Manual de conversa

ca Al banc   »   bg В банката

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [шейсет]

60 [sheyset]

В банката

V bankata

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Voldria obrir un compte. Бих ис------иска---да -и о---р--сме--а. Б__ и____ / и_____ д_ с_ о_____ с______ Б-х и-к-л / и-к-л- д- с- о-в-р- с-е-к-. --------------------------------------- Бих искал / искала да си отворя сметка. 0
V b-nk--a V b______ V b-n-a-a --------- V bankata
Aquest és el meu passaport. Е-о -аспор-- -и. Е__ п_______ м__ Е-о п-с-о-т- м-. ---------------- Ето паспорта ми. 0
V ba---ta V b______ V b-n-a-a --------- V bankata
I aquesta és la meva adreça. Т----- адр-с-т---. Т___ е а______ м__ Т-в- е а-р-с-т м-. ------------------ Това е адресът ми. 0
B-kh is--- --i--a-- da s- otv-rya-----k-. B___ i____ / i_____ d_ s_ o______ s______ B-k- i-k-l / i-k-l- d- s- o-v-r-a s-e-k-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala da si otvorya smetka.
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Би---с-а--/ и---л---а в-еса---р--------тка-а с-. Б__ и____ / и_____ д_ в____ п___ п_ с_______ с__ Б-х и-к-л / и-к-л- д- в-е-а п-р- п- с-е-к-т- с-. ------------------------------------------------ Бих искал / искала да внеса пари по сметката си. 0
B--- -s-al - --ka-a ----i-o--or-a sme--a. B___ i____ / i_____ d_ s_ o______ s______ B-k- i-k-l / i-k-l- d- s- o-v-r-a s-e-k-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala da si otvorya smetka.
Voldria treure diners del meu compte. Б-х-искал - и-к-ла--а-изт-г-- па-- -- см----т----. Б__ и____ / и_____ д_ и______ п___ о_ с_______ с__ Б-х и-к-л / и-к-л- д- и-т-г-я п-р- о- с-е-к-т- с-. -------------------------------------------------- Бих искал / искала да изтегля пари от сметката си. 0
Bikh ---a- - i--ala d--si -tv--ya -m--ka. B___ i____ / i_____ d_ s_ o______ s______ B-k- i-k-l / i-k-l- d- s- o-v-r-a s-e-k-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala da si otvorya smetka.
Voldria rebre el meu extracte de compte. Би- и-к-л --и-кал--да в-ем- изв---е-ията-от---е-к--а. Б__ и____ / и_____ д_ в____ и___________ о_ с________ Б-х и-к-л / и-к-л- д- в-е-а и-в-е-е-и-т- о- с-е-к-т-. ----------------------------------------------------- Бих искал / искала да взема извлеченията от сметката. 0
Eto ---p-rta-mi. E__ p_______ m__ E-o p-s-o-t- m-. ---------------- Eto pasporta mi.
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Б-- и-к-л-/ и-к-ла -а о-ре-р--е--н п-т-и---ки---к. Б__ и____ / и_____ д_ о______ е___ п_________ ч___ Б-х и-к-л / и-к-л- д- о-р-б-я е-и- п-т-и-е-к- ч-к- -------------------------------------------------- Бих искал / искала да осребря един пътнически чек. 0
E-o pa-po--- -i. E__ p_______ m__ E-o p-s-o-t- m-. ---------------- Eto pasporta mi.
Quant és la comissió? Как-и-са-та---те? К____ с_ т_______ К-к-и с- т-к-и-е- ----------------- Какви са таксите? 0
Eto-----or---m-. E__ p_______ m__ E-o p-s-o-t- m-. ---------------- Eto pasporta mi.
On haig de signar? Къд---- ---по-пиша? К___ д_ с_ п_______ К-д- д- с- п-д-и-а- ------------------- Къде да се подпиша? 0
T--a-ye---r---t-mi. T___ y_ a______ m__ T-v- y- a-r-s-t m-. ------------------- Tova ye adresyt mi.
Espero una transferència d’Alemanya. О--ква---р-во--от-Германия. О______ п_____ о_ Г________ О-а-в-м п-е-о- о- Г-р-а-и-. --------------------------- Очаквам превод от Германия. 0
Tova-y--ad-es-- mi. T___ y_ a______ m__ T-v- y- a-r-s-t m-. ------------------- Tova ye adresyt mi.
Aquest és el meu número de compte. Т----- н---ра--а --т-а-а---. Т___ е н_____ н_ м______ м__ Т-в- е н-м-р- н- м-т-а-а м-. ---------------------------- Това е номера на метката ми. 0
T-v--ye -dr-sy--mi. T___ y_ a______ m__ T-v- y- a-r-s-t m-. ------------------- Tova ye adresyt mi.
Han arribat els diners? Парите --истиг---а ли? П_____ п__________ л__ П-р-т- п-и-т-г-а-а л-? ---------------------- Парите пристигнаха ли? 0
B--- i-kal---i----a da-vnes--pari-p- ----kata si. B___ i____ / i_____ d_ v____ p___ p_ s_______ s__ B-k- i-k-l / i-k-l- d- v-e-a p-r- p- s-e-k-t- s-. ------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da vnesa pari po smetkata si.
Voldria canviar aquests diners. Б-х--ска- / и---ла -а об--ня -е-и----и. Б__ и____ / и_____ д_ о_____ т___ п____ Б-х и-к-л / и-к-л- д- о-м-н- т-з- п-р-. --------------------------------------- Бих искал / искала да обменя тези пари. 0
Bik- --k-- /-i----- ---v--s- par--p----etk----si. B___ i____ / i_____ d_ v____ p___ p_ s_______ s__ B-k- i-k-l / i-k-l- d- v-e-a p-r- p- s-e-k-t- s-. ------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da vnesa pari po smetkata si.
Necessito dòlars americans. Тря--а- м- --т--и -----и. Т______ м_ щ_____ д______ Т-я-в-т м- щ-т-к- д-л-р-. ------------------------- Трябват ми щатски долари. 0
B--h-is-a- ----k-l- -a v-esa-par- p- s--t-at- si. B___ i____ / i_____ d_ v____ p___ p_ s_______ s__ B-k- i-k-l / i-k-l- d- v-e-a p-r- p- s-e-k-t- s-. ------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da vnesa pari po smetkata si.
Doni’m bitllets petits, si us plau. Мо-я, да-т---- д----- б-н--о-и. М____ д____ м_ д_____ б________ М-л-, д-й-е м- д-е-н- б-н-н-т-. ------------------------------- Моля, дайте ми дребни банкноти. 0
Bik---s-a- / -s-ala d- iz-e-lya pa-- ot ---tkat--si. B___ i____ / i_____ d_ i_______ p___ o_ s_______ s__ B-k- i-k-l / i-k-l- d- i-t-g-y- p-r- o- s-e-k-t- s-. ---------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da izteglya pari ot smetkata si.
Que hi ha un caixer automàtic? Т-к-има л- ---комат? Т__ и__ л_ б________ Т-к и-а л- б-н-о-а-? -------------------- Тук има ли банкомат? 0
B-kh --k---- -skala d--izteg--a-p-r- ---sm--kat- --. B___ i____ / i_____ d_ i_______ p___ o_ s_______ s__ B-k- i-k-l / i-k-l- d- i-t-g-y- p-r- o- s-e-k-t- s-. ---------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da izteglya pari ot smetkata si.
Quants diners puc treure? К-ква --ма--оже ---се-те--и? К____ с___ м___ д_ с_ т_____ К-к-а с-м- м-ж- д- с- т-г-и- ---------------------------- Каква сума може да се тегли? 0
Bik- is-a- / i-kala ---i-----ya-pa-i -- -me---t- si. B___ i____ / i_____ d_ i_______ p___ o_ s_______ s__ B-k- i-k-l / i-k-l- d- i-t-g-y- p-r- o- s-e-k-t- s-. ---------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da izteglya pari ot smetkata si.
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? К-- -ре-итн- -а-т--мож- -а-се ---о-зва? К__ к_______ к____ м___ д_ с_ и________ К-я к-е-и-н- к-р-а м-ж- д- с- и-п-л-в-? --------------------------------------- Коя кредитна карта може да се използва? 0
B-kh is--- --isk-l-----vz-m---zv--ch----ata-----m--ka--. B___ i____ / i_____ d_ v____ i_____________ o_ s________ B-k- i-k-l / i-k-l- d- v-e-a i-v-e-h-n-y-t- o- s-e-k-t-. -------------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da vzema izvlecheniyata ot smetkata.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...