Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   sl Vezniki 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [štiriindevetdeset]

Vezniki 1

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Poč-k----d----r--e --e--ha --ž. P_______ d_____ n_ p______ d___ P-č-k-j- d-k-e- n- p-e-e-a d-ž- ------------------------------- Počakaj, dokler ne preneha dež. 0
Espera fins que (jo) acabi. P-č-ka----o---------onč--. P_______ d_____ n_ k______ P-č-k-j- d-k-e- n- k-n-a-. -------------------------- Počakaj, dokler ne končam. 0
Espera fins que (ell) torni. P-čak-j---okle--s---- vrne. P_______ d_____ s_ n_ v____ P-č-k-j- d-k-e- s- n- v-n-. --------------------------- Počakaj, dokler se ne vrne. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Poč-k--- dok-er -e -i -e --suš-j- la-j-. P_______ d_____ s_ m_ n_ p_______ l_____ P-č-k-m- d-k-e- s- m- n- p-s-š-j- l-s-e- ---------------------------------------- Počakam, dokler se mi ne posušijo lasje. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. P--a---,-d-kler--e--il---- k----. P_______ d_____ s_ f___ n_ k_____ P-č-k-m- d-k-e- s- f-l- n- k-n-a- --------------------------------- Počakam, dokler se film ne konča. 0
Espero que es posi verd el semàfor. Po-a-a-- d----r----af-r n---- zelen. P_______ d_____ s______ n_ b_ z_____ P-č-k-m- d-k-e- s-m-f-r n- b- z-l-n- ------------------------------------ Počakam, dokler semafor ne bo zelen. 0
Quan te’n vas de vacances? K--- -- -------- n- dopu--? K___ s_ o_______ n_ d______ K-a- s- o-p-l-e- n- d-p-s-? --------------------------- Kdaj se odpelješ na dopust? 0
Abans de les vacances d’estiu? Š- p--- --l-t-i-i p-č-t--ca--? Š_ p___ p________ p___________ Š- p-e- p-l-t-i-i p-č-t-i-a-i- ------------------------------ Še pred poletnimi počitnicami? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Ja--še-p----- ----ač--jo--o----e--oč-t--ce. J__ š_ p_____ s_ z______ p______ p_________ J-, š- p-e-e- s- z-č-e-o p-l-t-e p-č-t-i-e- ------------------------------------------- Ja, še preden se začnejo poletne počitnice. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Popra-i---re--,-pred-- se--a--e --m-. P______ s______ p_____ s_ z____ z____ P-p-a-i s-r-h-, p-e-e- s- z-č-e z-m-. ------------------------------------- Popravi streho, preden se začne zima. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. U----s- -ok---p-ed-n---d-- -a ---o. U___ s_ r____ p_____ s____ z_ m____ U-i- s- r-k-, p-e-e- s-d-š z- m-z-. ----------------------------------- Umij si roke, preden sedeš za mizo. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Z-p-i-okn----r--en -r-š v--. Z____ o____ p_____ g___ v___ Z-p-i o-n-, p-e-e- g-e- v-n- ---------------------------- Zapri okno, preden greš ven. 0
Quan véns a casa? K--j---i-eš-domov? K___ p_____ d_____ K-a- p-i-e- d-m-v- ------------------ Kdaj prideš domov? 0
Després de la classe? P---o---? P_ p_____ P- p-u-u- --------- Po pouku? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Ja- --tem--o -o kone--p----. J__ p____ k_ b_ k____ p_____ J-, p-t-m k- b- k-n-c p-u-a- ---------------------------- Ja, potem ko bo konec pouka. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Pote-- ko -e--u--e --od-la-n--reča- n--v-č--oge- d----i. P_____ k_ s_ m_ j_ z______ n_______ n_ v__ m____ d______ P-t-m- k- s- m- j- z-o-i-a n-s-e-a- n- v-č m-g-l d-l-t-. -------------------------------------------------------- Potem, ko se mu je zgodila nesreča, ni več mogel delati. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. P----, -o -e-------- -elo--je--d--l-v-A-er--o. P_____ k_ j_ i______ d____ j_ o____ v A_______ P-t-m- k- j- i-g-b-l d-l-, j- o-š-l v A-e-i-o- ---------------------------------------------- Potem, ko je izgubil delo, je odšel v Ameriko. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. P-t--, k--j- --- v Am--ik-, j--p---al b-ga-. P_____ k_ j_ š__ v A_______ j_ p_____ b_____ P-t-m- k- j- š-l v A-e-i-o- j- p-s-a- b-g-t- -------------------------------------------- Potem, ko je šel v Ameriko, je postal bogat. 0

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...