Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   ti መስተጻምር 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [ተስዓንኣርባዕተን]

94 [tesi‘ani’ariba‘iteni]

መስተጻምር 1

mesitets’amiri 1

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. ጽና-/ጽንሒ ዝ-ብ--ሳብ--ውድ-። ጽ______ ዝ__ ክ__ ዝ____ ጽ-ሕ-ጽ-ሒ ዝ-ብ ክ-ብ ዝ-ድ-። --------------------- ጽናሕ/ጽንሒ ዝናብ ክሳብ ዝውድእ። 0
m--it----a--ri-1 m_____________ 1 m-s-t-t-’-m-r- 1 ---------------- mesitets’amiri 1
Espera fins que (jo) acabi. ጽናሕ/ጽን--ኣ- ክሳ- -ውድ-። ጽ______ ኣ_ ክ__ ዝ____ ጽ-ሕ-ጽ-ሒ ኣ- ክ-ብ ዝ-ድ-። -------------------- ጽናሕ/ጽንሒ ኣነ ክሳብ ዝውድእ። 0
m-sitet-’------1 m_____________ 1 m-s-t-t-’-m-r- 1 ---------------- mesitets’amiri 1
Espera fins que (ell) torni. ጽ-ሕ---- ክ---ንሱ ዝምለ-። ጽ______ ክ__ ን_ ዝ____ ጽ-ሕ-ጽ-ሒ ክ-ብ ን- ዝ-ለ-። -------------------- ጽናሕ/ጽንሒ ክሳብ ንሱ ዝምለስ። 0
ts----ḥi/--’-ni-̣ī-z-n--i--is--i--iwi----። t________________ z_____ k_____ z________ t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī z-n-b- k-s-b- z-w-d-’-። ------------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī zinabi kisabi ziwidi’i።
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. ክጽበ-የ ጸግረ------ዝነ-ጽ። ክ____ ጸ___ ክ__ ዝ____ ክ-በ-የ ጸ-ረ- ክ-ብ ዝ-ቕ-። -------------------- ክጽበ‘የ ጸግረይ ክሳብ ዝነቕጽ። 0
t--i-a-̣i/--’inih-- -in--i-k-s--i--iw-di’-። t________________ z_____ k_____ z________ t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī z-n-b- k-s-b- z-w-d-’-። ------------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī zinabi kisabi ziwidi’i።
Espero fins que acabi la pel•lícula. ክ---የ -ቲ-ፊ-ም---ብ--ውድእ። ክ____ እ_ ፊ__ ክ__ ዝ____ ክ-በ-የ እ- ፊ-ም ክ-ብ ዝ-ድ-። ---------------------- ክጽበ‘የ እቲ ፊልም ክሳብ ዝውድእ። 0
ts-in-h--------i-̣ī -ina-- k--abi -i-id-’i። t________________ z_____ k_____ z________ t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī z-n-b- k-s-b- z-w-d-’-። ------------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī zinabi kisabi ziwidi’i።
Espero que es posi verd el semàfor. ክ--‘የ መብራ-- ቀ-ልያ-ክ-ብ ----። ክ____ መ____ ቀ___ ክ__ ዝ____ ክ-በ-የ መ-ራ-ቲ ቀ-ል- ክ-ብ ዝ-ው-። -------------------------- ክጽበ‘የ መብራህቲ ቀጠልያ ክሳብ ዝኸውን። 0
ts-in-ḥ-/-s-i-i-̣ī ane ki-abi-zi-i---i። t________________ a__ k_____ z________ t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī a-e k-s-b- z-w-d-’-። ---------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī ane kisabi ziwidi’i።
Quan te’n vas de vacances? መ-- ኢ- ና-------ት-ይድ? መ__ ኢ_ ና_ ዕ___ ት____ መ-ስ ኢ- ና- ዕ-ፍ- ት-ይ-? -------------------- መዓስ ኢኻ ናብ ዕርፍቲ ትኸይድ? 0
t-’------/-s----h-- an- -i-----z----i--። t________________ a__ k_____ z________ t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī a-e k-s-b- z-w-d-’-። ---------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī ane kisabi ziwidi’i።
Abans de les vacances d’estiu? ቅ-ሚ -- --- ዕ-ፍቲ? ቅ__ ና_ ሃ__ ዕ____ ቅ-ሚ ና- ሃ-ይ ዕ-ፍ-? ---------------- ቅድሚ ናይ ሃጋይ ዕርፍቲ? 0
t-’-na--i---’--i-̣--a-e-k---b---iw-di’i። t________________ a__ k_____ z________ t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī a-e k-s-b- z-w-d-’-። ---------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī ane kisabi ziwidi’i።
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. እወ፣-ቅ---ሃጋ- -ር-ቲ-ዝ---። እ__ ቅ__ ሃ__ ዕ___ ዝ____ እ-፣ ቅ-ሚ ሃ-ይ ዕ-ፍ- ዝ-ም-። ---------------------- እወ፣ ቅድሚ ሃጋይ ዕርፍቲ ዝጅምር። 0
t--in-h-i/------ḥī k--a-i---su z-mi-es-። t________________ k_____ n___ z________ t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī k-s-b- n-s- z-m-l-s-። ----------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī kisabi nisu zimilesi።
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. ክረምቲ ከ--- ---ነ- ና-ሲ --ር--ኢ--። ክ___ ከ___ ከ_ ነ_ ና__ የ___ ኢ_ ። ክ-ም- ከ-መ- ከ- ነ- ና-ሲ የ-ር- ኢ- ። ----------------------------- ክረምቲ ከይመጸ ከሎ ነቲ ናሕሲ የዕርዮ ኢኻ ። 0
ts’i-ah-i--s--n-ḥī--isabi ---u-z---le-i። t________________ k_____ n___ z________ t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī k-s-b- n-s- z-m-l-s-። ----------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī kisabi nisu zimilesi።
Renta’t les mans abans de seure a taula. ኣ- ጣ-ላ------በ-ካ-ኢ-ካ ተሓጸብ-። ኣ_ ጣ__ ኮ_ ከ____ ኢ__ ተ___ ። ኣ- ጣ-ላ ኮ- ከ-በ-ካ ኢ-ካ ተ-ጸ- ። -------------------------- ኣብ ጣውላ ኮፍ ከይበልካ ኢድካ ተሓጸብ ። 0
ts’ina-̣i--s-in-ḥ--k--a-i-nis--zim--e-i። t________________ k_____ n___ z________ t-’-n-h-i-t-’-n-h-ī k-s-b- n-s- z-m-l-s-። ----------------------------------------- ts’inaḥi/ts’iniḥī kisabi nisu zimilesi።
Tanca la finestra abans de sortir. ናብ ደ--ከይወጻ--ከ-ኻ----ት ዕጸዎ-። ና_ ደ_ ከ____ ከ__ መ___ ዕ__ ። ና- ደ- ከ-ወ-ካ ከ-ኻ መ-ኮ- ዕ-ዎ ። -------------------------- ናብ ደገ ከይወጻካ ከሎኻ መስኮት ዕጸዎ ። 0
k-t-’--e‘y--t---g---y--kisa-i-z----̱-i-s--። k__________ t_________ k_____ z___________ k-t-’-b-‘-e t-’-g-r-y- k-s-b- z-n-k-’-t-’-። ------------------------------------------- kits’ibe‘ye ts’egireyi kisabi zineḵ’its’i።
Quan véns a casa? መዓ- -ኻ-ንገዛ--መጽእ? መ__ ኢ_ ን__ ት____ መ-ስ ኢ- ን-ዛ ት-ጽ-? ---------------- መዓስ ኢኻ ንገዛ ትመጽእ? 0
k--s--b--ye--s-e-i-ey- k--ab- -ine-̱’it--i። k__________ t_________ k_____ z___________ k-t-’-b-‘-e t-’-g-r-y- k-s-b- z-n-k-’-t-’-። ------------------------------------------- kits’ibe‘ye ts’egireyi kisabi zineḵ’its’i።
Després de la classe? ድሕሪ ት--ርቲ? ድ__ ት_____ ድ-ሪ ት-ህ-ቲ- ---------- ድሕሪ ትምህርቲ? 0
kits’i-e‘y- ts’-g-r-yi ki--bi--i------ts--። k__________ t_________ k_____ z___________ k-t-’-b-‘-e t-’-g-r-y- k-s-b- z-n-k-’-t-’-። ------------------------------------------- kits’ibe‘ye ts’egireyi kisabi zineḵ’its’i።
Sí, després que s’hagi acabat la classe. እ----ምህርቲ-ምስ---አ። እ__ ት____ ም_ ወ___ እ-፣ ት-ህ-ቲ ም- ወ-አ- ----------------- እወ፣ ትምህርቲ ምስ ወድአ። 0
kits-ibe‘-- ------l-m---i--bi ziw-d-’i። k__________ i__ f_____ k_____ z________ k-t-’-b-‘-e i-ī f-l-m- k-s-b- z-w-d-’-። --------------------------------------- kits’ibe‘ye itī fīlimi kisabi ziwidi’i።
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. ድ----- --- ፣ ክሰርሕ --ክ-ልን---። ድ__ እ_ ሓ__ ፣ ክ___ ኣ_____ ኔ__ ድ-ሪ እ- ሓ-ጋ ፣ ክ-ር- ኣ-ክ-ል- ኔ-። ---------------------------- ድሕሪ እቲ ሓደጋ ፣ ክሰርሕ ኣይክእልን ኔሩ። 0
k-t-’-be--e i-ī --l-mi k--ab- -i-i--’i። k__________ i__ f_____ k_____ z________ k-t-’-b-‘-e i-ī f-l-m- k-s-b- z-w-d-’-። --------------------------------------- kits’ibe‘ye itī fīlimi kisabi ziwidi’i።
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. እቲ-ስ-ሑ--ስ----ዎ--ኢዩ------ሪካ ዝ-ደ። እ_ ስ__ ም_ ሰ____ ኢ_ ና_ ኣ___ ዝ___ እ- ስ-ሑ ም- ሰ-ን-፣ ኢ- ና- ኣ-ሪ- ዝ-ደ- ------------------------------- እቲ ስርሑ ምስ ሰኣንዎ፣ ኢዩ ናብ ኣመሪካ ዝኸደ። 0
ki-s-----ye i-- fī--mi--is-b---i-i-i’i። k__________ i__ f_____ k_____ z________ k-t-’-b-‘-e i-ī f-l-m- k-s-b- z-w-d-’-። --------------------------------------- kits’ibe‘ye itī fīlimi kisabi ziwidi’i።
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. ድ----ብ --ሪካ -ኻዱ--ዩ ሃ--ም --ኑ። ድ__ ና_ ኣ___ ም__ ኢ_ ሃ___ ኮ___ ድ-ሪ ና- ኣ-ሪ- ም-ዱ ኢ- ሃ-ታ- ኮ-ኑ- ---------------------------- ድሕሪ ናብ ኣመሪካ ምኻዱ ኢዩ ሃብታም ኮይኑ። 0
kit-’---‘-- -e-ir--i---k’--’e-iya-k--a----i-̱-wi--። k__________ m_________ k_________ k_____ z________ k-t-’-b-‘-e m-b-r-h-t- k-e-’-l-y- k-s-b- z-h-e-i-i- --------------------------------------------------- kits’ibe‘ye mebirahitī k’et’eliya kisabi ziẖewini።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...