Manual de conversa

ca La cita   »   mk Состанок / Средба

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [дваесет и четири]

24 [dvayesyet i chyetiri]

Состанок / Средба

Sostanok / Sryedba

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Го-п-о-уш-и ---а-то--со-? Г_ п_______ л_ а_________ Г- п-о-у-т- л- а-т-б-с-т- ------------------------- Го пропушти ли автобусот? 0
Sos---ok / S-yedba S_______ / S______ S-s-a-o- / S-y-d-a ------------------ Sostanok / Sryedba
T’he esperat durant mitja hora. Те чек-- --ло-ин----с. Т_ ч____ п_______ ч___ Т- ч-к-в п-л-в-н- ч-с- ---------------------- Те чекав половина час. 0
So--a--k - Sryed-a S_______ / S______ S-s-a-o- / S-y-d-a ------------------ Sostanok / Sryedba
No portes el mòbil? Н-----ли--о--л---с---е-е? Н____ л_ м______ с_ с____ Н-м-ш л- м-б-л-н с- с-б-? ------------------------- Немаш ли мобилен со себе? 0
Gu- ---p-oshti li av---o-s-t? G__ p_________ l_ a__________ G-o p-o-o-s-t- l- a-t-b-o-o-? ----------------------------- Guo propooshti li avtoboosot?
Sigues puntual la pròxima vegada! След--от--а- б-ди-то--н-/ -оч--! С_______ п__ б___ т____ / т_____ С-е-н-о- п-т б-д- т-ч-н / т-ч-а- -------------------------------- Следниот пат биди точен / точна! 0
G-o p--po--h-i-li-a----o-s--? G__ p_________ l_ a__________ G-o p-o-o-s-t- l- a-t-b-o-o-? ----------------------------- Guo propooshti li avtoboosot?
Pren un taxi la pròxima vegada! Сл-д--о- --- -еми т-кс-! С_______ п__ з___ т_____ С-е-н-о- п-т з-м- т-к-и- ------------------------ Следниот пат земи такси! 0
Gu---rop-o-h-- -i---t---os-t? G__ p_________ l_ a__________ G-o p-o-o-s-t- l- a-t-b-o-o-? ----------------------------- Guo propooshti li avtoboosot?
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! С-ед---т --т з-ми ед----адор--о-----! С_______ п__ з___ е___ ч____ с_ с____ С-е-н-о- п-т з-м- е-е- ч-д-р с- с-б-! ------------------------------------- Следниот пат земи еден чадор со себе! 0
T-e --y-k-----l-vin- ----. T__ c______ p_______ c____ T-e c-y-k-v p-l-v-n- c-a-. -------------------------- Tye chyekav polovina chas.
Demà estic lliure. У----с-м-слоб---н---сло-----. У___ с__ с_______ / с________ У-р- с-м с-о-о-е- / с-о-о-н-. ----------------------------- Утре сум слободен / слободна. 0
T---chy---v pol-v--- ---s. T__ c______ p_______ c____ T-e c-y-k-v p-l-v-n- c-a-. -------------------------- Tye chyekav polovina chas.
Podem veure’ns demà? Ќ--с--ср-тне-- л---т-е? Ќ_ с_ с_______ л_ у____ Ќ- с- с-е-н-м- л- у-р-? ----------------------- Ќе се сретнеме ли утре? 0
T-- chye-a- p---vin------. T__ c______ p_______ c____ T-e c-y-k-v p-l-v-n- c-a-. -------------------------- Tye chyekav polovina chas.
Em sap greu, demà no puc. Ж-л-ми е,--о-јас ----ожа- у--е. Ж__ м_ е_ н_ ј__ н_ м____ у____ Ж-л м- е- н- ј-с н- м-ж-м у-р-. ------------------------------- Жал ми е, но јас не можам утре. 0
N-e-a-- l- mobi---n--- --eb-e? N______ l_ m_______ s_ s______ N-e-a-h l- m-b-l-e- s- s-e-y-? ------------------------------ Nyemash li mobilyen so syebye?
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? И--ш-л- --ш-о план----- -а-----ндо-? И___ л_ н____ п________ з_ в________ И-а- л- н-ш-о п-а-и-а-о з- в-к-н-о-? ------------------------------------ Имаш ли нешто планирано за викендов? 0
N-e--sh-li----il--n-s- s--bye? N______ l_ m_______ s_ s______ N-e-a-h l- m-b-l-e- s- s-e-y-? ------------------------------ Nyemash li mobilyen so syebye?
O ja has quedat amb algú? И-и п-к-с- в--е до-ово-е--/ д---вор-на? И__ п__ с_ в___ д________ / д__________ И-и п-к с- в-ќ- д-г-в-р-н / д-г-в-р-н-? --------------------------------------- Или пак си веќе договорен / договорена? 0
Nyem-s- li-mob----- -o----bye? N______ l_ m_______ s_ s______ N-e-a-h l- m-b-l-e- s- s-e-y-? ------------------------------ Nyemash li mobilyen so syebye?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. П-ед-аг-м--а се--------е--а вике--от. П________ д_ с_ с_______ з_ в________ П-е-л-г-м д- с- с-е-н-м- з- в-к-н-о-. ------------------------------------- Предлагам да се сретнеме за викендот. 0
S-y-dni----a- --di t--h-e--/-t-ch--! S________ p__ b___ t______ / t______ S-y-d-i-t p-t b-d- t-c-y-n / t-c-n-! ------------------------------------ Slyedniot pat bidi tochyen / tochna!
Què et sembla si fem un pícnic? Ќ---р-в-м---и----н-к? Ќ_ п______ л_ п______ Ќ- п-а-и-е л- п-к-и-? --------------------- Ќе правиме ли пикник? 0
S-y-d-io- p-t---di -o---en-- --chn-! S________ p__ b___ t______ / t______ S-y-d-i-t p-t b-d- t-c-y-n / t-c-n-! ------------------------------------ Slyedniot pat bidi tochyen / tochna!
Què et sembla si anem a la platja? Ќ- одиме ----- ---ж-? Ќ_ о____ л_ н_ п_____ Ќ- о-и-е л- н- п-а-а- --------------------- Ќе одиме ли на плажа? 0
Sly-dn--- pat-b-----oc-y-n-----ch-a! S________ p__ b___ t______ / t______ S-y-d-i-t p-t b-d- t-c-y-n / t-c-n-! ------------------------------------ Slyedniot pat bidi tochyen / tochna!
Què et sembla si anem a la muntanya? Ќ-----м- -и--- -л-н-на? Ќ_ о____ л_ н_ п_______ Ќ- о-и-е л- н- п-а-и-а- ----------------------- Ќе одиме ли на планина? 0
S-y-d--ot ----zye-- t---i! S________ p__ z____ t_____ S-y-d-i-t p-t z-e-i t-k-i- -------------------------- Slyedniot pat zyemi taksi!
Et vinc a buscar a l’oficina. Ќ---- -е-ам -д ----е-ариј-т-. Ќ_ т_ з____ о_ к_____________ Ќ- т- з-м-м о- к-н-е-а-и-а-а- ----------------------------- Ќе те земам од канцеларијата. 0
Sl--d---- -at-zy--i--a--i! S________ p__ z____ t_____ S-y-d-i-t p-t z-e-i t-k-i- -------------------------- Slyedniot pat zyemi taksi!
Et vinc a buscar a casa. Ќ--те-зе-а- од-до-а. Ќ_ т_ з____ о_ д____ Ќ- т- з-м-м о- д-м-. -------------------- Ќе те земам од дома. 0
Sly-------p---zy-m- --k--! S________ p__ z____ t_____ S-y-d-i-t p-t z-e-i t-k-i- -------------------------- Slyedniot pat zyemi taksi!
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Ќе-те-земам од ав--бу-к--а-стани--. Ќ_ т_ з____ о_ а__________ с_______ Ќ- т- з-м-м о- а-т-б-с-а-а с-а-и-а- ----------------------------------- Ќе те земам од автобуската станица. 0
S--edni-t-p-t z---i y--y-n -h--or -o--y-by-! S________ p__ z____ y_____ c_____ s_ s______ S-y-d-i-t p-t z-e-i y-d-e- c-a-o- s- s-e-y-! -------------------------------------------- Slyedniot pat zyemi yedyen chador so syebye!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.