Manual de conversa

ca Els transports públics   »   sl Javni primestni (lokalni) promet

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [šestintrideset]

Javni primestni (lokalni) promet

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Kje j------busn- pos-a--? K__ j_ a________ p_______ K-e j- a-t-b-s-a p-s-a-a- ------------------------- Kje je avtobusna postaja? 0
Quin autobús va al centre de la ciutat? K---ri-av--b---pelje-v-ce--er? K_____ a______ p____ v c______ K-t-r- a-t-b-s p-l-e v c-n-e-? ------------------------------ Kateri avtobus pelje v center? 0
Quina línia he de prendre? S-ka------a--o-u--- -e-m---m-pe--a-i? S k______ a________ s_ m____ p_______ S k-t-r-m a-t-b-s-m s- m-r-m p-l-a-i- ------------------------------------- S katerim avtobusom se moram peljati? 0
Hauré de canviar d’autobús? Ali--oram pre-to-i--? A__ m____ p__________ A-i m-r-m p-e-t-p-t-? --------------------- Ali moram prestopiti? 0
On he de canviar? Kj- --ram--r----pit-? K__ m____ p__________ K-e m-r-m p-e-t-p-t-? --------------------- Kje moram prestopiti? 0
Quant costa un bitllet? K-l--- --ane v-zov-ica? K_____ s____ v_________ K-l-k- s-a-e v-z-v-i-a- ----------------------- Koliko stane vozovnica? 0
Quantes parades hi ha fins al centre? Kol-k----st---j----t-d -o c-ntr-? K_____ p_____ j_ o____ d_ c______ K-l-k- p-s-a- j- o-t-d d- c-n-r-? --------------------------------- Koliko postaj je odtod do centra? 0
Heu de baixar aquí. Tu--j mo-ate-i-s-opi-i. T____ m_____ i_________ T-k-j m-r-t- i-s-o-i-i- ----------------------- Tukaj morate izstopiti. 0
Heu de baixar per darrere. I-s-o-i---l-h-o ---- zad--. I________ l____ s___ z_____ I-s-o-i-e l-h-o s-m- z-d-j- --------------------------- Izstopite lahko samo zadaj. 0
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Nasl---ji----k (p-dzem-ke žel-----e)---isp--čez ---i---. N________ v___ (_________ ž_________ p_____ č__ 5 m_____ N-s-e-n-i v-a- (-o-z-m-k- ž-l-z-i-e- p-i-p- č-z 5 m-n-t- -------------------------------------------------------- Naslednji vlak (podzemske železnice) prispe čez 5 minut. 0
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Nasl---ji--r-mvaj-p--s-- --- 1- m-nut. N________ t______ p_____ č__ 1_ m_____ N-s-e-n-i t-a-v-j p-i-p- č-z 1- m-n-t- -------------------------------------- Naslednji tramvaj prispe čez 10 minut. 0
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. N-s--d-j- a--ob----ri-pe če- 15---n-t. N________ a______ p_____ č__ 1_ m_____ N-s-e-n-i a-t-b-s p-i-p- č-z 1- m-n-t- -------------------------------------- Naslednji avtobus prispe čez 15 minut. 0
Quan passa el darrer tren? K--- pel-e--adn---vl-- (p-dz-msk---e--z-----? K___ p____ z_____ v___ (_________ ž__________ K-a- p-l-e z-d-j- v-a- (-o-z-m-k- ž-l-z-i-e-? --------------------------------------------- Kdaj pelje zadnji vlak (podzemske železnice)? 0
Quan passa el darrer tramvia? K--j-p-l-e za-nj--tr-m---? K___ p____ z_____ t_______ K-a- p-l-e z-d-j- t-a-v-j- -------------------------- Kdaj pelje zadnji tramvaj? 0
Quan passa el darrer autobús? K--j ---j- zad----a-t-bu-? K___ p____ z_____ a_______ K-a- p-l-e z-d-j- a-t-b-s- -------------------------- Kdaj pelje zadnji avtobus? 0
Que té bitllet? I--te ----vnic-? I____ v_________ I-a-e v-z-v-i-o- ---------------- Imate vozovnico? 0
Bitllet? – No, no en tinc. V-zo-n--o--– -e----mam j-. V_________ – N__ n____ j__ V-z-v-i-o- – N-, n-m-m j-. -------------------------- Vozovnico? – Ne, nimam je. 0
Llavors vostè ha de pagar una multa. V-te- p------ ---a-- -la--ti -a-e-. V t__ p______ m_____ p______ k_____ V t-m p-i-e-u m-r-t- p-a-a-i k-z-n- ----------------------------------- V tem primeru morate plačati kazen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!