Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   ti ገለ ምኽንያት ምሃብ 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [ሰብዓንሽዱሽተን]

76 [sebi‘anishidushiteni]

ገለ ምኽንያት ምሃብ 2

gele miẖiniyati mihabi 2

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Per què no vas venir? ስ-ምን-ይ -- ዘ-መ-እ-? ስ_____ ኢ_ ዘ______ ስ-ም-ታ- ኢ- ዘ-መ-እ-? ----------------- ስለምንታይ ኢኻ ዘይመጻእካ? 0
gel--mi----i-at- mih--- 2 g___ m_________ m_____ 2 g-l- m-h-i-i-a-i m-h-b- 2 ------------------------- gele miẖiniyati mihabi 2
Estava malalt / -a. ሓሚ----። ሓ__ ኔ__ ሓ-መ ኔ-። ------- ሓሚመ ኔረ። 0
g-l- -----n--a-i -iha-i 2 g___ m_________ m_____ 2 g-l- m-h-i-i-a-i m-h-b- 2 ------------------------- gele miẖiniyati mihabi 2
No vaig venir perquè estava malalt / -a. ሓሚመ --ዝ---- -የ ዘ-መ-እኩ። ሓ__ ስ______ እ_ ዘ______ ሓ-መ ስ-ዝ-በ-ኩ እ- ዘ-መ-እ-። ---------------------- ሓሚመ ስለዝነበርኩ እየ ዘይመጻእኩ። 0
s-lemi--ta-i ---- z--im-t--a’i-a? s___________ ī__ z______________ s-l-m-n-t-y- ī-̱- z-y-m-t-’-’-k-? --------------------------------- sileminitayi īẖa zeyimets’a’ika?
Per què no va venir (ella)? ስለ------ያ ንሳ -ይመ--? ስ_____ ኢ_ ን_ ዘ_____ ስ-ም-ታ- ኢ- ን- ዘ-መ-ት- ------------------- ስለምንታይ ኢያ ንሳ ዘይመጸት? 0
silem-ni-a-i -h-a ze-ime-s-a’ik-? s___________ ī__ z______________ s-l-m-n-t-y- ī-̱- z-y-m-t-’-’-k-? --------------------------------- sileminitayi īẖa zeyimets’a’ika?
Estava cansada. ደ-ማ ኔ-። ደ__ ኔ__ ደ-ማ ኔ-። ------- ደኺማ ኔራ። 0
si-e--n--a-- ---- z--imets--’---? s___________ ī__ z______________ s-l-m-n-t-y- ī-̱- z-y-m-t-’-’-k-? --------------------------------- sileminitayi īẖa zeyimets’a’ika?
No va venir perquè estava cansada. ደኺማ ስ--ነ-----ይመ--ን ። ደ__ ስ______ ኣ_____ ። ደ-ማ ስ-ዝ-በ-ት ኣ-መ-ት- ። -------------------- ደኺማ ስለዝነበረት ኣይመጸትን ። 0
ḥ--īm- nē--። ḥ_____ n____ h-a-ī-e n-r-። ------------- ḥamīme nēre።
Per què no ha vingut (ell)? ንሱ-ስለምን-- -ይመ--። ን_ ስ_____ ኣ_____ ን- ስ-ም-ታ- ኣ-መ-ን- ---------------- ንሱ ስለምንታይ ኣይመጸን። 0
ḥ-------ē-e። ḥ_____ n____ h-a-ī-e n-r-። ------------- ḥamīme nēre።
No en tenia ganes. ድል-ት -ይ--ሮ-። ድ___ ኣ______ ድ-የ- ኣ-ነ-ሮ-። ------------ ድልየት ኣይነበሮን። 0
h--m-m- --re። ḥ_____ n____ h-a-ī-e n-r-። ------------- ḥamīme nēre።
No ha vingut perquè no en tenia ganes. ንሱ -ይ-ጸን-መኽን----ልየ--ስ-ዘ---ሮ። ን_ ኣ____ መ____ ድ___ ስ_______ ን- ኣ-መ-ን መ-ን-ቱ ድ-የ- ስ-ዘ-ነ-ሮ- ---------------------------- ንሱ ኣይመጸን መኽንያቱ ድልየት ስለዘይነበሮ። 0
ḥ-m-me-s-l----e-erik--i-e -eyi------’-ku። ḥ_____ s_____________ i__ z______________ h-a-ī-e s-l-z-n-b-r-k- i-e z-y-m-t-’-’-k-። ------------------------------------------ ḥamīme silezineberiku iye zeyimets’a’iku።
Per què no heu vingut? ን-ኻ-ኩም---ም-ታይ --መጻ--? ን_____ ስ_____ ዘ______ ን-ኻ-ኩ- ስ-ም-ታ- ዘ-መ-ኹ-? --------------------- ንስኻትኩም ስለምንታይ ዘይመጻኹም? 0
ḥam--e si--z-ne--r--- iye z---me-s’----u። ḥ_____ s_____________ i__ z______________ h-a-ī-e s-l-z-n-b-r-k- i-e z-y-m-t-’-’-k-። ------------------------------------------ ḥamīme silezineberiku iye zeyimets’a’iku።
El cotxe se’ns va espatllar. መኪ- ---ሽያ---። መ__ ተ______ ። መ-ና ተ-ላ-ያ-ና ። ------------- መኪና ተባላሽያትና ። 0
ḥ-m--e-s-l----e-e--k- i-e ---i----’a-iku። ḥ_____ s_____________ i__ z______________ h-a-ī-e s-l-z-n-b-r-k- i-e z-y-m-t-’-’-k-። ------------------------------------------ ḥamīme silezineberiku iye zeyimets’a’iku።
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. መኪና- --ዝተበላ-----ና--------። መ___ ስ________ ኢ_ ዝ_____ ። መ-ና- ስ-ዝ-በ-ሸ-ት ኢ- ዝ-መ-እ- ። -------------------------- መኪናና ስለዝተበላሸወት ኢና ዝይመጻእና ። 0
s---m---ta-i ī-----sa-zey--et--e--? s___________ ī__ n___ z____________ s-l-m-n-t-y- ī-a n-s- z-y-m-t-’-t-? ----------------------------------- sileminitayi īya nisa zeyimets’eti?
Per què no ha vingut la gent? እ-- -ባ- -ለ-ንታይ ኢ-ም-ዘ--ጽ-? እ__ ሰ__ ስ_____ ኢ__ ዘ_____ እ-ም ሰ-ት ስ-ም-ታ- ኢ-ም ዘ-መ-ኡ- ------------------------- እቶም ሰባት ስለምንታይ ኢዮም ዘይመጽኡ? 0
s-l---ni---- --- nis----y---t-’eti? s___________ ī__ n___ z____________ s-l-m-n-t-y- ī-a n-s- z-y-m-t-’-t-? ----------------------------------- sileminitayi īya nisa zeyimets’eti?
Han perdut el tren. ባ-ር-ገዲ-ቶም-ከ--። ባ__ ገ____ ከ___ ባ-ር ገ-ፋ-ም ከ-ዳ- -------------- ባቡር ገዲፋቶም ከይዳ። 0
s-l-m-n-ta-i-ī-a nisa--ey-m-t---ti? s___________ ī__ n___ z____________ s-l-m-n-t-y- ī-a n-s- z-y-m-t-’-t-? ----------------------------------- sileminitayi īya nisa zeyimets’eti?
No han vingut perquè han perdut el tren. ባቡር--ዲ--ም-ሰለ ዝኸደ----ም -ይመጹ ። ባ__ ገ____ ሰ_ ዝ___ እ__ ዘ___ ። ባ-ር ገ-ፋ-ም ሰ- ዝ-ደ- እ-ም ዘ-መ- ። ---------------------------- ባቡር ገዲፋቶም ሰለ ዝኸደት እዮም ዘይመጹ ። 0
d-h-īma n-ra። d_____ n____ d-h-ī-a n-r-። ------------- deẖīma nēra።
Per què no has vingut? ስ--ንታ- ኢ-----ጻእካ? ስ_____ ኢ_ ዘ______ ስ-ም-ታ- ኢ- ዘ-መ-እ-? ----------------- ስለምንታይ ኢኻ ዘይመጻእካ? 0
deh--m- n---። d_____ n____ d-h-ī-a n-r-። ------------- deẖīma nēra።
No podia. ኣይ----ለ-ን ኔ-። ኣ________ ኔ__ ኣ-ተ-ቐ-ለ-ን ኔ-። ------------- ኣይተፍቐደለይን ኔሩ። 0
d--̱-ma --r-። d_____ n____ d-h-ī-a n-r-። ------------- deẖīma nēra።
No he vingut perquè no podia fer-ho. ፍ-ድ--ለ--ነበረ- -----መ-እ--። ፍ__ ስ_______ ኢ_ ዘ_______ ፍ-ድ ስ-ዘ-ነ-ረ- ኢ- ዘ-መ-እ-፣- ------------------------ ፍቓድ ስለዘይነበረኒ ኢየ ዘይመጻእኩ፣። 0
d---īma-si-e-ine-er-t--ayi----’et----። d_____ s_____________ a____________ ። d-h-ī-a s-l-z-n-b-r-t- a-i-e-s-e-i-i ። -------------------------------------- deẖīma silezinebereti ayimets’etini ።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...