Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   mk Годишни времиња и временски услови

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шеснаесет]

16 [shyesnayesyet]

Годишни времиња и временски услови

Guodishni vryemiњa i vryemyenski ooslovi

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Ов- -е г---шни-е -----њ-: О__ с_ г________ в_______ О-а с- г-д-ш-и-е в-е-и-а- ------------------------- Ова се годишните времиња: 0
G------n- -r-e--њ--i-v---myen--i --s-ovi G________ v_______ i v__________ o______ G-o-i-h-i v-y-m-њ- i v-y-m-e-s-i o-s-o-i ---------------------------------------- Guodishni vryemiњa i vryemyenski ooslovi
La primavera, l’estiu, пр--е-- ---о п______ л___ п-о-е-, л-т- ------------ пролет, лето 0
G------ni -ry-miњa - vry--yens-i oo-l-vi G________ v_______ i v__________ o______ G-o-i-h-i v-y-m-њ- i v-y-m-e-s-i o-s-o-i ---------------------------------------- Guodishni vryemiњa i vryemyenski ooslovi
la tardor i l’hivern. е--н--зима. е____ з____ е-е-, з-м-. ----------- есен, зима. 0
O-- --e gu-di-h-i-y--v-y--i-a: O__ s__ g___________ v________ O-a s-e g-o-i-h-i-y- v-y-m-њ-: ------------------------------ Ova sye guodishnitye vryemiњa:
L’estiu és calorós. Лет-т--е--е-ко. Л_____ е ж_____ Л-т-т- е ж-ш-о- --------------- Летото е жешко. 0
O----ye g-----h---y- vr-----a: O__ s__ g___________ v________ O-a s-e g-o-i-h-i-y- v-y-m-њ-: ------------------------------ Ova sye guodishnitye vryemiњa:
A l’estiu, fa sol. Во-лето-с--ц------е-. В_ л___ с______ г____ В- л-т- с-н-е-о г-е-. --------------------- Во лето сонцето грее. 0
Ova---e--u--is-----e ---em-њ-: O__ s__ g___________ v________ O-a s-e g-o-i-h-i-y- v-y-m-њ-: ------------------------------ Ova sye guodishnitye vryemiњa:
A l’estiu, ens agrada passejar. В--л----о--м---о ---ов-с--в- д--шет-ме. В_ л___ о____ с_ з__________ д_ ш______ В- л-т- о-и-е с- з-д-в-с-т-о д- ш-т-м-. --------------------------------------- Во лето одиме со задовослтво да шетаме. 0
prolyet--lyeto p_______ l____ p-o-y-t- l-e-o -------------- prolyet, lyeto
L’hivern és fred. Зима-а-е-с--де-а. З_____ е с_______ З-м-т- е с-у-е-а- ----------------- Зимата е студена. 0
pr---e----ye-o p_______ l____ p-o-y-t- l-e-o -------------- prolyet, lyeto
A l’hivern neva o plou. В- --м---не-и -л--вр--. В_ з___ с____ и__ в____ В- з-м- с-е-и и-и в-н-. ----------------------- Во зима снежи или врне. 0
pr-l-et, -y-to p_______ l____ p-o-y-t- l-e-o -------------- prolyet, lyeto
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Во-з---та о---н-вам--с- ---о--с-т-о-д-ма. В_ з_____ о_________ с_ з__________ д____ В- з-м-т- о-т-н-в-м- с- з-д-в-с-т-о д-м-. ----------------------------------------- Во зимата остануваме со задовослтво дома. 0
yes---,-z---. y______ z____ y-s-e-, z-m-. ------------- yesyen, zima.
Fa fred. С--ден--е. С______ е_ С-у-е-о е- ---------- Студено е. 0
y-s-en- zima. y______ z____ y-s-e-, z-m-. ------------- yesyen, zima.
Plou. В-----о-д. В___ д____ В-н- д-ж-. ---------- Врне дожд. 0
ye--e-- -im-. y______ z____ y-s-e-, z-m-. ------------- yesyen, zima.
Fa vent. В-т-о--то-е. В________ е_ В-т-о-и-о е- ------------ Ветровито е. 0
L-e--t---- ʐy---ko. L______ y_ ʐ_______ L-e-o-o y- ʐ-e-h-o- ------------------- Lyetoto ye ʐyeshko.
Fa calor. То--- -. Т____ е_ Т-п-о е- -------- Топло е. 0
L-etoto ye-ʐ-e-hko. L______ y_ ʐ_______ L-e-o-o y- ʐ-e-h-o- ------------------- Lyetoto ye ʐyeshko.
Fa sol. Сон-ев--е. С______ е_ С-н-е-о е- ---------- Сончево е. 0
Lyet-t- -- -----k-. L______ y_ ʐ_______ L-e-o-o y- ʐ-e-h-o- ------------------- Lyetoto ye ʐyeshko.
Fa un bon dia. В--ро -. В____ е_ В-д-о е- -------- Ведро е. 0
Vo-ly--o --ntzyeto gur-eye. V_ l____ s________ g_______ V- l-e-o s-n-z-e-o g-r-e-e- --------------------------- Vo lyeto sontzyeto guryeye.
Quin temps fa avui? Как-о-е ---ме-о ----с? К____ е в______ д_____ К-к-о е в-е-е-о д-н-с- ---------------------- Какво е времето денес? 0
V- -y-to --ntzy-t--gury---. V_ l____ s________ g_______ V- l-e-o s-n-z-e-o g-r-e-e- --------------------------- Vo lyeto sontzyeto guryeye.
Avui fa fred. Д--ес е-сту---о. Д____ е с_______ Д-н-с е с-у-е-о- ---------------- Денес е студено. 0
V- ----o--on-z---- --ry-ye. V_ l____ s________ g_______ V- l-e-o s-n-z-e-o g-r-e-e- --------------------------- Vo lyeto sontzyeto guryeye.
Avui fa calor. Д-н-с------л-. Д____ е т_____ Д-н-с е т-п-о- -------------- Денес е топло. 0
Vo-l---o od---- so-za-o-o--tv---- shyet-mye. V_ l____ o_____ s_ z__________ d_ s_________ V- l-e-o o-i-y- s- z-d-v-s-t-o d- s-y-t-m-e- -------------------------------------------- Vo lyeto odimye so zadovosltvo da shyetamye.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!