Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   uk Частини тіла

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [п’ятдесят вісім]

58 [pʺyatdesyat visim]

Частини тіла

Chastyny tila

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Dibuixo un home. Я---лю-----о----. Я м____ ч________ Я м-л-ю ч-л-в-к-. ----------------- Я малюю чоловіка. 0
C---tyn---i-a C_______ t___ C-a-t-n- t-l- ------------- Chastyny tila
Primer el cap. С--чатк---о--ву. С_______ г______ С-о-а-к- г-л-в-. ---------------- Спочатку голову. 0
Cha--yn--ti-a C_______ t___ C-a-t-n- t-l- ------------- Chastyny tila
L’home porta un barret. Ч--о--к нос-т- к--е---. Ч______ н_____ к_______ Ч-л-в-к н-с-т- к-п-л-х- ----------------------- Чоловік носить капелюх. 0
YA-ma-y-------lovi--. Y_ m______ c_________ Y- m-l-u-u c-o-o-i-a- --------------------- YA malyuyu cholovika.
Els cabells no es veuen. В--ос---не вид--. В______ н_ в_____ В-л-с-я н- в-д-о- ----------------- Волосся не видно. 0
YA-malyu-- ----ovika. Y_ m______ c_________ Y- m-l-u-u c-o-o-i-a- --------------------- YA malyuyu cholovika.
Les orelles tampoc es veuen. Ву---- вид-о-та--ж. В__ н_ в____ т_____ В-х н- в-д-о т-к-ж- ------------------- Вух не видно також. 0
Y- m-lyuyu --ol-vika. Y_ m______ c_________ Y- m-l-u-u c-o-o-i-a- --------------------- YA malyuyu cholovika.
L’esquena tampoc es veu. С-----т--ож---------. С____ т____ н_ в_____ С-и-и т-к-ж н- в-д-о- --------------------- Спини також не видно. 0
Spo-h---u -ol-vu. S________ h______ S-o-h-t-u h-l-v-. ----------------- Spochatku holovu.
Dibuixo els ulls i la boca. Я --л---очі і -от. Я м____ о__ і р___ Я м-л-ю о-і і р-т- ------------------ Я малюю очі і рот. 0
S-oc--t---h-lovu. S________ h______ S-o-h-t-u h-l-v-. ----------------- Spochatku holovu.
L’home balla i riu. Ч---в-к-т----є---с---ть-я. Ч______ т_____ і с________ Ч-л-в-к т-н-ю- і с-і-т-с-. -------------------------- Чоловік танцює і сміється. 0
S-o-hat---h-lo-u. S________ h______ S-o-h-t-u h-l-v-. ----------------- Spochatku holovu.
L’home té un nas llarg. Чо--ві------д--г-й ніс. Ч______ м__ д_____ н___ Ч-л-в-к м-є д-в-и- н-с- ----------------------- Чоловік має довгий ніс. 0
C-ol-vik no-ytʹ-k----y---. C_______ n_____ k_________ C-o-o-i- n-s-t- k-p-l-u-h- -------------------------- Cholovik nosytʹ kapelyukh.
(Ell) porta un bastó a les mans. Ві- -ос-ть у-ру--- -а-иц-. В__ н_____ у р____ п______ В-н н-с-т- у р-к-х п-л-ц-. -------------------------- Він носить у руках палицю. 0
C-olo-i- n-s-tʹ k-p-lyu--. C_______ n_____ k_________ C-o-o-i- n-s-t- k-p-l-u-h- -------------------------- Cholovik nosytʹ kapelyukh.
També porta una bufanda al voltant del coll. В---т---ж ма- н--ш-- к-шне. В__ т____ м__ н_ ш__ к_____ В-н т-к-ж м-є н- ш-ї к-ш-е- --------------------------- Він також має на шиї кашне. 0
C----v---nosy-- ka-e-yukh. C_______ n_____ k_________ C-o-o-i- n-s-t- k-p-l-u-h- -------------------------- Cholovik nosytʹ kapelyukh.
És l’hivern i fa fred. Ц---и-- ---------. Ц_ з___ і х_______ Ц- з-м- і х-л-д-о- ------------------ Це зима і холодно. 0
Volos--- ne ---n-. V_______ n_ v_____ V-l-s-y- n- v-d-o- ------------------ Volossya ne vydno.
Els braços són musculats. Ру-и -иль--. Р___ с______ Р-к- с-л-н-. ------------ Руки сильні. 0
Volo-sya ne vy--o. V_______ n_ v_____ V-l-s-y- n- v-d-o- ------------------ Volossya ne vydno.
Les cames són musculoses. Но-- т-к-- ---ьні. Н___ т____ с______ Н-г- т-к-ж с-л-н-. ------------------ Ноги також сильні. 0
V-l----a n- --dno. V_______ n_ v_____ V-l-s-y- n- v-d-o- ------------------ Volossya ne vydno.
L’home és de neu. Ч---в-к з---ні--. Ч______ з_ с_____ Ч-л-в-к з- с-і-у- ----------------- Чоловік зі снігу. 0
V--h n---y-no -ako--. V___ n_ v____ t______ V-k- n- v-d-o t-k-z-. --------------------- Vukh ne vydno takozh.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. В-- не ---ит---т--ів і--а----. В__ н_ н_____ ш_____ і п______ В-н н- н-с-т- ш-а-і- і п-л-т-. ------------------------------ Він не носить штанів і пальта. 0
Vu-h-n- -y----t-koz-. V___ n_ v____ t______ V-k- n- v-d-o t-k-z-. --------------------- Vukh ne vydno takozh.
Però l’home no té fred. А----олов-- -е---рзне. А__ ч______ н_ м______ А-е ч-л-в-к н- м-р-н-. ---------------------- Але чоловік не мерзне. 0
V-----e--ydno t---zh. V___ n_ v____ t______ V-k- n- v-d-o t-k-z-. --------------------- Vukh ne vydno takozh.
És un ninot de neu. В-н-– -ніго-и-. В__ – с________ В-н – с-і-о-и-. --------------- Він – сніговик. 0
S-y-- --k------ v----. S____ t_____ n_ v_____ S-y-y t-k-z- n- v-d-o- ---------------------- Spyny takozh ne vydno.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...