Manual de conversa

ca Passat 1   »   am ያለፈው አስጨናቂ 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [ሰማንያ አንድ]

81 [ሰማንያ አንድ]

ያለፈው አስጨናቂ 1

halafī gīzē

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
escriure መፃፍ መ__ መ-ፍ --- መፃፍ 0
h-lafī-gīzē h_____ g___ h-l-f- g-z- ----------- halafī gīzē
Ell va escriure una carta. እሱ---ዳቤ---። እ_ ደ___ ፃ__ እ- ደ-ዳ- ፃ-። ----------- እሱ ደብዳቤ ፃፈ። 0
h---fī-gī-ē h_____ g___ h-l-f- g-z- ----------- halafī gīzē
I ella va escriure una postal. እና -- ፖ-ት -ርድ-ፃ--። እ_ እ_ ፖ__ ካ__ ፃ___ እ- እ- ፖ-ት ካ-ድ ፃ-ች- ------------------ እና እሷ ፖስት ካርድ ፃፈች። 0
met-s’a-i m_______ m-t-s-a-i --------- met͟s’afi
llegir ማን-ብ ማ___ ማ-በ- ---- ማንበብ 0
me----afi m_______ m-t-s-a-i --------- met͟s’afi
Ell llegia una revista. እሱ ---- --በ-። እ_ መ___ አ____ እ- መ-ሔ- አ-በ-። ------------- እሱ መጽሔት አነበበ። 0
m--͟s--fi m_______ m-t-s-a-i --------- met͟s’afi
I ella llegia un llibre. እና-እ---ፅ-----በ--። እ_ እ_ መ___ አ_____ እ- እ- መ-ሐ- አ-በ-ች- ----------------- እና እሷ መፅሐፍ አነበበች። 0
i-u d---d--ē--͟s-afe. i__ d_______ t͟______ i-u d-b-d-b- t-s-a-e- --------------------- isu debidabē t͟s’afe.
prendre / agafar መው-ድ መ___ መ-ሰ- ---- መውሰድ 0
i-- -e-i-a-ē -͟s-a-e. i__ d_______ t͟______ i-u d-b-d-b- t-s-a-e- --------------------- isu debidabē t͟s’afe.
Ell va prendre un cigarret. እሱ-ሲጋራ ወሰ-። እ_ ሲ__ ወ___ እ- ሲ-ራ ወ-ደ- ----------- እሱ ሲጋራ ወሰደ። 0
i-- -ebid----t͟--af-. i__ d_______ t͟______ i-u d-b-d-b- t-s-a-e- --------------------- isu debidabē t͟s’afe.
Ella va agafar un tros de xocolata. እ------ቸ--ት -ሰደ-። እ_ ነ__ ቸ___ ወ____ እ- ነ-ላ ቸ-ላ- ወ-ደ-። ----------------- እሷ ነጠላ ቸኮላት ወሰደች። 0
i-a-iswa-po--t---ari-- --s’-fe--i. i__ i___ p_____ k_____ t͟_________ i-a i-w- p-s-t- k-r-d- t-s-a-e-h-. ---------------------------------- ina iswa positi karidi t͟s’afechi.
Ell era infidel, però ella era fidel. እሱ የማይታመን-ነበር -ን-እሷ--ማ--ነ-ረ-። እ_ የ_____ ነ__ ግ_ እ_ ታ__ ነ____ እ- የ-ይ-መ- ነ-ር ግ- እ- ታ-ኝ ነ-ረ-። ----------------------------- እሱ የማይታመን ነበር ግን እሷ ታማኝ ነበረች። 0
i-a-i-w--p--i-i--a---i -͟s-a-ech-. i__ i___ p_____ k_____ t͟_________ i-a i-w- p-s-t- k-r-d- t-s-a-e-h-. ---------------------------------- ina iswa positi karidi t͟s’afechi.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. እሱ -ነፍ-ነበረ--ን----ታታ- --ተኛ--በረች። እ_ ሰ__ ነ__ ግ_ እ_ ታ__ ስ___ ነ____ እ- ሰ-ፍ ነ-ረ ግ- እ- ታ-ሪ ስ-ተ- ነ-ረ-። ------------------------------- እሱ ሰነፍ ነበረ ግን እሷ ታታሪ ስራተኛ ነበረች። 0
i-a-iswa -o-i-- -a-----t--’----h-. i__ i___ p_____ k_____ t͟_________ i-a i-w- p-s-t- k-r-d- t-s-a-e-h-. ---------------------------------- ina iswa positi karidi t͟s’afechi.
Ell era pobre, però ella era rica. እሱ-ድ----ረ -- እሷ-ሀ-ታም ነበ--። እ_ ድ_ ነ__ ግ_ እ_ ሀ___ ነ____ እ- ድ- ነ-ረ ግ- እ- ሀ-ታ- ነ-ረ-። -------------------------- እሱ ድሃ ነበረ ግን እሷ ሀብታም ነበረች። 0
m----e-i m_______ m-n-b-b- -------- manibebi
Ell no tenia diners, sinó deutes. እ---ን- -ን-ብ -ል-በረውም-- እ- ---። እ_ ም__ ገ___ አ______ ፤ እ_ እ___ እ- ም-ም ገ-ዘ- አ-ነ-ረ-ም ፤ እ- እ-ጂ- ----------------------------- እሱ ምንም ገንዘብ አልነበረውም ፤ እዳ እንጂ። 0
ma-ib--i m_______ m-n-b-b- -------- manibebi
Ell no tenia sort, sinó mala sort. እ----ም -ሩ -ድል---ነ-ረውም---መ-- እ-ል--ን-። እ_ ም__ ጥ_ እ__ አ______ ፤ መ__ እ__ እ___ እ- ም-ም ጥ- እ-ል አ-ነ-ረ-ም ፤ መ-ፎ እ-ል እ-ጂ- ------------------------------------ እሱ ምንም ጥሩ እድል አልነበረውም ፤ መጥፎ እድል እንጂ። 0
man--e-i m_______ m-n-b-b- -------- manibebi
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. እሱ-ስኬታማ አልነ-ረም -----ሳካ-ት-እ-ጂ። እ_ ስ___ አ_____ ፤ የ______ እ___ እ- ስ-ታ- አ-ነ-ረ- ፤ የ-ይ-ካ-ት እ-ጂ- ----------------------------- እሱ ስኬታማ አልነበረም ፤ የማይሳካለት እንጂ። 0
isu m-ts--ḥēti ān-beb-. i__ m_________ ā_______ i-u m-t-’-h-ē-i ā-e-e-e- ------------------------ isu mets’iḥēti ānebebe.
Ell no era feliç, sinó infeliç. እሱ--ረክ------ረ- ፤ ---ታ----እን-። እ_ እ___ አ_____ ፤ እ___ ቢ_ እ___ እ- እ-ክ- አ-ነ-ረ- ፤ እ-ካ- ቢ- እ-ጂ- ----------------------------- እሱ እረክቶ አልነበረም ፤ እርካታ ቢስ እንጂ። 0
is--m-t-’i--ē-----e-ebe. i__ m_________ ā_______ i-u m-t-’-h-ē-i ā-e-e-e- ------------------------ isu mets’iḥēti ānebebe.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. እ---ስተኛ--ልነበረ- ------- እ-ጂ። እ_ ደ___ አ_____ ፤ ሐ____ እ___ እ- ደ-ተ- አ-ነ-ረ- ፤ ሐ-ን-ኛ እ-ጂ- --------------------------- እሱ ደስተኛ አልነበረም ፤ ሐዘንተኛ እንጂ። 0
i-- met---h-ē-i āne---e. i__ m_________ ā_______ i-u m-t-’-h-ē-i ā-e-e-e- ------------------------ isu mets’iḥēti ānebebe.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. እ- -- ተ-ባ- -ል-----፤ --------። እ_ ሰ_ ተ___ አ_____ ፤ የ___ እ___ እ- ሰ- ተ-ባ- አ-ነ-ረ- ፤ የ-ጠ- እ-ጂ- ----------------------------- እሱ ሰው ተግባቢ አልነበረም ፤ የተጠላ እንጂ። 0
i-a -s-a -----’-h---i---e----chi. i__ i___ m_________ ā__________ i-a i-w- m-t-s-i-̣-f- ā-e-e-e-h-. --------------------------------- ina iswa met͟s’iḥāfi ānebebechi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...