Manual de conversa

ca Conversa 3   »   ru Лёгкая беседа 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [двадцать два]

22 [dvadtsatʹ dva]

Лёгкая беседа 3

Lëgkaya beseda 3

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Fuma vostè? Вы --ри-е? В_ к______ В- к-р-т-? ---------- Вы курите? 0
L-gka---be---a-3 L______ b_____ 3 L-g-a-a b-s-d- 3 ---------------- Lëgkaya beseda 3
Abans, sí. Р---ш- да. Р_____ д__ Р-н-ш- д-. ---------- Раньше да. 0
L-g-aya---seda-3 L______ b_____ 3 L-g-a-a b-s-d- 3 ---------------- Lëgkaya beseda 3
Però ara ja no fumo. Но --пе-ь-я --льше-н- к-р-. Н_ т_____ я б_____ н_ к____ Н- т-п-р- я б-л-ш- н- к-р-. --------------------------- Но теперь я больше не курю. 0
Vy kur-te? V_ k______ V- k-r-t-? ---------- Vy kurite?
Li importa si fumo? В-------зра-ае-е----ли-я-------? В_ н_ в__________ е___ я з______ В- н- в-з-а-а-т-, е-л- я з-к-р-? -------------------------------- Вы не возражаете, если я закурю? 0
Vy -u---e? V_ k______ V- k-r-t-? ---------- Vy kurite?
No, no gens. Абс-л---о---т. А________ н___ А-с-л-т-о н-т- -------------- Абсолютно нет. 0
V- ------? V_ k______ V- k-r-t-? ---------- Vy kurite?
No em molesta pas. М-е --- -е --м-ш---. М__ э__ н_ п________ М-е э-о н- п-м-ш-е-. -------------------- Мне это не помешает. 0
R-nʹ--e da. R______ d__ R-n-s-e d-. ----------- Ranʹshe da.
Que vol res de beure? Вы -т--н-будь ---т-? В_ ч_________ п_____ В- ч-о-н-б-д- п-ё-е- -------------------- Вы что-нибудь пьёте? 0
Ra--she --. R______ d__ R-n-s-e d-. ----------- Ranʹshe da.
Un conyac? К--ья-? К______ К-н-я-? ------- Коньяк? 0
R-nʹ--- --. R______ d__ R-n-s-e d-. ----------- Ranʹshe da.
No, més aviat una cervesa. Н-т, --ч-е -и-о. Н___ л____ п____ Н-т- л-ч-е п-в-. ---------------- Нет, лучше пиво. 0
No -e-erʹ--a--olʹsh- -e-ku--u. N_ t_____ y_ b______ n_ k_____ N- t-p-r- y- b-l-s-e n- k-r-u- ------------------------------ No teperʹ ya bolʹshe ne kuryu.
Que viatja molt vostè? Вы-м-о-о--у-еш---в--т-? В_ м____ п_____________ В- м-о-о п-т-ш-с-в-е-е- ----------------------- Вы много путешествуете? 0
No t-pe-ʹ -- -o---h--ne-k---u. N_ t_____ y_ b______ n_ k_____ N- t-p-r- y- b-l-s-e n- k-r-u- ------------------------------ No teperʹ ya bolʹshe ne kuryu.
Sí, però són sobretot viatges de negocis. Да, в--о---ин--в----у--ев-----де-о-ые поез-ки. Д__ в б__________ с______ э__ д______ п_______ Д-, в б-л-ш-н-т-е с-у-а-в э-о д-л-в-е п-е-д-и- ---------------------------------------------- Да, в большинстве случаев это деловые поездки. 0
No t-p-r--ya -olʹ----n- -u-y-. N_ t_____ y_ b______ n_ k_____ N- t-p-r- y- b-l-s-e n- k-r-u- ------------------------------ No teperʹ ya bolʹshe ne kuryu.
Però ara fem vacances. Но -ей-ас-м- --есь в -т---к-. Н_ с_____ м_ з____ в о_______ Н- с-й-а- м- з-е-ь в о-п-с-е- ----------------------------- Но сейчас мы здесь в отпуске. 0
V--ne vo---z---et-- --sli-ya z-ku---? V_ n_ v____________ y____ y_ z_______ V- n- v-z-a-h-y-t-, y-s-i y- z-k-r-u- ------------------------------------- Vy ne vozrazhayete, yesli ya zakuryu?
Quina calor! К--ая-ж-ра! К____ ж____ К-к-я ж-р-! ----------- Какая жара! 0
V- n--vo--a--ay-te, -esli y- za-u---? V_ n_ v____________ y____ y_ z_______ V- n- v-z-a-h-y-t-, y-s-i y- z-k-r-u- ------------------------------------- Vy ne vozrazhayete, yesli ya zakuryu?
Sí, avui fa molta calor. Д-, ----д-- -е----и---ьно-ж----. Д__ с______ д____________ ж_____ Д-, с-г-д-я д-й-т-и-е-ь-о ж-р-о- -------------------------------- Да, сегодня действительно жарко. 0
V--n- v--ra-h--e----y-sl--y--z-ku-yu? V_ n_ v____________ y____ y_ z_______ V- n- v-z-a-h-y-t-, y-s-i y- z-k-r-u- ------------------------------------- Vy ne vozrazhayete, yesli ya zakuryu?
Anem al balcó. По--ём -а --лкон. П_____ н_ б______ П-й-ё- н- б-л-о-. ----------------- Пойдём на балкон. 0
Abs-l--t-o--et. A_________ n___ A-s-l-u-n- n-t- --------------- Absolyutno net.
Demà hi haurà una festa. З---р--зде-ь --де--ве--ри-к-. З_____ з____ б____ в_________ З-в-р- з-е-ь б-д-т в-ч-р-н-а- ----------------------------- Завтра здесь будет вечеринка. 0
A-sol-u-n- -et. A_________ n___ A-s-l-u-n- n-t- --------------- Absolyutno net.
Que vol venir també? В- тож--при----? В_ т___ п_______ В- т-ж- п-и-ё-е- ---------------- Вы тоже придёте? 0
A-so--u-no--e-. A_________ n___ A-s-l-u-n- n-t- --------------- Absolyutno net.
Sí, també hi som convidats. Да- н-- --же п-и--а----. Д__ н__ т___ п__________ Д-, н-с т-ж- п-и-л-с-л-. ------------------------ Да, нас тоже пригласили. 0
M-----o ne-p-m-s--y-t. M__ e__ n_ p__________ M-e e-o n- p-m-s-a-e-. ---------------------- Mne eto ne pomeshayet.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!