Manual de conversa

ca Al tren   »   ru В поезде

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [тридцать четыре]

34 [tridtsatʹ chetyre]

В поезде

V poyezde

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Это------ -о---рл-н-? Э__ п____ д_ Б_______ Э-о п-е-д д- Б-р-и-а- --------------------- Это поезд до Берлина? 0
V----e-de V p______ V p-y-z-e --------- V poyezde
Quan surt el tren? К---а--тот п------тпр----ется? К____ э___ п____ о____________ К-г-а э-о- п-е-д о-п-а-л-е-с-? ------------------------------ Когда этот поезд отправляется? 0
V-po--z-e V p______ V p-y-z-e --------- V poyezde
Quan arriba el tren a Berlín? К-г-а э-от -о-зд--риб--а-т --Бер-и-? К____ э___ п____ п________ в Б______ К-г-а э-о- п-е-д п-и-ы-а-т в Б-р-и-? ------------------------------------ Когда этот поезд прибывает в Берлин? 0
Et- po---d-do -er-in-? E__ p_____ d_ B_______ E-o p-y-z- d- B-r-i-a- ---------------------- Eto poyezd do Berlina?
Perdó, que puc passar? И--и-и--, р-зр-ш--е-п-о-ти? И________ р________ п______ И-в-н-т-, р-з-е-и-е п-о-т-? --------------------------- Извините, разрешите пройти? 0
Et--p---z- d---e---n-? E__ p_____ d_ B_______ E-o p-y-z- d- B-r-i-a- ---------------------- Eto poyezd do Berlina?
Crec que és el meu seient. По-мое-у,-это--оё -е-т-. П________ э__ м__ м_____ П---о-м-, э-о м-ё м-с-о- ------------------------ По-моему, это моё место. 0
E-o-po---- do -er--n-? E__ p_____ d_ B_______ E-o p-y-z- d- B-r-i-a- ---------------------- Eto poyezd do Berlina?
Crec que vostè està assegut al meu lloc. П---оему--вы -и-ите-н--м-ём-м-ст-. П________ в_ с_____ н_ м___ м_____ П---о-м-, в- с-д-т- н- м-ё- м-с-е- ---------------------------------- По-моему, вы сидите на моём месте. 0
K---a e-o- p-ye-d otp--v-ya-e-sy-? K____ e___ p_____ o_______________ K-g-a e-o- p-y-z- o-p-a-l-a-e-s-a- ---------------------------------- Kogda etot poyezd otpravlyayetsya?
On és el cotxe-llit? Г-- ---л-ны- -----? Г__ с_______ в_____ Г-е с-а-ь-ы- в-г-н- ------------------- Где спальный вагон? 0
Ko----eto---oye-d--t--a-l-ay-----? K____ e___ p_____ o_______________ K-g-a e-o- p-y-z- o-p-a-l-a-e-s-a- ---------------------------------- Kogda etot poyezd otpravlyayetsya?
El cotxe-llit és a la cua del tren. Сп--ь--й вагон-в-к---- ----да. С_______ в____ в к____ п______ С-а-ь-ы- в-г-н в к-н-е п-е-д-. ------------------------------ Спальный вагон в конце поезда. 0
K---a--tot-poy--- -tpravl-a--t-ya? K____ e___ p_____ o_______________ K-g-a e-o- p-y-z- o-p-a-l-a-e-s-a- ---------------------------------- Kogda etot poyezd otpravlyayetsya?
On és el restaurant? – En el cap. А-г-е----о----с--р-н--–-- г--ов- поезд-. А г__ в______________ – В г_____ п______ А г-е в-г-н-р-с-о-а-? – В г-л-в- п-е-д-. ---------------------------------------- А где вагон-ресторан? – В голове поезда. 0
K-gd--etot -o-ezd p-i--vay-- v-B-r--n? K____ e___ p_____ p_________ v B______ K-g-a e-o- p-y-z- p-i-y-a-e- v B-r-i-? -------------------------------------- Kogda etot poyezd pribyvayet v Berlin?
Puc dormir a sota? Мо-но-я--уду спа-- на ---н-й -олк-? М____ я б___ с____ н_ н_____ п_____ М-ж-о я б-д- с-а-ь н- н-ж-е- п-л-е- ----------------------------------- Можно я буду спать на нижней полке? 0
K--d- e-ot --yez--p---y--yet----erli-? K____ e___ p_____ p_________ v B______ K-g-a e-o- p-y-z- p-i-y-a-e- v B-r-i-? -------------------------------------- Kogda etot poyezd pribyvayet v Berlin?
Puc dormir al mig? М---о-я буду-----ь-на-с-ед-ей п--к-? М____ я б___ с____ н_ с______ п_____ М-ж-о я б-д- с-а-ь н- с-е-н-й п-л-е- ------------------------------------ Можно я буду спать на средней полке? 0
K-----e-o- --ye-- -r-b-v--e- --Berlin? K____ e___ p_____ p_________ v B______ K-g-a e-o- p-y-z- p-i-y-a-e- v B-r-i-? -------------------------------------- Kogda etot poyezd pribyvayet v Berlin?
Puc dormir a dalt? М-ж-- я-бу-у--п----на ---х--й----к-? М____ я б___ с____ н_ в______ п_____ М-ж-о я б-д- с-а-ь н- в-р-н-й п-л-е- ------------------------------------ Можно я буду спать на верхней полке? 0
I---n---,-r---e-h-t- --oyti? I________ r_________ p______ I-v-n-t-, r-z-e-h-t- p-o-t-? ---------------------------- Izvinite, razreshite proyti?
Quan serem a la frontera? К--да----б--ем н- ----и-е? К____ м_ б____ н_ г_______ К-г-а м- б-д-м н- г-а-и-е- -------------------------- Когда мы будем на границе? 0
I--i------ra----hit--p-oyti? I________ r_________ p______ I-v-n-t-, r-z-e-h-t- p-o-t-? ---------------------------- Izvinite, razreshite proyti?
Quant dura el viatge a Berlín? К-к д-л-- по--- идёт-д--Б---и--? К__ д____ п____ и___ д_ Б_______ К-к д-л-о п-е-д и-ё- д- Б-р-и-а- -------------------------------- Как долго поезд идёт до Берлина? 0
I-v-nit-,-r-z-es--te-pr-yt-? I________ r_________ p______ I-v-n-t-, r-z-e-h-t- p-o-t-? ---------------------------- Izvinite, razreshite proyti?
Que el tren té retard? П--зд-о---ды-ае-? П____ о__________ П-е-д о-а-д-в-е-? ----------------- Поезд опаздывает? 0
P---o--m-, -to-m-y----st-. P_________ e__ m___ m_____ P---o-e-u- e-o m-y- m-s-o- -------------------------- Po-moyemu, eto moyë mesto.
Teniu res per llegir? У--ас -сть-что-н-бу-ь----ит--ь? У В__ е___ ч_________ п________ У В-с е-т- ч-о-н-б-д- п-ч-т-т-? ------------------------------- У Вас есть что-нибудь почитать? 0
Po--oye-u----o m-yë m--t-. P_________ e__ m___ m_____ P---o-e-u- e-o m-y- m-s-o- -------------------------- Po-moyemu, eto moyë mesto.
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? Зде-- -ож-- чт----буд---ое-т- ---о--т-? З____ м____ ч_________ п_____ и п______ З-е-ь м-ж-о ч-о-н-б-д- п-е-т- и п-п-т-? --------------------------------------- Здесь можно что-нибудь поесть и попить? 0
Po--oy--u, -t---o-----st-. P_________ e__ m___ m_____ P---o-e-u- e-o m-y- m-s-o- -------------------------- Po-moyemu, eto moyë mesto.
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Р-збу-ит---еня--п---лу--т-,-в -емь ч-сов. Р________ м____ п__________ в с___ ч_____ Р-з-у-и-е м-н-, п-ж-л-й-т-, в с-м- ч-с-в- ----------------------------------------- Разбудите меня, пожалуйста, в семь часов. 0
Po--oye-u,--y s---t--na---y-m-m---e. P_________ v_ s_____ n_ m____ m_____ P---o-e-u- v- s-d-t- n- m-y-m m-s-e- ------------------------------------ Po-moyemu, vy sidite na moyëm meste.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!