Manual de conversa

ca gran - petit   »   am ትልቅ ትንሽ

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [ስልሳ ስምንት]

68 [ስልሳ ስምንት]

ትልቅ ትንሽ

tilik’i – tinishi

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
gran i petit ትል--እ---ንሽ ት__ እ_ ት__ ት-ቅ እ- ት-ሽ ---------- ትልቅ እና ትንሽ 0
ti-i-’- ---inis-i t______ – t______ t-l-k-i – t-n-s-i ----------------- tilik’i – tinishi
L’elefant és gran. ዝሆ----ቅ -ው ዝ__ ት__ ነ_ ዝ-ን ት-ቅ ነ- ---------- ዝሆን ትልቅ ነው 0
t---k-i-–-t-----i t______ – t______ t-l-k-i – t-n-s-i ----------------- tilik’i – tinishi
El ratolí és petit. አይጥ ትንሽ-ናት አ__ ት__ ና_ አ-ጥ ት-ሽ ና- ---------- አይጥ ትንሽ ናት 0
ti-i-’i-i-a ti-is-i t______ i__ t______ t-l-k-i i-a t-n-s-i ------------------- tilik’i ina tinishi
fosc i clar ጨ-ማ -ና-ብርሃን ጨ__ እ_ ብ___ ጨ-ማ እ- ብ-ሃ- ----------- ጨለማ እና ብርሃን 0
ti-ik-- ina---n---i t______ i__ t______ t-l-k-i i-a t-n-s-i ------------------- tilik’i ina tinishi
La nit és fosca. ለሊት ጨ-ማ ነ-። ለ__ ጨ__ ነ__ ለ-ት ጨ-ማ ነ-። ----------- ለሊት ጨለማ ነው። 0
ti-ik-- in---ini-hi t______ i__ t______ t-l-k-i i-a t-n-s-i ------------------- tilik’i ina tinishi
El dia és clar. ቀን -ርሃን ነው። ቀ_ ብ___ ነ__ ቀ- ብ-ሃ- ነ-። ----------- ቀን ብርሃን ነው። 0
z--o-- til-k-i----i z_____ t______ n___ z-h-n- t-l-k-i n-w- ------------------- zihoni tilik’i newi
vell i jove ሽማ-ሌ -- --ት ሽ___ እ_ ወ__ ሽ-ግ- እ- ወ-ት ----------- ሽማግሌ እና ወጣት 0
z----i ti--k-i --wi z_____ t______ n___ z-h-n- t-l-k-i n-w- ------------------- zihoni tilik’i newi
El nostre avi és molt vell. የእኛ---ድ---- -ጣ- -ማግ---ው። የ__ ወ__ አ__ በ__ ሽ___ ነ__ የ-ኛ ወ-ድ አ-ት በ-ም ሽ-ግ- ነ-። ------------------------ የእኛ ወንድ አያት በጣም ሽማግሌ ነው። 0
z----- -i--k’- --wi z_____ t______ n___ z-h-n- t-l-k-i n-w- ------------------- zihoni tilik’i newi
Fa 70 anys encara era jove. ከ-70 -መ---ፊ- -ሱ -ጣት-ነ-ረ። ከ 7_ አ__ በ__ እ_ ወ__ ነ___ ከ 7- አ-ት በ-ት እ- ወ-ት ነ-ረ- ------------------------ ከ 70 አመት በፊት እሱ ወጣት ነበረ። 0
āyit-- t-n-sh- na-i ā_____ t______ n___ ā-i-’- t-n-s-i n-t- ------------------- āyit’i tinishi nati
bell i lleig ውብ እ- --ቀያሚ ው_ እ_ አ____ ው- እ- አ-ቀ-ሚ ----------- ውብ እና አስቀያሚ 0
ā---’---ini-hi ---i ā_____ t______ n___ ā-i-’- t-n-s-i n-t- ------------------- āyit’i tinishi nati
La papallona és bonica. ቢ----ቆን----። ቢ___ ቆ__ ነ__ ቢ-ቢ- ቆ-ጆ ነ-። ------------ ቢራቢሮ ቆንጆ ነው። 0
āy-t’----nishi --ti ā_____ t______ n___ ā-i-’- t-n-s-i n-t- ------------------- āyit’i tinishi nati
L’aranya és lletja. ሸረ-ት አ---ሚ ናት። ሸ___ አ____ ና__ ሸ-ሪ- አ-ቀ-ሚ ና-። -------------- ሸረሪት አስቀያሚ ናት። 0
ch-e---- i---b-riha-i c_______ i__ b_______ c-’-l-m- i-a b-r-h-n- --------------------- ch’elema ina birihani
gras i prim ወ-ራም እና ቀጭን ወ___ እ_ ቀ__ ወ-ራ- እ- ቀ-ን ----------- ወፍራም እና ቀጭን 0
c---lem- ----bi-iha-i c_______ i__ b_______ c-’-l-m- i-a b-r-h-n- --------------------- ch’elema ina birihani
Una dona de cent quilos és grassa. መቶ ኪ- ---መዝ-----ወፍ-ም -ት። መ_ ኪ_ የ_____ ሴ_ ወ___ ና__ መ- ኪ- የ-ት-ዝ- ሴ- ወ-ራ- ና-። ------------------------ መቶ ኪሎ የምትመዝን ሴት ወፍራም ናት። 0
c---l-ma i-- bi--hani c_______ i__ b_______ c-’-l-m- i-a b-r-h-n- --------------------- ch’elema ina birihani
Un home de cinquanta quilos és prim. ሃ---ኪ--የ-መዝ- -ን- -ጫ- -ው። ሃ__ ኪ_ የ____ ወ__ ቀ__ ነ__ ሃ-ሳ ኪ- የ-መ-ን ወ-ድ ቀ-ጫ ነ-። ------------------------ ሃምሳ ኪሎ የሚመዝን ወንድ ቀጫጫ ነው። 0
le-īti --’el-m- --wi. l_____ c_______ n____ l-l-t- c-’-l-m- n-w-. --------------------- lelīti ch’elema newi.
car i barat ው- እ- እር-ሽ ው_ እ_ እ___ ው- እ- እ-ካ- ---------- ውድ እና እርካሽ 0
l-l-ti --’-l--a n-w-. l_____ c_______ n____ l-l-t- c-’-l-m- n-w-. --------------------- lelīti ch’elema newi.
El cotxe és car. መኪናው -ድ -ው። መ___ ው_ ነ__ መ-ና- ው- ነ-። ----------- መኪናው ውድ ነው። 0
l-lī-i ----le-a--ew-. l_____ c_______ n____ l-l-t- c-’-l-m- n-w-. --------------------- lelīti ch’elema newi.
El diari és barat. ጋዜ-- -ር-ሽ ---። ጋ___ እ___ ነ_ ። ጋ-ጣ- እ-ካ- ነ- ። -------------- ጋዜጣው እርካሽ ነው ። 0
k-eni b----an- n--i. k____ b_______ n____ k-e-i b-r-h-n- n-w-. -------------------- k’eni birihani newi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...