Manual de conversa

ca gran - petit   »   uk Великий – малий

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шістдесят вісім]

68 [shistdesyat visim]

Великий – малий

Velykyy̆ – malyy̆

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
gran i petit Ве-ик-- і ма--й В______ і м____ В-л-к-й і м-л-й --------------- Великий і малий 0
Ve-y-y-̆ – -al-y̆ V______ – m____ V-l-k-y- – m-l-y- ----------------- Velykyy̆ – malyy̆
L’elefant és gran. Сл-н-в----ий. С___ в_______ С-о- в-л-к-й- ------------- Слон великий. 0
Ve-yky---- ma-y-̆ V______ – m____ V-l-k-y- – m-l-y- ----------------- Velykyy̆ – malyy̆
El ratolí és petit. М----мал-н--а. М___ м________ М-ш- м-л-н-к-. -------------- Миша маленька. 0
Ve--k-y̆ i--a--y̆ V______ i m____ V-l-k-y- i m-l-y- ----------------- Velykyy̆ i malyy̆
fosc i clar Темн-- і-я-ний Т_____ і я____ Т-м-и- і я-н-й -------------- Темний і ясний 0
Ve---yy- i --lyy̆ V______ i m____ V-l-k-y- i m-l-y- ----------------- Velykyy̆ i malyy̆
La nit és fosca. Ні---емн-. Н__ т_____ Н-ч т-м-а- ---------- Ніч темна. 0
Vel----- --ma-y-̆ V______ i m____ V-l-k-y- i m-l-y- ----------------- Velykyy̆ i malyy̆
El dia és clar. Де-ь -сний. Д___ я_____ Д-н- я-н-й- ----------- День ясний. 0
S--n -e-yk---. S___ v_______ S-o- v-l-k-y-. -------------- Slon velykyy̆.
vell i jove с-ар---- --л-дий с_____ і м______ с-а-и- і м-л-д-й ---------------- старий і молодий 0
S-on-vel-ky--. S___ v_______ S-o- v-l-k-y-. -------------- Slon velykyy̆.
El nostre avi és molt vell. Наш-ді- -у-е--т----. Н__ д__ д___ с______ Н-ш д-д д-ж- с-а-и-. -------------------- Наш дід дуже старий. 0
Sl-n -elyky-̆. S___ v_______ S-o- v-l-k-y-. -------------- Slon velykyy̆.
Fa 70 anys encara era jove. 70 -ок-в ---- в-- -ув щ--мо-о-ий. 7_ р____ т___ в__ б__ щ_ м_______ 7- р-к-в т-м- в-н б-в щ- м-л-д-й- --------------------------------- 70 років тому він був ще молодий. 0
My-ha---l--ʹ-a. M____ m________ M-s-a m-l-n-k-. --------------- Mysha malenʹka.
bell i lleig га-н-- -----д--й г_____ і о______ г-р-и- і о-и-н-й ---------------- гарний і огидний 0
Mysh- ------ka. M____ m________ M-s-a m-l-n-k-. --------------- Mysha malenʹka.
La papallona és bonica. М---лик-----ий. М______ г______ М-т-л-к г-р-и-. --------------- Метелик гарний. 0
M-s-a-malen-k-. M____ m________ M-s-a m-l-n-k-. --------------- Mysha malenʹka.
L’aranya és lletja. Паву--о--д--й. П____ о_______ П-в-к о-и-н-й- -------------- Павук огидний. 0
Temn--- i yas-y-̆ T_____ i y_____ T-m-y-̆ i y-s-y-̆ ----------------- Temnyy̆ i yasnyy̆
gras i prim т-в---й-- -у-ий т______ і х____ т-в-т-й і х-д-й --------------- товстий і худий 0
Te----̆ --y--n--̆ T_____ i y_____ T-m-y-̆ i y-s-y-̆ ----------------- Temnyy̆ i yasnyy̆
Una dona de cent quilos és grassa. Жін-а----ою -0- --логр-- – товста. Ж____ в____ 1__ к_______ – т______ Ж-н-а в-г-ю 1-0 к-л-г-а- – т-в-т-. ---------------------------------- Жінка вагою 100 кілограм – товста. 0
T-mn-y- - -a--yy̆ T_____ i y_____ T-m-y-̆ i y-s-y-̆ ----------------- Temnyy̆ i yasnyy̆
Un home de cinquanta quilos és prim. Ч-л-ві---аго- -- к-----а- – х-ди-. Ч______ в____ 5_ к_______ – х_____ Ч-л-в-к в-г-ю 5- к-л-г-а- – х-д-й- ---------------------------------- Чоловік вагою 50 кілограм – худий. 0
N--h--e--a. N___ t_____ N-c- t-m-a- ----------- Nich temna.
car i barat Д-р--и- і ------й Д______ і д______ Д-р-г-й і д-ш-в-й ----------------- Дорогий і дешевий 0
N-c---e--a. N___ t_____ N-c- t-m-a- ----------- Nich temna.
El cotxe és car. Ав-----і-- -ор-гий. А_________ д_______ А-т-м-б-л- д-р-г-й- ------------------- Автомобіль дорогий. 0
N-ch-t-mna. N___ t_____ N-c- t-m-a- ----------- Nich temna.
El diari és barat. Га-ета -е-ев-. Г_____ д______ Г-з-т- д-ш-в-. -------------- Газета дешева. 0
D--ʹ---sn---. D___ y______ D-n- y-s-y-̆- ------------- Denʹ yasnyy̆.

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...