Manual de conversa

ca Al camp   »   am በተፈጥሮ

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [ሃያ ስድስት]

26 [ሃያ ስድስት]

በተፈጥሮ

betefet’iro wisit’i

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Veus allà la torre? እዛ ማማው ይታ----/-- ? እ_ ማ__ ይ____ /__ ? እ- ማ-ው ይ-ይ-ል /-ል ? ------------------ እዛ ማማው ይታይካል /ሻል ? 0
be--f-t’iro -is--’i b__________ w______ b-t-f-t-i-o w-s-t-i ------------------- betefet’iro wisit’i
Veus allà la muntanya? እ---ራ----ታ--ል-/ሻል? እ_ ተ___ ይ____ /___ እ- ተ-ራ- ይ-ይ-ል /-ል- ------------------ እዛ ተራራው ይታይካል /ሻል? 0
b------’i-- -i-i--i b__________ w______ b-t-f-t-i-o w-s-t-i ------------------- betefet’iro wisit’i
Veus allà el poble? እ- -ንደር ይታ----/ሻ- ? እ_ መ___ ይ____ /__ ? እ- መ-ደ- ይ-ይ-ል /-ል ? ------------------- እዛ መንደር ይታይካል /ሻል ? 0
iza--ama-i-y-t---ka----s--li-? i__ m_____ y_________ /_____ ? i-a m-m-w- y-t-y-k-l- /-h-l- ? ------------------------------ iza mamawi yitayikali /shali ?
Veus allà el riu? እዛ--ንዙ-ይ-ይ---/--? እ_ ወ__ ይ____ /___ እ- ወ-ዙ ይ-ይ-ል /-ል- ----------------- እዛ ወንዙ ይታይካል /ሻል? 0
i----a--w------yi---- --h--i ? i__ m_____ y_________ /_____ ? i-a m-m-w- y-t-y-k-l- /-h-l- ? ------------------------------ iza mamawi yitayikali /shali ?
Veus allà el pont? እ--ድ--ዩ ---ካል---ል? እ_ ድ___ ይ____ /___ እ- ድ-ድ- ይ-ይ-ል /-ል- ------------------ እዛ ድልድዩ ይታይካል /ሻል? 0
iz- --ma-- -ita--kal- -sh--i ? i__ m_____ y_________ /_____ ? i-a m-m-w- y-t-y-k-l- /-h-l- ? ------------------------------ iza mamawi yitayikali /shali ?
Veus allà el llac? እ---ይቅ--ታይ-ል-/ሻ-? እ_ ሃ__ ይ____ /___ እ- ሃ-ቅ ይ-ይ-ል /-ል- ----------------- እዛ ሃይቅ ይታይካል /ሻል? 0
iz- t-r---w- yi------l- /s--li? i__ t_______ y_________ /______ i-a t-r-r-w- y-t-y-k-l- /-h-l-? ------------------------------- iza terarawi yitayikali /shali?
M’agrada aquell ocell. ያን---ር-ብ---ጄዋ-ው። ያ__ እ___ ወ______ ያ-ን እ-ግ- ወ-ጄ-ለ-። ---------------- ያንን እርግብ ወድጄዋለው። 0
i-----ra---- -i-ay-ka-i----ali? i__ t_______ y_________ /______ i-a t-r-r-w- y-t-y-k-l- /-h-l-? ------------------------------- iza terarawi yitayikali /shali?
M’agrada aquell arbre. ያ-ን-ዛ---ድጄዋ-ው። ያ__ ዛ_ ወ______ ያ-ን ዛ- ወ-ጄ-ለ-። -------------- ያንን ዛፍ ወድጄዋለው። 0
i-a -e--r--i -i-a-i--l- /s----? i__ t_______ y_________ /______ i-a t-r-r-w- y-t-y-k-l- /-h-l-? ------------------------------- iza terarawi yitayikali /shali?
M’agrada aquesta pedra. ይሄንን --ጋ---ድ--ለው። ይ___ ድ___ ወ______ ይ-ን- ድ-ጋ- ወ-ጄ-ለ-። ----------------- ይሄንን ድንጋይ ወድጄዋለው። 0
i---me-id----yi-a-ikal---sh----? i__ m_______ y_________ /_____ ? i-a m-n-d-r- y-t-y-k-l- /-h-l- ? -------------------------------- iza menideri yitayikali /shali ?
M’agrada aquell parc. ያ-- መ----ወድ-ዋ-ው። ያ__ መ___ ወ______ ያ-ን መ-ፈ- ወ-ጄ-ለ-። ---------------- ያንን መናፈሻ ወድጄዋለው። 0
i-a m---de-- -i-a-i--li /-hali-? i__ m_______ y_________ /_____ ? i-a m-n-d-r- y-t-y-k-l- /-h-l- ? -------------------------------- iza menideri yitayikali /shali ?
M’agrada aquell jardí. ያንን-የአ------- ወድ-ዋ--። ያ__ የ_____ ቦ_ ወ______ ያ-ን የ-ታ-ል- ቦ- ወ-ጄ-ለ-። --------------------- ያንን የአታክልት ቦታ ወድጄዋለው። 0
iza--e--deri ------ka-i --ha-- ? i__ m_______ y_________ /_____ ? i-a m-n-d-r- y-t-y-k-l- /-h-l- ? -------------------------------- iza menideri yitayikali /shali ?
M’agrada aquesta flor. ይሄንን አ---ወ-----። ይ___ አ__ ወ______ ይ-ን- አ-ባ ወ-ጄ-ለ-። ---------------- ይሄንን አበባ ወድጄዋለው። 0
iza -e--------a--ka-i -shali? i__ w_____ y_________ /______ i-a w-n-z- y-t-y-k-l- /-h-l-? ----------------------------- iza wenizu yitayikali /shali?
Ho trobo bonic. ው-----አ---ዋለው። ው_ ሆ_ አ_______ ው- ሆ- አ-ኝ-ዋ-ው- -------------- ውብ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
i----e---u-y-t---k-l- -sh--i? i__ w_____ y_________ /______ i-a w-n-z- y-t-y-k-l- /-h-l-? ----------------------------- iza wenizu yitayikali /shali?
Em sembla interessant. አ-ጊ- -ቢ----አግኝቼዋ-ው። አ___ ሳ_ ሆ_ አ_______ አ-ጊ- ሳ- ሆ- አ-ኝ-ዋ-ው- ------------------- አጋጊ/ ሳቢ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
i-- wen-zu yi-ayik-l- --ha--? i__ w_____ y_________ /______ i-a w-n-z- y-t-y-k-l- /-h-l-? ----------------------------- iza wenizu yitayikali /shali?
Ho trobo meravellós. በ-ም-ቆ-ጆ-ሆኖ-አ-ኝ--ለ-። በ__ ቆ__ ሆ_ አ_______ በ-ም ቆ-ጆ ሆ- አ-ኝ-ዋ-ው- ------------------- በጣም ቆንጆ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
iz- d-lid-----i-a---a-i /-----? i__ d_______ y_________ /______ i-a d-l-d-y- y-t-y-k-l- /-h-l-? ------------------------------- iza dilidiyu yitayikali /shali?
Em sembla lleig. አስቀያሚ--ኖ--ግኝቼዋለው። አ____ ሆ_ አ_______ አ-ቀ-ሚ ሆ- አ-ኝ-ዋ-ው- ----------------- አስቀያሚ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
iza--i-i-i-- y--a-ika-----hali? i__ d_______ y_________ /______ i-a d-l-d-y- y-t-y-k-l- /-h-l-? ------------------------------- iza dilidiyu yitayikali /shali?
Em sembla avorrit. አሰልቺ ሆኖ አ-ኝቼ--ው። አ___ ሆ_ አ_______ አ-ል- ሆ- አ-ኝ-ዋ-ው- ---------------- አሰልቺ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
iz- -i-----u-y---y-kal--/shali? i__ d_______ y_________ /______ i-a d-l-d-y- y-t-y-k-l- /-h-l-? ------------------------------- iza dilidiyu yitayikali /shali?
Em sembla horrible. አሳቃቂ -----ኝ--ለ-። አ___ ሆ_ አ_______ አ-ቃ- ሆ- አ-ኝ-ዋ-ው- ---------------- አሳቃቂ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
i-a h--i--i--ita-ika----s----? i__ h______ y_________ /______ i-a h-y-k-i y-t-y-k-l- /-h-l-? ------------------------------ iza hayik’i yitayikali /shali?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.