Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   bg Сезоните и времето

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шестнайсет]

16 [shestnayset]

Сезоните и времето

Sezonite i vremeto

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Тов---- се--ни-е: Т___ с_ с________ Т-в- с- с-з-н-т-: ----------------- Това са сезоните: 0
S---nite-i --e-e-o S_______ i v______ S-z-n-t- i v-e-e-o ------------------ Sezonite i vremeto
La primavera, l’estiu, п-о-е----я--, п______ л____ п-о-е-, л-т-, ------------- пролет, лято, 0
Se--ni-e - vre-eto S_______ i v______ S-z-n-t- i v-e-e-o ------------------ Sezonite i vremeto
la tardor i l’hivern. ес-- - -им-. е___ и з____ е-е- и з-м-. ------------ есен и зима. 0
To----a-s-z-n--e: T___ s_ s________ T-v- s- s-z-n-t-: ----------------- Tova sa sezonite:
L’estiu és calorós. Л-т-т--е -о-ещ-. Л_____ е г______ Л-т-т- е г-р-щ-. ---------------- Лятото е горещо. 0
Tova sa-s--o----: T___ s_ s________ T-v- s- s-z-n-t-: ----------------- Tova sa sezonite:
A l’estiu, fa sol. Пр-- л-тот- -л--ц--- --ее. П___ л_____ с_______ г____ П-е- л-т-т- с-ъ-ц-т- г-е-. -------------------------- През лятото слънцето грее. 0
T--a ----e-on--e: T___ s_ s________ T-v- s- s-z-n-t-: ----------------- Tova sa sezonite:
A l’estiu, ens agrada passejar. Пре--л--о---ние-с ---во-с---е се раз--жда--. П___ л_____ н__ с у__________ с_ р__________ П-е- л-т-т- н-е с у-о-о-с-в-е с- р-з-о-д-м-. -------------------------------------------- През лятото ние с удоволствие се разхождаме. 0
pro--t, --a--, p______ l_____ p-o-e-, l-a-o- -------------- prolet, lyato,
L’hivern és fred. З---т- е-с--д-н-. З_____ е с_______ З-м-т- е с-у-е-а- ----------------- Зимата е студена. 0
p---e-,----t-, p______ l_____ p-o-e-, l-a-o- -------------- prolet, lyato,
A l’hivern neva o plou. През---м-та-вали -ня----- д---. П___ з_____ в___ с___ и__ д____ П-е- з-м-т- в-л- с-я- и-и д-ж-. ------------------------------- През зимата вали сняг или дъжд. 0
p--le-,-ly-to, p______ l_____ p-o-e-, l-a-o- -------------- prolet, lyato,
A l’hivern, ens encanta estar a casa. П-ез----а---обич--е да-с-ои- в--щ-. П___ з_____ о______ д_ с____ в_____ П-е- з-м-т- о-и-а-е д- с-о-м в-ъ-и- ----------------------------------- През зимата обичаме да стоим вкъщи. 0
e--n-i z-m-. e___ i z____ e-e- i z-m-. ------------ esen i zima.
Fa fred. С--де----. С______ е_ С-у-е-о е- ---------- Студено е. 0
e-en ----m-. e___ i z____ e-e- i z-m-. ------------ esen i zima.
Plou. В--и дъж-. В___ д____ В-л- д-ж-. ---------- Вали дъжд. 0
esen-- --ma. e___ i z____ e-e- i z-m-. ------------ esen i zima.
Fa vent. Д----в-т-р. Д___ в_____ Д-х- в-т-р- ----------- Духа вятър. 0
L-a--t--ye gor-s--ho. L______ y_ g_________ L-a-o-o y- g-r-s-c-o- --------------------- Lyatoto ye goreshcho.
Fa calor. Т---- -. Т____ е_ Т-п-о е- -------- Топло е. 0
L-at-to-ye---re-----. L______ y_ g_________ L-a-o-o y- g-r-s-c-o- --------------------- Lyatoto ye goreshcho.
Fa sol. Сл-н-е-о--. С_______ е_ С-ъ-ч-в- е- ----------- Слънчево е. 0
Ly----o ----o-e-h-h-. L______ y_ g_________ L-a-o-o y- g-r-s-c-o- --------------------- Lyatoto ye goreshcho.
Fa un bon dia. Ясн- е. Я___ е_ Я-н- е- ------- Ясно е. 0
P-e-----t--- s-y-ts-t- g-ee. P___ l______ s________ g____ P-e- l-a-o-o s-y-t-e-o g-e-. ---------------------------- Prez lyatoto slyntseto gree.
Quin temps fa avui? К--в- е -ре---о д-ес? К____ е в______ д____ К-к-о е в-е-е-о д-е-? --------------------- Какво е времето днес? 0
Pre- ---t-to s-y-ts-to----e. P___ l______ s________ g____ P-e- l-a-o-o s-y-t-e-o g-e-. ---------------------------- Prez lyatoto slyntseto gree.
Avui fa fred. Дн-- е-ст-дено. Д___ е с_______ Д-е- е с-у-е-о- --------------- Днес е студено. 0
P--z-l--t--o----n--e-----e-. P___ l______ s________ g____ P-e- l-a-o-o s-y-t-e-o g-e-. ---------------------------- Prez lyatoto slyntseto gree.
Avui fa calor. Д-е--е то---. Д___ е т_____ Д-е- е т-п-о- ------------- Днес е топло. 0
Pre- -y--oto-nie - u---ols---- -e---zkho--da--. P___ l______ n__ s u__________ s_ r____________ P-e- l-a-o-o n-e s u-o-o-s-v-e s- r-z-h-z-d-m-. ----------------------------------------------- Prez lyatoto nie s udovolstvie se razkhozhdame.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!