Manual de conversa

ca La cita   »   he ‫פגישה‬

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

‫24 [עשרים וארבע]‬

24 [essrim w'arva]

‫פגישה‬

pgishah

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Que has perdut l’autobús? ‫-י-רת לא----ו-?‬ ‫_____ ל_________ ‫-י-ר- ל-ו-ו-ו-?- ----------------- ‫איחרת לאוטובוס?‬ 0
pgi--ah p______ p-i-h-h ------- pgishah
T’he esperat durant mitja hora. ‫ח-כי-י-לך חצי ש--.‬ ‫______ ל_ ח__ ש____ ‫-י-י-י ל- ח-י ש-ה-‬ -------------------- ‫חיכיתי לך חצי שעה.‬ 0
pg-s-ah p______ p-i-h-h ------- pgishah
No portes el mòbil? ‫-ין-ל---לפ-ן -ייד-‬ ‫___ ל_ ט____ נ_____ ‫-י- ל- ט-פ-ן נ-י-?- -------------------- ‫אין לך טלפון נייד?‬ 0
ix-r-- la'--ob-s? i_____ l_________ i-a-t- l-'-t-b-s- ----------------- ixarta la'otobus?
Sigues puntual la pròxima vegada! ‫---ד----י-ל---ק---עם ה-א-!‬ ‫_____ / י ל____ ב___ ה_____ ‫-ש-ד- / י ל-י-ק ב-ע- ה-א-!- ---------------------------- ‫תשתדל / י לדייק בפעם הבאה!‬ 0
x---t---ekha------xatsi ---'-h. x_____ l_________ x____ s______ x-k-t- l-k-a-l-k- x-t-i s-a-a-. ------------------------------- xikiti lekha/lakh xatsi sha'ah.
Pren un taxi la pròxima vegada! ‫-פ---ה-א- ק- מו----‬ ‫____ ה___ ק_ מ______ ‫-פ-ם ה-א- ק- מ-נ-ת-‬ --------------------- ‫בפעם הבאה קח מונית.‬ 0
eyn l-kh-/--kh -elef-- ---ad? e__ l_________ t______ n_____ e-n l-k-a-l-k- t-l-f-n n-y-d- ----------------------------- eyn lekha/lakh telefon nayad?
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! ‫-פ-ם ה--ה ק- מ--יה!‬ ‫____ ה___ ק_ מ______ ‫-פ-ם ה-א- ק- מ-ר-ה-‬ --------------------- ‫בפעם הבאה קח מטריה!‬ 0
e----e-h--la-------fo- n-yad? e__ l_________ t______ n_____ e-n l-k-a-l-k- t-l-f-n n-y-d- ----------------------------- eyn lekha/lakh telefon nayad?
Demà estic lliure. ‫-חר --- פנ-י-- ה.‬ ‫___ א__ פ___ / ה__ ‫-ח- א-י פ-ו- / ה-‬ ------------------- ‫מחר אני פנוי / ה.‬ 0
e-n lek--/lakh-t--efo- n-yad? e__ l_________ t______ n_____ e-n l-k-a-l-k- t-l-f-n n-y-d- ----------------------------- eyn lekha/lakh telefon nayad?
Podem veure’ns demà? ‫נ-ג- ---?‬ ‫____ מ____ ‫-פ-ש מ-ר-‬ ----------- ‫נפגש מחר?‬ 0
ti-h---e----s-----------y-q-b--'-- ha-a'a-! t__________________ l______ b_____ h_______ t-s-t-d-l-t-s-t-d-i l-d-y-q b-f-a- h-b-'-h- ------------------------------------------- tishtadel/tishtadli l'dayeq baf'am haba'ah!
Em sap greu, demà no puc. ‫--- מ--ער-/ ת, מח- א-- לא י--ל-- --‬ ‫___ מ____ / ת_ מ__ א__ ל_ י___ / ה__ ‫-נ- מ-ט-ר / ת- מ-ר א-י ל- י-ו- / ה-‬ ------------------------------------- ‫אני מצטער / ת, מחר אני לא יכול / ה.‬ 0
b-f'-m-ha--------x/qxi-m-n--. b_____ h______ q______ m_____ b-f-a- h-b-'-h q-x-q-i m-n-t- ----------------------------- baf'am haba'ah qax/qxi monit.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? ‫ה-- --ננ- ---ו לסו-----ו- -----?‬ ‫___ ת____ מ___ ל___ ה____ ה______ ‫-א- ת-נ-ת מ-ה- ל-ו- ה-ב-ע ה-ר-ב-‬ ---------------------------------- ‫האם תכננת משהו לסוף השבוע הקרוב?‬ 0
b--'-m--a---a- qax/----------h! b_____ h______ q______ m_______ b-f-a- h-b-'-h q-x-q-i m-t-i-h- ------------------------------- baf'am haba'ah qax/qxi mitriah!
O ja has quedat amb algú? ‫ה-ם---ר--בע- מ--ו-‬ ‫___ כ__ ק___ מ_____ ‫-א- כ-ר ק-ע- מ-ה-?- -------------------- ‫האם כבר קבעת משהו?‬ 0
max-- an- -anu-/pn----. m____ a__ p____________ m-x-r a-i p-n-i-p-u-a-. ----------------------- maxar ani panui/pnuyah.
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. ‫-ני מ--ע /-ה שנ-גש ב--ף-הש--ע.‬ ‫___ מ___ / ה ש____ ב___ ה______ ‫-נ- מ-י- / ה ש-פ-ש ב-ו- ה-ב-ע-‬ -------------------------------- ‫אני מציע / ה שנפגש בסוף השבוע.‬ 0
m--ar---- -a-ui---uy--. m____ a__ p____________ m-x-r a-i p-n-i-p-u-a-. ----------------------- maxar ani panui/pnuyah.
Què et sembla si fem un pícnic? ‫-----נ-ש--פי-נ-ק?‬ ‫____ נ___ פ_______ ‫-ו-י נ-ש- פ-ק-י-?- ------------------- ‫אולי נעשה פיקניק?‬ 0
ma--- a-- ---u-/-n---h. m____ a__ p____________ m-x-r a-i p-n-i-p-u-a-. ----------------------- maxar ani panui/pnuyah.
Què et sembla si anem a la platja? ‫א-----יס- ל-וף-הי-?‬ ‫____ נ___ ל___ ה____ ‫-ו-י נ-ס- ל-ו- ה-ם-‬ --------------------- ‫אולי ניסע לחוף הים?‬ 0
n--ag-sh m---r? n_______ m_____ n-p-g-s- m-x-r- --------------- nipagesh maxar?
Què et sembla si anem a la muntanya? ‫אולי ---ע להר---‬ ‫____ נ___ ל______ ‫-ו-י נ-ס- ל-ר-ם-‬ ------------------ ‫אולי ניסע להרים?‬ 0
nipage-h max-r? n_______ m_____ n-p-g-s- m-x-r- --------------- nipagesh maxar?
Et vinc a buscar a l’oficina. ‫אני-א--ו- אות- מהמ--ד.‬ ‫___ א____ א___ מ_______ ‫-נ- א-ס-ף א-ת- מ-מ-ר-.- ------------------------ ‫אני אאסוף אותך מהמשרד.‬ 0
ni-ag--- --xa-? n_______ m_____ n-p-g-s- m-x-r- --------------- nipagesh maxar?
Et vinc a buscar a casa. ‫א-י אאס-ף -ות- -ה-י--‬ ‫___ א____ א___ מ______ ‫-נ- א-ס-ף א-ת- מ-ב-ת-‬ ----------------------- ‫אני אאסוף אותך מהבית.‬ 0
a------sta-er/--tst--e-e-,-m--ar-a---l---e--ol-ye----a-. a__ m_____________________ m____ a__ l_ y_______________ a-i m-t-t-'-r-m-t-t-'-r-t- m-x-r a-i l- y-k-o-/-e-h-l-h- -------------------------------------------------------- ani mitsta'er/mitsta'eret, maxar ani lo yekhol/yekholah.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. ‫-נ- א--ו---ו-ך----נ- ה---ו--ס.‬ ‫___ א____ א___ מ____ ה_________ ‫-נ- א-ס-ף א-ת- מ-ח-ת ה-ו-ו-ו-.- -------------------------------- ‫אני אאסוף אותך מתחנת האוטובוס.‬ 0
h--i--tikhnan-a--a-hehu -e-o---as-av--- ----r-v? h____ t________ m______ l____ h________ h_______ h-'-m t-k-n-n-a m-s-e-u l-s-f h-s-a-u-a h-q-r-v- ------------------------------------------------ ha'im tikhnanta mashehu lesof hashavu'a haqarov?

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.