yaḥkī / yukhbir / yarwī
Li he explicat. ل-د---ت. ل__ ق___ ل-د ق-ت- -------- لقد قلت. 0
l-q-d ---t-. l____ q_____ l-q-d q-l-a- ------------ laqad qulta.
Li he explicat tota la història. ل-د أ---ت-ا---- --م--. ل__ أ____ ا____ ك_____ ل-د أ-ب-ت ا-ق-ة ك-م-ة- ---------------------- لقد أخبرت القصة كاملة. 0
laqa-----ba--a ----iṣ-a--kā-----. l____ a_______ a________ k_______ l-q-d a-h-a-t- a---i-ṣ-h k-m-l-h- --------------------------------- laqad akhbarta al-qiṣṣah kāmilah.
estudiar ي---م / --اك- ---در-. ي____ / ي____ / ي____ ي-ع-م / ي-ا-ر / ي-ر-. --------------------- يتعلم / يذاكر / يدرس. 0
yat-‘al-am-/ -u---ki--- ----us y_________ / y_______ / y_____ y-t-‘-l-a- / y-d-ā-i- / y-d-u- ------------------------------ yata‘allam / yudhākir / yadrus
He estudiat. أنا--ر-ت أ__ د___ أ-ا د-س- -------- أنا درست 0
a-a--a--s--. a__ d_______ a-a d-r-s-u- ------------ ana darastu.
He estudiat tot el vespre. ‫لق- --ست-طي-ة--لم-ا-. ‫___ د___ ط___ ا______ ‫-ق- د-س- ط-ل- ا-م-ا-. ---------------------- ‫لقد درست طيلة المساء. 0
la--- --r---u-ṭ-l-a--m-s-’. l____ d______ ṭ__ a________ l-q-d d-r-s-u ṭ-l a---a-ā-. --------------------------- laqad darastu ṭūl al-masā’.
treballar عمل ع__ ع-ل --- عمل 0
y-‘--l y_____ y-‘-a- ------ ya‘mal
He treballat. ل-د عمل-. ل__ ع____ ل-د ع-ل-. --------- لقد عملت. 0
l--ad --milt-. l____ ‘_______ l-q-d ‘-m-l-u- -------------- laqad ‘amiltu.
He treballat tot el dia. ل---ع--ت -وال-----م. ل__ ع___ ط___ ا_____ ل-د ع-ل- ط-ا- ا-ي-م- -------------------- لقد عملت طوال اليوم. 0
la--d--a-i--- --l--al--aw-. l____ ‘______ ṭ___ a_______ l-q-d ‘-m-l-u ṭ-l- a---a-m- --------------------------- laqad ‘amiltu ṭūla al-yawm.
menjar يأكل ي___ ي-ك- ---- يأكل 0
ya--ul y_____ y-’-u- ------ ya’kul
He menjat. لق--أكلت. ل__ أ____ ل-د أ-ل-. --------- لقد أكلت. 0
l-qa- ak-ltu. l____ a______ l-q-d a-a-t-. ------------- laqad akaltu.
M’he menjat tot el menjar. لق- أ--- -- الط-ام. ل__ أ___ ك_ ا______ ل-د أ-ل- ك- ا-ط-ا-. ------------------- لقد أكلت كل الطعام. 0
l-q-- ak--tu -ul al----ā-. l____ a_____ k__ a________ l-q-d a-a-t- k-l a---a-ā-. -------------------------- laqad akaltu kul al-ṭa‘ām.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!