Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   af Liggaamsdele

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [agt en vyftig]

Liggaamsdele

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Dibuixo un home. E--t--en--- ma-. E_ t____ ’_ m___ E- t-k-n ’- m-n- ---------------- Ek teken ’n man. 0
Primer el cap. Eer--e--ie k-p. E_____ d__ k___ E-r-t- d-e k-p- --------------- Eerste die kop. 0
L’home porta un barret. D-- -an-d-a ’---oed. D__ m__ d__ ’_ h____ D-e m-n d-a ’- h-e-. -------------------- Die man dra ’n hoed. 0
Els cabells no es veuen. Mens----n-ni- di--ha-- -i-. M___ s___ n__ d__ h___ n___ M-n- s-e- n-e d-e h-r- n-e- --------------------------- Mens sien nie die hare nie. 0
Les orelles tampoc es veuen. Mens --en -----i--die --e----. M___ s___ o__ n__ d__ o__ n___ M-n- s-e- o-k n-e d-e o-e n-e- ------------------------------ Mens sien ook nie die ore nie. 0
L’esquena tampoc es veu. M--s ---n oo- n-- di- rug--i-. M___ s___ o__ n__ d__ r__ n___ M-n- s-e- o-k n-e d-e r-g n-e- ------------------------------ Mens sien ook nie die rug nie. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Ek--e----die oë -n-di--m-n-. E_ t____ d__ o_ e_ d__ m____ E- t-k-n d-e o- e- d-e m-n-. ---------------------------- Ek teken die oë en die mond. 0
L’home balla i riu. D-- m-n-dan---n lag. D__ m__ d___ e_ l___ D-e m-n d-n- e- l-g- -------------------- Die man dans en lag. 0
L’home té un nas llarg. Die--an---t -n---n- neu-. D__ m__ h__ ’_ l___ n____ D-e m-n h-t ’- l-n- n-u-. ------------------------- Die man het ’n lang neus. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. Hy-d-a--n s-ok-i- sy----de. H_ d__ ’_ s___ i_ s_ h_____ H- d-a ’- s-o- i- s- h-n-e- --------------------------- Hy dra ’n stok in sy hande. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. H- -ra oo---- s-rp----s- -e-. H_ d__ o__ ’_ s___ o_ s_ n___ H- d-a o-k ’- s-r- o- s- n-k- ----------------------------- Hy dra ook ’n serp om sy nek. 0
És l’hivern i fa fred. D-t i- winte- e--d---ko-d. D__ i_ w_____ e_ d__ k____ D-t i- w-n-e- e- d-s k-u-. -------------------------- Dit is winter en dis koud. 0
Els braços són musculats. Di- arms -s --e-k--ri-. D__ a___ i_ s__________ D-e a-m- i- s-e-k-f-i-. ----------------------- Die arms is sterk/fris. 0
Les cames són musculoses. Die ---- -s -ok s-e-k-f--s. D__ b___ i_ o__ s__________ D-e b-n- i- o-k s-e-k-f-i-. --------------------------- Die bene is ook sterk/fris. 0
L’home és de neu. Die m---is v---sn--u---maak. D__ m__ i_ v__ s____ g______ D-e m-n i- v-n s-e-u g-m-a-. ---------------------------- Die man is van sneeu gemaak. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. H--d-a -ie-’n b--e- -- ---j-- nie. H_ d__ n__ ’_ b____ o_ ’_ j__ n___ H- d-a n-e ’- b-o-k o- ’- j-s n-e- ---------------------------------- Hy dra nie ’n broek of ’n jas nie. 0
Però l’home no té fred. Ma-r die man -r-e--n--. M___ d__ m__ v____ n___ M-a- d-e m-n v-i-s n-e- ----------------------- Maar die man vries nie. 0
És un ninot de neu. H---s-’---ne--ma-. H_ i_ ’_ s________ H- i- ’- s-e-u-a-. ------------------ Hy is ’n sneeuman. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...