Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   he ‫לשאול שאלות 1‬

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

‫62 [שישים ושתיים]‬

62 [shishim ushtaim]

‫לשאול שאלות 1‬

lish'ol she'elot 1

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Aprendre ‫לל-ו-‬ ‫______ ‫-ל-ו-‬ ------- ‫ללמוד‬ 0
l-lm-d l_____ l-l-o- ------ lilmod
Els estudiants aprenen molt? ‫-ת-----ם לומ--ם-ה---?‬ ‫________ ל_____ ה_____ ‫-ת-מ-ד-ם ל-מ-י- ה-ב-?- ----------------------- ‫התלמידים לומדים הרבה?‬ 0
l-l--d l_____ l-l-o- ------ lilmod
No, aprenen molt poc. ‫לא- הם --מ-י--מע-.‬ ‫___ ה_ ל_____ מ____ ‫-א- ה- ל-מ-י- מ-ט-‬ -------------------- ‫לא, הם לומדים מעט.‬ 0
l---od l_____ l-l-o- ------ lilmod
Preguntar ‫לשא--‬ ‫______ ‫-ש-ו-‬ ------- ‫לשאול‬ 0
h----m-di- -o-dim -a-beh? h_________ l_____ h______ h-t-l-i-i- l-m-i- h-r-e-? ------------------------- hatalmidim lomdim harbeh?
Feu sovint preguntes al mestre? ‫-- --ה ---ל /-ת-----מ-ר--שא--- --ית---ק-ובות?‬ ‫__ / ה ש___ / ת א_ ה____ ש____ ל_____ ק_______ ‫-ת / ה ש-א- / ת א- ה-ו-ה ש-ל-ת ל-י-י- ק-ו-ו-?- ----------------------------------------------- ‫את / ה שואל / ת את המורה שאלות לעיתים קרובות?‬ 0
ha--lmi-i- ---di- har-e-? h_________ l_____ h______ h-t-l-i-i- l-m-i- h-r-e-? ------------------------- hatalmidim lomdim harbeh?
No, jo no pregunto sovint. ‫--- אני לא-שו-ל---- -ו-ו לע-תים---וב--.‬ ‫___ א__ ל_ ש___ / ת א___ ל_____ ק_______ ‫-א- א-י ל- ש-א- / ת א-ת- ל-י-י- ק-ו-ו-.- ----------------------------------------- ‫לא, אני לא שואל / ת אותו לעיתים קרובות.‬ 0
h-t--mi-im-lo-----har---? h_________ l_____ h______ h-t-l-i-i- l-m-i- h-r-e-? ------------------------- hatalmidim lomdim harbeh?
Respondre ‫-ענ-ת‬ ‫______ ‫-ע-ו-‬ ------- ‫לענות‬ 0
lo, h----o--im -e'-t. l__ h__ l_____ m_____ l-, h-m l-m-i- m-'-t- --------------------- lo, hem lomdim me'at.
Respongui, si us plau. ‫------ י --ק--.‬ ‫____ / י ב______ ‫-ע-ה / י ב-ק-ה-‬ ----------------- ‫תענה / י בבקשה.‬ 0
l--h--l l______ l-s-'-l ------- lish'ol
Responc. ‫אנ- ע---.‬ ‫___ ע_____ ‫-נ- ע-נ-.- ----------- ‫אני עונה.‬ 0
at--/a- -ho-e-/s--'el-t-s---elot -t -am--e- --e-t-m--r----? a______ s______________ s_______ e_ h______ l______ q______ a-a-/-t s-o-e-/-h-'-l-t s-e-e-o- e- h-m-r-h l-e-t-m q-o-o-? ----------------------------------------------------------- atah/at sho'el/sho'elet she'elot et hamureh l'eytim qrovot?
Treballar ‫ל--ו-‬ ‫______ ‫-ע-ו-‬ ------- ‫לעבוד‬ 0
l----n---o-s--'-l/s--'e-et -to l'--t-m ----o-. l__ a__ l_ s______________ o__ l______ q______ l-, a-i l- s-o-e-/-h-'-l-t o-o l-e-t-m q-o-o-. ---------------------------------------------- lo, ani lo sho'el/sho'elet oto l'eytim qrovot.
Que està treballant (ell)? ‫ה-א ע--ד---ת?‬ ‫___ ע___ כ____ ‫-ו- ע-ב- כ-ת-‬ --------------- ‫הוא עובד כעת?‬ 0
l--anot l______ l-'-n-t ------- la'anot
Sí, està treballant. ‫-ן, -ו----ב-.‬ ‫___ ה__ ע_____ ‫-ן- ה-א ע-ב-.- --------------- ‫כן, הוא עובד.‬ 0
t-'an-h/--'ani-b'-a-asha-. t_____________ b__________ t-'-n-h-t-'-n- b-v-q-s-a-. -------------------------- ta'aneh/ta'ani b'vaqashah.
Venir ‫---א‬ ‫_____ ‫-ב-א- ------ ‫לבוא‬ 0
a-- -n-h/o-ah. a__ o_________ a-i o-e-/-n-h- -------------- ani oneh/onah.
Que veniu? ‫-ת---ה בא-/--?‬ ‫__ / ה ב_ / ה__ ‫-ת / ה ב- / ה-‬ ---------------- ‫את / ה בא / ה?‬ 0
ani--neh--n-h. a__ o_________ a-i o-e-/-n-h- -------------- ani oneh/onah.
Sí, arribarem immediatament. ‫כ-,--נח-- עוד--עט-ב-י-.‬ ‫___ א____ ע__ מ__ ב_____ ‫-ן- א-ח-ו ע-ד מ-ט ב-י-.- ------------------------- ‫כן, אנחנו עוד מעט באים.‬ 0
a-----eh/o-a-. a__ o_________ a-i o-e-/-n-h- -------------- ani oneh/onah.
Viure ‫לגור‬ ‫_____ ‫-ג-ר- ------ ‫לגור‬ 0
l-'--od l______ l-'-v-d ------- la'avod
Viviu a Berlín? ‫-----ה----/---ב-רלין?‬ ‫__ / ה ג_ / ה ב_______ ‫-ת / ה ג- / ה ב-ר-י-?- ----------------------- ‫את / ה גר / ה בברלין?‬ 0
h---v-- k-'--? h_ o___ k_____ h- o-e- k-'-t- -------------- hu oved ka'et?
Sí, visc a Berlín. ‫-ן,-א----- - ה----לי--‬ ‫___ א__ ג_ / ה ב_______ ‫-ן- א-י ג- / ה ב-ר-י-.- ------------------------ ‫כן, אני גר / ה בברלין.‬ 0
ke-,--- o--d. k___ h_ o____ k-n- h- o-e-. ------------- ken, hu oved.

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!