Manual de conversa

ca Passat 4   »   am ያለፈው አስጨናቂ 4

84 [vuitanta-quatre]

Passat 4

Passat 4

84 [ሰማንያ አራት]

84 [ሰማንያ አራት]

ያለፈው አስጨናቂ 4

halafī gīzē 4

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
llegir ማ-በብ ማ___ ማ-በ- ---- ማንበብ 0
h-------ī---4 h_____ g___ 4 h-l-f- g-z- 4 ------------- halafī gīzē 4
He llegit. እ-----ብኩኝ እ_ አ_____ እ- አ-በ-ኩ- --------- እኔ አነበብኩኝ 0
hala-ī-g-zē 4 h_____ g___ 4 h-l-f- g-z- 4 ------------- halafī gīzē 4
He llegit la novel•la sencera. እ- ሙ---ፍቅ--መፅ--- አ-በ---። እ_ ሙ_ የ___ መ____ አ______ እ- ሙ- የ-ቅ- መ-ሐ-ን አ-በ-ኩ-። ------------------------ እኔ ሙሉ የፍቅር መፅሐፉን አነበብኩኝ። 0
m---be-i m_______ m-n-b-b- -------- manibebi
entendre / comprendre መረዳት መ___ መ-ዳ- ---- መረዳት 0
m-ni-e-i m_______ m-n-b-b- -------- manibebi
He entès. እኔ-ተረዳው/--ቶ-ል። እ_ ተ__________ እ- ተ-ዳ-/-ብ-ኛ-። -------------- እኔ ተረዳው/ገብቶኛል። 0
man----i m_______ m-n-b-b- -------- manibebi
He comprès tot el text. ሙ--------ቶኛል/-ሙ---ሁፉን-ተ-ድቼዋ--። ሙ_ ፅ__ ገ_____ ሙ_ ፅ___ ተ_______ ሙ- ፅ-ፉ ገ-ቶ-ል- ሙ- ፅ-ፉ- ተ-ድ-ዋ-ው- ------------------------------ ሙሉ ፅሁፉ ገብቶኛል/ ሙሉ ፅሁፉን ተረድቼዋለው። 0
i-ē-ān-b--iku--i i__ ā___________ i-ē ā-e-e-i-u-y- ---------------- inē ānebebikunyi
respondre መ-ለ-- መ-ስ -ስ-ት መ____ መ__ መ___ መ-ለ-/ መ-ስ መ-ጠ- -------------- መመለስ/ መልስ መስጠት 0
i-ē-ā---e-iku--i i__ ā___________ i-ē ā-e-e-i-u-y- ---------------- inē ānebebikunyi
He respost. እኔ-መ--ኩ-። እ_ መ_____ እ- መ-ስ-ኝ- --------- እኔ መለስኩኝ። 0
i----neb---k-n-i i__ ā___________ i-ē ā-e-e-i-u-y- ---------------- inē ānebebikunyi
He respost a totes les preguntes. ሁ-ንም ---ዎች---ስ-ኝ። ሁ___ ጥ____ መ_____ ሁ-ን- ጥ-ቄ-ች መ-ስ-ኝ- ----------------- ሁሉንም ጥያቄዎች መለስኩኝ። 0
inē m-l-----ik’--- m-t͟--i-̣āfu-- ān---------i. i__ m___ y________ m___________ ā____________ i-ē m-l- y-f-k-i-i m-t-s-i-̣-f-n- ā-e-e-i-u-y-. ----------------------------------------------- inē mulu yefik’iri met͟s’iḥāfuni ānebebikunyi.
Ho sé – Ho sabia. ያንን -ው------ -- -----ው-ዋለው። ያ__ አ_____ – እ_ ያ__ አ______ ያ-ን አ-ቀ-ለ- – እ- ያ-ን አ-ቄ-ለ-። --------------------------- ያንን አውቀዋለው – እኔ ያንን አውቄዋለው። 0
i----ulu--e---’--i-m-t---ih-āfu-- -nebeb--u-yi. i__ m___ y________ m___________ ā____________ i-ē m-l- y-f-k-i-i m-t-s-i-̣-f-n- ā-e-e-i-u-y-. ----------------------------------------------- inē mulu yefik’iri met͟s’iḥāfuni ānebebikunyi.
Ho escric – Ho he escrit. ያ-ን---ፈ-ለው-– -- ያን- ፅፌ-ለው። ያ__ እ_____ – እ_ ያ__ ፅ_____ ያ-ን እ-ፈ-ለ- – እ- ያ-ን ፅ-ዋ-ው- -------------------------- ያንን እፅፈዋለው – እኔ ያንን ፅፌዋለው። 0
in--mulu -e--k---- -e-͟-’i--āf-ni-ān--eb-ku--i. i__ m___ y________ m___________ ā____________ i-ē m-l- y-f-k-i-i m-t-s-i-̣-f-n- ā-e-e-i-u-y-. ----------------------------------------------- inē mulu yefik’iri met͟s’iḥāfuni ānebebikunyi.
Ho sento – Ho he sentit. ያንን -ሰ-ለ--- እኔ-ያንን-ሰ---ው። ያ__ እ____ – እ_ ያ__ ሰ_____ ያ-ን እ-ማ-ው – እ- ያ-ን ሰ-ቻ-ው- ------------------------- ያንን እሰማለው – እኔ ያንን ሰምቻለው። 0
m----a-i m_______ m-r-d-t- -------- meredati
Ho agafo – Ho he agafat. ያን- ----------- --- ወ-ጄ--ው። ያ__ እ______ –__ ያ__ ወ______ ያ-ን እ-ስ-ዋ-ው –-ኔ ያ-ን ወ-ጄ-ለ-። --------------------------- ያንን እወስደዋለው –እኔ ያንን ወስጄዋለው። 0
m-r----i m_______ m-r-d-t- -------- meredati
Ho porto – Ho he portat. ያ-ን--መጣ-ለው---እኔ--ን---ምጥቼዋ--። ያ__ አ_____ – እ_ ያ__ አ_______ ያ-ን አ-ጣ-ለ- – እ- ያ-ን አ-ጥ-ዋ-ው- ---------------------------- ያንን አመጣዋለው – እኔ ያንን አምጥቼዋለው። 0
me--d--i m_______ m-r-d-t- -------- meredati
Ho compro – Ho he comprat. ያንን-እ-ዛዋለ--– ያ---እ- ------። ያ__ እ_____ – ያ__ እ_ ገ______ ያ-ን እ-ዛ-ለ- – ያ-ን እ- ገ-ቼ-ለ-። --------------------------- ያንን እገዛዋለው – ያንን እኔ ገዝቼዋለው። 0
inē-te-eda-i/---i----a-i. i__ t____________________ i-ē t-r-d-w-/-e-i-o-y-l-. ------------------------- inē teredawi/gebitonyali.
Ho espero – Ho esperava. ያ-- ---ቀ-ለው-– -ን--ጠ-ቄዋ-ው። ያ__ እ______ – ያ__ ጠ______ ያ-ን እ-ብ-ዋ-ው – ያ-ን ጠ-ቄ-ለ-። ------------------------- ያንን እጠብቀዋለው – ያንን ጠብቄዋለው። 0
in- -e--d-wi-g---to--ali. i__ t____________________ i-ē t-r-d-w-/-e-i-o-y-l-. ------------------------- inē teredawi/gebitonyali.
Ho explico – Ho he explicat. ያን- እኔ---ረ-ለው-–-ያ-ን -ኔ-አስ--ቻ-ው። ያ__ እ_ አ_____ – ያ__ እ_ አ_______ ያ-ን እ- አ-ረ-ለ- – ያ-ን እ- አ-ረ-ቻ-ው- ------------------------------- ያንን እኔ አስረዳለው – ያንን እኔ አስረድቻለው። 0
in- t---dawi/-ebitony-l-. i__ t____________________ i-ē t-r-d-w-/-e-i-o-y-l-. ------------------------- inē teredawi/gebitonyali.
Ho conec – Ho coneixia. ያ------ዋ-ው-–--ኔ-ያን- -ውቄ-ለ-። ያ__ አ_____ – እ_ ያ__ አ______ ያ-ን አ-ቀ-ለ- – እ- ያ-ን አ-ቄ-ለ-። --------------------------- ያንን አውቀዋለው – እኔ ያንን አውቄዋለው። 0
mulu---s--hu-u----it-n---i--mu-u--͟--i-----i ----d-c-ēw-lew-. m___ t͟_______ g___________ m___ t͟_________ t_______________ m-l- t-s-i-u-u g-b-t-n-a-i- m-l- t-s-i-u-u-i t-r-d-c-ē-a-e-i- ------------------------------------------------------------- mulu t͟s’ihufu gebitonyali/ mulu t͟s’ihufuni teredichēwalewi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les paraules negatives no es tradueixen a la llengua materna

Les persones multilingües, quan llegeixen, tradueixen inconscientment a la seva llengua materna. Això succeeix de manera espontània: els lectors ni tan sols se n'adonen. Podria afirmar-se que el cervell funciona com un traductor simultani. Però no ho tradueix tot! Un estudi ha revelat que el cervell té un filtre incorporat. Aquest filtre decideix què és el que es tradueix. I sembla com si el filtre ignorés determinades paraules. Les paraules negatives no es tradueixen a l'idioma matern. Uns científics van fer un experiment amb parlants de xinès com a llengua materna. Tots els individus parlaven anglès com a segona llengua. Els subjectes de la prova havien d'avaluar diverses paraules angleses. Aquestes paraules tenien diferent contingut emocional. Hi havia termes positius, negatius i neutres. Es va investigar el cervell dels subjectes mentre llegien les paraules. És a dir, els científics van mesurar l'activitat elèctrica del cervell. Així van poder veure la manera de treballar del cervell. Quan es traduïen paraules s'originaven alguns senyals. Aquests senyals indicaven que el cervell estava actiu. Tanmateix, amb les paraules negatives dels subjectes no van mostrar cap activitat. Només es traduïen els termes positius o neutrals. Els investigadors no saben per què passa això. En teoria, el cervell ha de processar totes les paraules de la mateixa manera. És possible que el filtre cerebral examini prèviament cada paraula. Aquesta anàlisi tindria lloc mentre la paraula es llegeix en el segon idioma. Si la paraula és negativa, llavors la memòria es bloqueja. D'aquesta manera no es pot recórrer la llengua materna. Les persones poden reaccionar molt sensiblement davant les paraules. Potser el cervell només vol protegir d'un xoc emocional...