Manual de conversa

ca gran - petit   »   no stor – liten

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [sekstiåtte]

stor – liten

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
gran i petit stor o--liten s___ o_ l____ s-o- o- l-t-n ------------- stor og liten 0
L’elefant és gran. Ele---te--e- -tor. E________ e_ s____ E-e-a-t-n e- s-o-. ------------------ Elefanten er stor. 0
El ratolí és petit. Musa--r -i-e-. M___ e_ l_____ M-s- e- l-t-n- -------------- Musa er liten. 0
fosc i clar m-r---g---s m___ o_ l__ m-r- o- l-s ----------- mørk og lys 0
La nit és fosca. Natt-n e--m--k. N_____ e_ m____ N-t-e- e- m-r-. --------------- Natten er mørk. 0
El dia és clar. Da-en -- ly-. D____ e_ l___ D-g-n e- l-s- ------------- Dagen er lys. 0
vell i jove g-m-e- -g u-g g_____ o_ u__ g-m-e- o- u-g ------------- gammel og ung 0
El nostre avi és molt vell. Be---f-ren v-- -- vel---------l. B_________ v__ e_ v_____ g______ B-s-e-a-e- v-r e- v-l-i- g-m-e-. -------------------------------- Bestefaren vår er veldig gammel. 0
Fa 70 anys encara era jove. F-r--yt-i å- --d-n--a----n-u--. F__ s____ å_ s____ v__ h__ u___ F-r s-t-i å- s-d-n v-r h-n u-g- ------------------------------- For sytti år siden var han ung. 0
bell i lleig p-n--g-s-y-g p__ o_ s____ p-n o- s-y-g ------------ pen og stygg 0
La papallona és bonica. S-mm-r---l----- p--. S___________ e_ p___ S-m-e-f-g-e- e- p-n- -------------------- Sommerfuglen er pen. 0
L’aranya és lletja. E---r---p-n--r --ygg. E__________ e_ s_____ E-d-r-o-p-n e- s-y-g- --------------------- Edderkoppen er stygg. 0
gras i prim t-kk o- tynn t___ o_ t___ t-k- o- t-n- ------------ tykk og tynn 0
Una dona de cent quilos és grassa. E- --in-- -å -u--r---i-- er-t-kk. E_ k_____ p_ h_____ k___ e_ t____ E- k-i-n- p- h-n-r- k-l- e- t-k-. --------------------------------- En kvinne på hundre kilo er tykk. 0
Un home de cinquanta quilos és prim. E---a-n på ---ti -i-o -r -y-n. E_ m___ p_ f____ k___ e_ t____ E- m-n- p- f-m-i k-l- e- t-n-. ------------------------------ En mann på femti kilo er tynn. 0
car i barat dy--og --llig d__ o_ b_____ d-r o- b-l-i- ------------- dyr og billig 0
El cotxe és car. B-l-- ---dy-. B____ e_ d___ B-l-n e- d-r- ------------- Bilen er dyr. 0
El diari és barat. Avis-n -r b--l--. A_____ e_ b______ A-i-e- e- b-l-i-. ----------------- Avisen er billig. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...