Manual de conversa

ca Conversa 3   »   am አነስተኛ ንግግር 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [ሃያ ሁለት]

22 [ሃያ ሁለት]

አነስተኛ ንግግር 3

āch’ach’iri nigigiri 3

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Fuma vostè? ሲ-- ያጨ--? ሲ__ ያ____ ሲ-ራ ያ-ሳ-? --------- ሲጋራ ያጨሳሉ? 0
ā---a-h’i-i n-g-gi-i-3 ā__________ n_______ 3 ā-h-a-h-i-i n-g-g-r- 3 ---------------------- āch’ach’iri nigigiri 3
Abans, sí. በፊት አጨ- --ረ። በ__ አ__ ነ___ በ-ት አ-ስ ነ-ረ- ------------ በፊት አጨስ ነበረ። 0
ā-h’--h-i-i-ni-igiri 3 ā__________ n_______ 3 ā-h-a-h-i-i n-g-g-r- 3 ---------------------- āch’ach’iri nigigiri 3
Però ara ja no fumo. ግን-አሁን አላጨስም። ግ_ አ__ አ_____ ግ- አ-ን አ-ጨ-ም- ------------- ግን አሁን አላጨስም። 0
sī---a--a--’-salu? s_____ y__________ s-g-r- y-c-’-s-l-? ------------------ sīgara yach’esalu?
Li importa si fumo? ሲጋራ -ጨ- ይረ-ሾታል? ሲ__ ባ__ ይ______ ሲ-ራ ባ-ስ ይ-ብ-ታ-? --------------- ሲጋራ ባጨስ ይረብሾታል? 0
s------ya-h--sa-u? s_____ y__________ s-g-r- y-c-’-s-l-? ------------------ sīgara yach’esalu?
No, no gens. አያይ---ጹም-። አ__ በ___ ። አ-ይ በ-ጹ- ። ---------- አያይ በፍጹም ። 0
s-g----y-c--esa-u? s_____ y__________ s-g-r- y-c-’-s-l-? ------------------ sīgara yach’esalu?
No em molesta pas. እኔ- አ-ረ--ኝም። እ__ አ_______ እ-ን አ-ረ-ሽ-ም- ------------ እኔን አይረብሽኝም። 0
befīt----h---i-n----e. b_____ ā______ n______ b-f-t- ā-h-e-i n-b-r-. ---------------------- befīti āch’esi nebere.
Que vol res de beure? የ-- ነገ---ጠ-ሉ? የ__ ነ__ ይ____ የ-ነ ነ-ር ይ-ጣ-? ------------- የሆነ ነገር ይጠጣሉ? 0
b-f----āch-e-----b--e. b_____ ā______ n______ b-f-t- ā-h-e-i n-b-r-. ---------------------- befīti āch’esi nebere.
Un conyac? ኮኛ-？ ኮ___ ኮ-ክ- ---- ኮኛክ？ 0
b---ti āch’--i n----e. b_____ ā______ n______ b-f-t- ā-h-e-i n-b-r-. ---------------------- befīti āch’esi nebere.
No, més aviat una cervesa. አ-ይ። -ራ-ቢሆን እወዳ-ው። አ___ ቢ_ ቢ__ እ_____ አ-ይ- ቢ- ቢ-ን እ-ዳ-ው- ------------------ አያይ። ቢራ ቢሆን እወዳለው። 0
g-n- āhu-- ----h’--i-i. g___ ā____ ā___________ g-n- ā-u-i ā-a-h-e-i-i- ----------------------- gini āhuni ālach’esimi.
Que viatja molt vostè? ብ---ዜ--ደ ሌ---ገ- ይሄዳ-? ብ_ ጊ_ ወ_ ሌ_ ሃ__ ይ____ ብ- ጊ- ወ- ሌ- ሃ-ር ይ-ዳ-? --------------------- ብዙ ጊዜ ወደ ሌላ ሃገር ይሄዳሉ? 0
g-n-----n----ac-’-si-i. g___ ā____ ā___________ g-n- ā-u-i ā-a-h-e-i-i- ----------------------- gini āhuni ālach’esimi.
Sí, però són sobretot viatges de negocis. አ-፤ -ብዛኛ-ቹ-ለ-ራ --ዎች---ው። አ__ አ_____ ለ__ ጉ___ ና___ አ-፤ አ-ዛ-ዎ- ለ-ራ ጉ-ዎ- ና-ው- ------------------------ አዎ፤ አብዛኛዎቹ ለስራ ጉዞዎች ናቸው። 0
g--i --u-i-āl--h-e----. g___ ā____ ā___________ g-n- ā-u-i ā-a-h-e-i-i- ----------------------- gini āhuni ālach’esimi.
Però ara fem vacances. ግን---ን-እ---ረፍት እየ------ው። ግ_ አ__ እ_ እ___ እ_____ ነ__ ግ- አ-ን እ- እ-ፍ- እ-ወ-ድ- ነ-። ------------------------- ግን አሁን እኛ እረፍት እየወሰድን ነው። 0
s-g-ra bac--esi --r-bi--ot--i? s_____ b_______ y_____________ s-g-r- b-c-’-s- y-r-b-s-o-a-i- ------------------------------ sīgara bach’esi yirebishotali?
Quina calor! በ-- ቃጠሎ --! በ__ ቃ__ ነ__ በ-ም ቃ-ሎ ነ-! ----------- በጣም ቃጠሎ ነው! 0
sī-ar--b--h’-s----reb-shota--? s_____ b_______ y_____________ s-g-r- b-c-’-s- y-r-b-s-o-a-i- ------------------------------ sīgara bach’esi yirebishotali?
Sí, avui fa molta calor. አዎ ዛሬ--ጣም-ሞ-ት -ው። አ_ ዛ_ በ__ ሞ__ ነ__ አ- ዛ- በ-ም ሞ-ት ነ-። ----------------- አዎ ዛሬ በጣም ሞቃት ነው። 0
s-g-ra-b--h’--- y-r-bi--o-a--? s_____ b_______ y_____________ s-g-r- b-c-’-s- y-r-b-s-o-a-i- ------------------------------ sīgara bach’esi yirebishotali?
Anem al balcó. ወደ--ረ-- -ን-ድ። ወ_ በ___ እ____ ወ- በ-ን- እ-ሂ-። ------------- ወደ በረንዳ እንሂድ። 0
āy-yi bef-ts’--i-. ā____ b_________ . ā-a-i b-f-t-’-m- . ------------------ āyayi befits’umi .
Demà hi haurà una festa. ነገ--ዚ---ግ- አ-። ነ_ እ__ ድ__ አ__ ነ- እ-ህ ድ-ስ አ-። -------------- ነገ እዚህ ድግስ አለ። 0
āya-i --f-ts’-m- . ā____ b_________ . ā-a-i b-f-t-’-m- . ------------------ āyayi befits’umi .
Que vol venir també? እ-ስዎ- ይመጣ-? እ____ ይ____ እ-ስ-ም ይ-ጣ-? ----------- እርስዎም ይመጣሉ? 0
ā--yi----it-’--i . ā____ b_________ . ā-a-i b-f-t-’-m- . ------------------ āyayi befits’umi .
Sí, també hi som convidats. አ-።-እኛ- ተጋ-ዘ--። አ__ እ__ ተ______ አ-። እ-ም ተ-ብ-ና-። --------------- አዎ። እኛም ተጋብዘናል። 0
inē-- -yir-b--h-ny---. i____ ā_______________ i-ē-i ā-i-e-i-h-n-i-i- ---------------------- inēni āyirebishinyimi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!