Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   ti ኣካላት ነብሲ

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [ሓምሳንሸሞንተን]

58 [ḥamisanishemoniteni]

ኣካላት ነብሲ

akalati nebisī

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Dibuixo un home. ሓደ--ብ---እስእ--ኣ-ኹ። ሓ_ ሰ___ እ___ ኣ___ ሓ- ሰ-ኣ- እ-እ- ኣ-ኹ- ----------------- ሓደ ሰብኣይ እስእል ኣሎኹ። 0
ak--a-- n--isī a______ n_____ a-a-a-i n-b-s- -------------- akalati nebisī
Primer el cap. ቅ----ቲ ር-ሲ። ቅ__ ነ_ ር___ ቅ-ም ነ- ር-ሲ- ----------- ቅድም ነቲ ርእሲ። 0
a--lati--e-isī a______ n_____ a-a-a-i n-b-s- -------------- akalati nebisī
L’home porta un barret. እ- ---ይ -ር------ኑ---። እ_ ሰ___ ባ___ ተ___ ኣ__ እ- ሰ-ኣ- ባ-ኔ- ተ-ዲ- ኣ-። --------------------- እቲ ሰብኣይ ባርኔጣ ተኸዲኑ ኣሎ። 0
h--de--e--’-yi isi’i---alo-̱-። ḥ___ s_______ i______ a_____ h-a-e s-b-’-y- i-i-i-i a-o-̱-። ------------------------------ ḥade sebi’ayi isi’ili aloẖu።
Els cabells no es veuen. እቲ---ሩ-ኣ-ረአን--ዩ። እ_ ጸ__ ኣ____ እ__ እ- ጸ-ሩ ኣ-ረ-ን እ-። ---------------- እቲ ጸግሩ ኣይረአን እዩ። 0
h-ad- ------y--i-i’i-- a-o--u። ḥ___ s_______ i______ a_____ h-a-e s-b-’-y- i-i-i-i a-o-̱-። ------------------------------ ḥade sebi’ayi isi’ili aloẖu።
Les orelles tampoc es veuen. እቲ--ዝ---ን -ይረአ- እ-። እ_ እ_____ ኣ____ እ__ እ- እ-ኒ-ው- ኣ-ረ-ን እ-። ------------------- እቲ እዝኒ‘ውን ኣይረአን እዩ። 0
h--d---ebi-ayi is------a-o-̱-። ḥ___ s_______ i______ a_____ h-a-e s-b-’-y- i-i-i-i a-o-̱-። ------------------------------ ḥade sebi’ayi isi’ili aloẖu።
L’esquena tampoc es veu. እቲ --ኡ‘-- -ይ--ን-እ-። እ_ ሕ_____ ኣ____ እ__ እ- ሕ-ኡ-ው- ኣ-ረ-ን እ-። ------------------- እቲ ሕቖኡ‘ውን ኣይረአን እዩ። 0
k----mi net- ----sī። k______ n___ r______ k-i-i-i n-t- r-’-s-። -------------------- k’idimi netī ri’isī።
Dibuixo els ulls i la boca. ኣነ--ተን----ት- -ፍ- --እ--። ኣ_ ነ__ ኣ____ ኣ__ እ___ ። ኣ- ነ-ን ኣ-ን-ን ኣ-ን እ-እ- ። ----------------------- ኣነ ነተን ኣዒንትን ኣፍን እስእል ። 0
k-idi-- net- -i’isī። k______ n___ r______ k-i-i-i n-t- r-’-s-። -------------------- k’idimi netī ri’isī።
L’home balla i riu. እ- --ኣይ-ይስ-ስ-- ይስሕቕን-። እ_ ሰ___ ይ_____ ይ____ ። እ- ሰ-ኣ- ይ-ዕ-ዕ- ይ-ሕ-ን ። ---------------------- እቲ ሰብኣይ ይስዕስዕን ይስሕቕን ። 0
k’id--i-n-tī r--is-። k______ n___ r______ k-i-i-i n-t- r-’-s-። -------------------- k’idimi netī ri’isī።
L’home té un nas llarg. እቲ---ኣይ--ዊ- --ንጫ ኣለ-። እ_ ሰ___ ነ__ ኣ___ ኣ___ እ- ሰ-ኣ- ነ-ሕ ኣ-ን- ኣ-ዎ- --------------------- እቲ ሰብኣይ ነዊሕ ኣፊንጫ ኣለዎ። 0
i-ī--e-i’--i-------t’- t-h--dīn- a--። i__ s_______ b________ t_______ a___ i-ī s-b-’-y- b-r-n-t-a t-h-e-ī-u a-o- ------------------------------------- itī sebi’ayi barinēt’a teẖedīnu alo።
(Ell) porta un bastó a les mans. ንሱ -- ኢ----ኩ- -----ዩ። ን_ ኣ_ ኢ_ ም___ ዝ__ እ__ ን- ኣ- ኢ- ም-ኩ- ዝ-ዘ እ-። --------------------- ንሱ ኣብ ኢዱ ምርኩስ ዝሓዘ እዩ። 0
i-ī-s-b-’-yi -----ē--a -eẖ----u -lo። i__ s_______ b________ t_______ a___ i-ī s-b-’-y- b-r-n-t-a t-h-e-ī-u a-o- ------------------------------------- itī sebi’ayi barinēt’a teẖedīnu alo።
També porta una bufanda al voltant del coll. ኣብ -ሳዱ-ውን-ሻ-- ዝ---ነ ኢ-። ኣ_ ክ_____ ሻ__ ዝ____ ኢ__ ኣ- ክ-ዱ-ው- ሻ-ባ ዝ-ኸ-ነ ኢ-። ----------------------- ኣብ ክሳዱ‘ውን ሻርባ ዝትኸድነ ኢዩ። 0
it- s-b-’ay---ar---------h---īnu --o። i__ s_______ b________ t_______ a___ i-ī s-b-’-y- b-r-n-t-a t-h-e-ī-u a-o- ------------------------------------- itī sebi’ayi barinēt’a teẖedīnu alo።
És l’hivern i fa fred. ክረ-ቲ -- ከምኡ-ው---ሪ--ሎ። ክ___ እ_ ከ_____ ቁ_ ኣ__ ክ-ም- እ- ከ-ኡ-ው- ቁ- ኣ-። --------------------- ክረምቲ እዩ ከምኡ’ውን ቁሪ ኣሎ። 0
itī -s’-g-ru--y-re-āni iy-። i__ t_______ a________ i___ i-ī t-’-g-r- a-i-e-ā-i i-u- --------------------------- itī ts’egiru ayire’āni iyu።
Els braços són musculats. እተ--ኣእዳ----ላት-እየ-። እ__ ኣ___ ሓ___ እ___ እ-ን ኣ-ዳ- ሓ-ላ- እ-ን- ------------------ እተን ኣእዳው ሓያላት እየን። 0
itī-t--e-iru-ayi-e-ā-- ---። i__ t_______ a________ i___ i-ī t-’-g-r- a-i-e-ā-i i-u- --------------------------- itī ts’egiru ayire’āni iyu።
Les cames són musculoses. ኣ-ጋር--ን----ት እ--። ኣ______ ሓ___ እ___ ኣ-ጋ-‘-ን ሓ-ላ- እ-ም- ----------------- ኣእጋር‘ውን ሓያላት እዮም። 0
itī-ts’e-i-u ay---’ā-i i--። i__ t_______ a________ i___ i-ī t-’-g-r- a-i-e-ā-i i-u- --------------------------- itī ts’egiru ayire’āni iyu።
L’home és de neu. እቲ --ኣይ-ካ--በረ--እዩ። እ_ ሰ___ ካ_ በ__ እ__ እ- ሰ-ኣ- ካ- በ-ድ እ-። ------------------ እቲ ሰብኣይ ካብ በረድ እዩ። 0
itī --inī‘wini -y-r-’ā-- -yu። i__ i_________ a________ i___ i-ī i-i-ī-w-n- a-i-e-ā-i i-u- ----------------------------- itī izinī‘wini ayire’āni iyu።
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. ን----ን -ከ-- -ይ-ኸ---። ን_ ስ__ ጃ___ ኣ_______ ን- ስ-ን ጃ-ት- ኣ-ተ-ድ-ን- -------------------- ንሱ ስረን ጃከትን ኣይተኸድነን። 0
i-- --i-ī---ni a--r--ā-i iyu። i__ i_________ a________ i___ i-ī i-i-ī-w-n- a-i-e-ā-i i-u- ----------------------------- itī izinī‘wini ayire’āni iyu።
Però l’home no té fred. ግ- እ-----ይ -ይ--ርን --። ግ_ እ_ ሰ___ ኣ_____ እ__ ግ- እ- ሰ-ኣ- ኣ-ቆ-ር- እ-። --------------------- ግን እቲ ሰብኣይ ኣይቆርርን እዩ። 0
i-ī-iz---‘w-----y-r---ni -yu። i__ i_________ a________ i___ i-ī i-i-ī-w-n- a-i-e-ā-i i-u- ----------------------------- itī izinī‘wini ayire’āni iyu።
És un ninot de neu. ንሱ -ደ ብውርጪ-ዝ--ር- ሰብኣይ-እዩ። ን_ ሓ_ ብ___ ዝ____ ሰ___ እ__ ን- ሓ- ብ-ር- ዝ-ሰ-ሐ ሰ-ኣ- እ-። ------------------------- ንሱ ሓደ ብውርጪ ዝተሰርሐ ሰብኣይ እዩ። 0
i-ī --i-̱’o’u‘w-n--ayire’-ni-i--። i__ ḥ___________ a________ i___ i-ī h-i-̱-o-u-w-n- a-i-e-ā-i i-u- --------------------------------- itī ḥiḵ’o’u‘wini ayire’āni iyu።

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...