Manual de conversa

ca La cita   »   ru Встреча

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [двадцать четыре]

24 [dvadtsatʹ chetyre]

Встреча

Vstrecha

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Ты--позд-- на-а-тобу-? Т_ о______ н_ а_______ Т- о-о-д-л н- а-т-б-с- ---------------------- Ты опоздал на автобус? 0
Vs-rec-a V_______ V-t-e-h- -------- Vstrecha
T’he esperat durant mitja hora. Я те-я -о-ч-са ж--л-/ --а-а. Я т___ п______ ж___ / ж_____ Я т-б- п-л-а-а ж-а- / ж-а-а- ---------------------------- Я тебя полчаса ждал / ждала. 0
Vst--c-a V_______ V-t-e-h- -------- Vstrecha
No portes el mòbil? У---б- -ет-- -о-о---оби---и-а? У т___ н__ с с____ м__________ У т-б- н-т с с-б-й м-б-л-н-к-? ------------------------------ У тебя нет с собой мобильника? 0
Ty o--zd----a-a---bus? T_ o______ n_ a_______ T- o-o-d-l n- a-t-b-s- ---------------------- Ty opozdal na avtobus?
Sigues puntual la pròxima vegada! В-с--д-ю-ий-----буд--пун----льн--/ой. В с________ р__ б___ п_______________ В с-е-у-щ-й р-з б-д- п-н-т-а-ь-ы-/-й- ------------------------------------- В следующий раз будь пунктуальным/ой. 0
Ty---oz----n- -v-obu-? T_ o______ n_ a_______ T- o-o-d-l n- a-t-b-s- ---------------------- Ty opozdal na avtobus?
Pren un taxi la pròxima vegada! В сле---щий раз--озьми--а-с-! В с________ р__ в_____ т_____ В с-е-у-щ-й р-з в-з-м- т-к-и- ----------------------------- В следующий раз возьми такси! 0
T- -poz-a- n- -v-obus? T_ o______ n_ a_______ T- o-o-d-l n- a-t-b-s- ---------------------- Ty opozdal na avtobus?
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! В с--ду-щий р-з в-зьм--с -об---з-нт! В с________ р__ в_____ с с____ з____ В с-е-у-щ-й р-з в-з-м- с с-б-й з-н-! ------------------------------------ В следующий раз возьми с собой зонт! 0
Y-----ya po-c-a-- ----l /-zh-a--. Y_ t____ p_______ z____ / z______ Y- t-b-a p-l-h-s- z-d-l / z-d-l-. --------------------------------- Ya tebya polchasa zhdal / zhdala.
Demà estic lliure. З--тр- - -в--оден-/ с-о-од--. З_____ я с_______ / с________ З-в-р- я с-о-о-е- / с-о-о-н-. ----------------------------- Завтра я свободен / свободна. 0
Ya---bya--o--hasa-zh-a--------l-. Y_ t____ p_______ z____ / z______ Y- t-b-a p-l-h-s- z-d-l / z-d-l-. --------------------------------- Ya tebya polchasa zhdal / zhdala.
Podem veure’ns demà? Дав------тр--вс---т-м-я? Д____ з_____ в__________ Д-в-й з-в-р- в-т-е-и-с-? ------------------------ Давай завтра встретимся? 0
Ya-t-by--pol--a-a ----- --zh----. Y_ t____ p_______ z____ / z______ Y- t-b-a p-l-h-s- z-d-l / z-d-l-. --------------------------------- Ya tebya polchasa zhdal / zhdala.
Em sap greu, demà no puc. Сожалею, -о-з----а------мог-. С_______ н_ з_____ я н_ м____ С-ж-л-ю- н- з-в-р- я н- м-г-. ----------------------------- Сожалею, но завтра я не могу. 0
U--eb-a--et s-s-b-y mobi------? U t____ n__ s s____ m__________ U t-b-a n-t s s-b-y m-b-l-n-k-? ------------------------------- U tebya net s soboy mobilʹnika?
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? У тебя--с---план- -а--ти --х-дные? У т___ е___ п____ н_ э__ в________ У т-б- е-т- п-а-ы н- э-и в-х-д-ы-? ---------------------------------- У тебя есть планы на эти выходные? 0
U --b---n---s -obo--m---lʹ--k-? U t____ n__ s s____ m__________ U t-b-a n-t s s-b-y m-b-l-n-k-? ------------------------------- U tebya net s soboy mobilʹnika?
O ja has quedat amb algú? Или--ы---е-с кем-т-----о--рился/ась? И__ т_ у__ с к_____ д_______________ И-и т- у-е с к-м-т- д-г-в-р-л-я-а-ь- ------------------------------------ Или ты уже с кем-то договорился/ась? 0
U -ebya net - -obo- ---i-ʹnika? U t____ n__ s s____ m__________ U t-b-a n-t s s-b-y m-b-l-n-k-? ------------------------------- U tebya net s soboy mobilʹnika?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Я---ед---а--вс-ре--ться на -ыхо-ны-. Я п________ в__________ н_ в________ Я п-е-л-г-ю в-т-е-и-ь-я н- в-х-д-ы-. ------------------------------------ Я предлагаю встретиться на выходных. 0
V-sl-duy-sh--i---az-bud- -un---a-ʹn--/--. V s____________ r__ b___ p_______________ V s-e-u-u-h-h-y r-z b-d- p-n-t-a-ʹ-y-/-y- ----------------------------------------- V sleduyushchiy raz budʹ punktualʹnym/oy.
Què et sembla si fem un pícnic? М-же--о--ан-з--- п--н-к? М____ о_________ п______ М-ж-т о-г-н-з-е- п-к-и-? ------------------------ Может организуем пикник? 0
V -l-----s-c-i- ra- -u---p--k--alʹ--m-oy. V s____________ r__ b___ p_______________ V s-e-u-u-h-h-y r-z b-d- p-n-t-a-ʹ-y-/-y- ----------------------------------------- V sleduyushchiy raz budʹ punktualʹnym/oy.
Què et sembla si anem a la platja? М-ж-- ----ем ---п---? М____ п_____ н_ п____ М-ж-т п-е-е- н- п-я-? --------------------- Может поедем на пляж? 0
V-sled--u---h-----z-b----pun-----ʹ--m-o-. V s____________ r__ b___ p_______________ V s-e-u-u-h-h-y r-z b-d- p-n-t-a-ʹ-y-/-y- ----------------------------------------- V sleduyushchiy raz budʹ punktualʹnym/oy.
Què et sembla si anem a la muntanya? Мо-ет---е-ем-в --ры? М____ п_____ в г____ М-ж-т п-е-е- в г-р-? -------------------- Может поедем в горы? 0
V-sl-duyus---iy---z -ozʹm- --k-i! V s____________ r__ v_____ t_____ V s-e-u-u-h-h-y r-z v-z-m- t-k-i- --------------------------------- V sleduyushchiy raz vozʹmi taksi!
Et vinc a buscar a l’oficina. Я--стре-у--еб--у--фи-а. Я в______ т___ у о_____ Я в-т-е-у т-б- у о-и-а- ----------------------- Я встречу тебя у офиса. 0
V ------u-----y---z--o-ʹ-i taksi! V s____________ r__ v_____ t_____ V s-e-u-u-h-h-y r-z v-z-m- t-k-i- --------------------------------- V sleduyushchiy raz vozʹmi taksi!
Et vinc a buscar a casa. Я -ст---- те-я-- --м-. Я в______ т___ у д____ Я в-т-е-у т-б- у д-м-. ---------------------- Я встречу тебя у дома. 0
V s-----u----iy --z----ʹ-i tak-i! V s____________ r__ v_____ t_____ V s-e-u-u-h-h-y r-z v-z-m- t-k-i- --------------------------------- V sleduyushchiy raz vozʹmi taksi!
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Я-в--р--- --бя -- -вт-б-сно- оста-----. Я в______ т___ н_ а_________ о_________ Я в-т-е-у т-б- н- а-т-б-с-о- о-т-н-в-е- --------------------------------------- Я встречу тебя на автобусной остановке. 0
V-s-eduyus-c-iy-raz--o--mi---s-b-y zon-! V s____________ r__ v_____ s s____ z____ V s-e-u-u-h-h-y r-z v-z-m- s s-b-y z-n-! ---------------------------------------- V sleduyushchiy raz vozʹmi s soboy zont!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.