Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   af In die hotel – klagtes

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [agt en twintig]

In die hotel – klagtes

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
La dutxa no funciona. Di- s---t w--- --e. D__ s____ w___ n___ D-e s-o-t w-r- n-e- ------------------- Die stort werk nie. 0
No hi ha aigua calenta. Daar i- g--n---r- w-ter-ni-. D___ i_ g___ w___ w____ n___ D-a- i- g-e- w-r- w-t-r n-e- ---------------------------- Daar is geen warm water nie. 0
Ho podeu reparar? Ka- u-d-t--a---r--maa-? K__ u d__ l___ r_______ K-n u d-t l-a- r-g-a-k- ----------------------- Kan u dit laat regmaak? 0
No hi ha telèfon a l’habitació. Daa--i- -i--’---elefoo--in --- -a--r --e. D___ i_ n__ ’_ t_______ i_ d__ k____ n___ D-a- i- n-e ’- t-l-f-o- i- d-e k-m-r n-e- ----------------------------------------- Daar is nie ’n telefoon in die kamer nie. 0
No hi ha televisió a l’habitació. D-ar-i- -i- -- -ele----- in -ie-k---r nie. D___ i_ n__ ’_ t________ i_ d__ k____ n___ D-a- i- n-e ’- t-l-v-s-e i- d-e k-m-r n-e- ------------------------------------------ Daar is nie ’n televisie in die kamer nie. 0
L’habitació no té balcó. Die ka--- h---nie ’- b-lkon n--. D__ k____ h__ n__ ’_ b_____ n___ D-e k-m-r h-t n-e ’- b-l-o- n-e- -------------------------------- Die kamer het nie ’n balkon nie. 0
L’habitació és massa sorollosa. D-e k---r is t-----a-ie---. D__ k____ i_ t_ l__________ D-e k-m-r i- t- l-w-a-e-i-. --------------------------- Die kamer is te lawaaierig. 0
L’habitació és massa petita. D----ame--i- -e k-ein. D__ k____ i_ t_ k_____ D-e k-m-r i- t- k-e-n- ---------------------- Die kamer is te klein. 0
L’habitació és massa fosca. D-- --m-r -s -e-do-ker. D__ k____ i_ t_ d______ D-e k-m-r i- t- d-n-e-. ----------------------- Die kamer is te donker. 0
La calefacció no funciona. Di----rhi--i-g--e-k--ie. D__ v_________ w___ n___ D-e v-r-i-t-n- w-r- n-e- ------------------------ Die verhitting werk nie. 0
L’aire condicionat no funciona. D---lu-v---oe-er --rk nie. D__ l___________ w___ n___ D-e l-g-e-k-e-e- w-r- n-e- -------------------------- Die lugverkoeler werk nie. 0
El televisor està espatllat. Die-t----i-----------ee-. D__ t________ i_ g_______ D-e t-l-v-s-e i- g-b-e-k- ------------------------- Die televisie is gebreek. 0
(Això) no m’agrada. Ek--o- -ie-daa-v---ni-. E_ h__ n__ d______ n___ E- h-u n-e d-a-v-n n-e- ----------------------- Ek hou nie daarvan nie. 0
És massa car per a mi. Dit-is--e ---r. D__ i_ t_ d____ D-t i- t- d-u-. --------------- Dit is te duur. 0
Té alguna cosa més barata? H-t-- ---- goe-k-pe-? H__ u i___ g_________ H-t u i-t- g-e-k-p-r- --------------------- Het u iets goedkoper? 0
Hi ha un alberg de joventut al barri? Is---a- -- --u--e-berg--- d-e---by-e-d? I_ d___ ’_ j__________ i_ d__ n________ I- d-a- ’- j-u-h-r-e-g i- d-e n-b-h-i-? --------------------------------------- Is daar ’n jeugherberg in die nabyheid? 0
Hi ha una casa d’hostes al barri? I- -a-r ’n-ga--eh-is in d-e--ab---id? I_ d___ ’_ g________ i_ d__ n________ I- d-a- ’- g-s-e-u-s i- d-e n-b-h-i-? ------------------------------------- Is daar ’n gastehuis in die nabyheid? 0
Hi ha un restaurant per aquí? I--d-ar ’n r-s---r--t--n--i- ------id? I_ d___ ’_ r_________ i_ d__ n________ I- d-a- ’- r-s-a-r-n- i- d-e n-b-h-i-? -------------------------------------- Is daar ’n restaurant in die nabyheid? 0

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.