Manual de conversa

ca Passat 3   »   ti ሕሉፍ 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ሰማንያንሰለስተን]

83 [semaniyaniselesiteni]

ሕሉፍ 3

ḥilufi 3

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
trucar ደ-ለ---ድ-ል ደ___ ም___ ደ-ለ- ም-ዋ- --------- ደወለ፣ ምድዋል 0
ḥil-fi 3 ḥ_____ 3 h-i-u-i 3 --------- ḥilufi 3
He trucat. ኣነ--ዊ--ኔ-። ኣ_ ደ__ ኔ__ ኣ- ደ-ለ ኔ-። ---------- ኣነ ደዊለ ኔረ። 0
ḥ-l--i-3 ḥ_____ 3 h-i-u-i 3 --------- ḥilufi 3
He trucat per telèfon tota l’estona. ብዙ- -ዜ --ውል----። ብ__ ግ_ ክ___ ው___ ብ-ሕ ግ- ክ-ው- ው-ለ- ---------------- ብዙሕ ግዜ ክድውል ውዒለ። 0
d-w-------di-ali d______ m_______ d-w-l-፣ m-d-w-l- ---------------- dewele፣ midiwali
preguntar ሓ--፣ሕቶ ሓ_____ ሓ-ተ-ሕ- ------ ሓተተ፣ሕቶ 0
de---e--m-di---i d______ m_______ d-w-l-፣ m-d-w-l- ---------------- dewele፣ midiwali
Li he preguntat. ሓ-ተ--ረ። ሓ__ ኔ__ ሓ-ተ ኔ-። ------- ሓቲተ ኔረ። 0
de---e፣--idi-a-i d______ m_______ d-w-l-፣ m-d-w-l- ---------------- dewele፣ midiwali
Sempre he preguntat. ብ-ሕ-ግ--ሓ---ኔ-። ብ__ ግ_ ሓ__ ኔ__ ብ-ሕ ግ- ሓ-ተ ኔ-። -------------- ብዙሕ ግዜ ሓቲተ ኔረ። 0
ane --w-l--n-re። a__ d_____ n____ a-e d-w-l- n-r-። ---------------- ane dewīle nēre።
explicar ነ-ረ፣-ዘ--ወ--ምዝ--ው ነ_________ ም____ ነ-ረ-ኣ-ን-ወ- ም-ን-ው ---------------- ነገረ፣ኣዘንተወ፣ ምዝንታው 0
a-e d-w------re። a__ d_____ n____ a-e d-w-l- n-r-። ---------------- ane dewīle nēre።
Li he explicat. ኣ--እነግር ኔረ። ኣ_ እ___ ኔ__ ኣ- እ-ግ- ኔ-። ----------- ኣን እነግር ኔረ። 0
an------l---ē-e። a__ d_____ n____ a-e d-w-l- n-r-። ---------------- ane dewīle nēre።
Li he explicat tota la història. ኣ---ሉ -ዜ-ታሪኽ -ነ-ር ኔረ። ኣ_ ኩ_ ጊ_ ታ__ እ___ ኔ__ ኣ- ኩ- ጊ- ታ-ኽ እ-ግ- ኔ-። --------------------- ኣነ ኩሉ ጊዜ ታሪኽ እነግር ኔረ። 0
b-z-h-i g--ē -id--i-- -i‘ī-e። b_____ g___ k_______ w______ b-z-h-i g-z- k-d-w-l- w-‘-l-። ----------------------------- bizuḥi gizē kidiwili wi‘īle።
estudiar ምጽና------ር ም____ ም___ ም-ና-; ም-ሃ- ---------- ምጽናዕ; ምምሃር 0
bi-u--i---zē kid---li---‘-le። b_____ g___ k_______ w______ b-z-h-i g-z- k-d-w-l- w-‘-l-። ----------------------------- bizuḥi gizē kidiwili wi‘īle።
He estudiat. ኣ--እ-ሃ--ኔ-። ኣ_ እ___ ኔ__ ኣ- እ-ሃ- ኔ-። ----------- ኣነ እመሃር ኔረ። 0
bi-u-̣- g--- --d--il--wi‘īle። b_____ g___ k_______ w______ b-z-h-i g-z- k-d-w-l- w-‘-l-። ----------------------------- bizuḥi gizē kidiwili wi‘īle።
He estudiat tot el vespre. ኣነ--ሉ- ም-ት ---- -ዒለ። ኣ_ ም__ ም__ ክ___ ው___ ኣ- ም-እ ም-ት ክ-ሃ- ው-ለ- -------------------- ኣነ ምሉእ ምሸት ክመሃር ውዒለ። 0
ḥ--e--፣h---o ḥ__________ h-a-e-e-h-i-o ------------- ḥatete፣ḥito
treballar ስራሕ--ስ-ሕ ስ_______ ስ-ሕ-ም-ራ- -------- ስራሕ፣ምስራሕ 0
ḥ----e--̣ito ḥ__________ h-a-e-e-h-i-o ------------- ḥatete፣ḥito
He treballat. ኣ--እ--ሕ--ረ። ኣ_ እ___ ኔ__ ኣ- እ-ር- ኔ-። ----------- ኣነ እሰርሕ ኔረ። 0
h--t-----̣--o ḥ__________ h-a-e-e-h-i-o ------------- ḥatete፣ḥito
He treballat tot el dia. ኣ- -ሉእ-መዓ-ቲ ---ሕ ኔረ። ኣ_ ም__ መ___ እ___ ኔ__ ኣ- ም-እ መ-ል- እ-ር- ኔ-። -------------------- ኣነ ምሉእ መዓልቲ እሰርሕ ኔረ። 0
h--tī-e -ē--። ḥ_____ n____ h-a-ī-e n-r-። ------------- ḥatīte nēre።
menjar በ-ዐ፣-ም-ላዕ በ___ ም___ በ-ዐ- ም-ላ- --------- በልዐ፣ ምብላዕ 0
h-at--e nē--። ḥ_____ n____ h-a-ī-e n-r-። ------------- ḥatīte nēre።
He menjat. ኣ- ብ--። ኣ_ ብ___ ኣ- ብ-ዐ- ------- ኣነ ብሊዐ። 0
h-atī---nēre። ḥ_____ n____ h-a-ī-e n-r-። ------------- ḥatīte nēre።
M’he menjat tot el menjar. ኣነ ብምሉኡ----ም-ቢ ---ዮ-። ኣ_ ብ___ እ_ ም__ በ___ ። ኣ- ብ-ሉ- እ- ም-ቢ በ-ዐ- ። --------------------- ኣነ ብምሉኡ እቲ ምግቢ በሊዐዮ ። 0
biz-----giz- -̣a--t- --re። b_____ g___ ḥ_____ n____ b-z-h-i g-z- h-a-ī-e n-r-። -------------------------- bizuḥi gizē ḥatīte nēre።

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!