Manual de conversa

ca Al banc   »   sq Nё bankё

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [gjashtёdhjetё]

Nё bankё

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Voldria obrir un compte. D----- h----j--l-o---i---nkar-. D__ t_ h__ n__ l______ b_______ D-a t- h-p n-ё l-o-a-i b-n-a-e- ------------------------------- Dua tё hap njё llogari bankare. 0
Aquest és el meu passaport. Ur-h-ro---pas-a---t-n t---. U________ p__________ t____ U-d-ё-o-i p-s-a-o-t-n t-m-. --------------------------- Urdhёroni pashaportёn time. 0
I aquesta és la meva adreça. Kjo-ёs--- adre-- --e. K__ ё____ a_____ i___ K-o ё-h-ё a-r-s- i-e- --------------------- Kjo ёshtё adresa ime. 0
M’agradaria dipositar diners al meu compte. D----- ---o--t-j -e-- -ё l---a--nё t-m-. D__ t_ d________ l___ n_ l________ t____ D-a t- d-p-z-t-j l-k- n- l-o-a-i-ё t-m-. ---------------------------------------- Dua tё depozitoj lekё nё llogarinё time. 0
Voldria treure diners del meu compte. D-a t--tё---q--ek--ng- -l-g-----i-e. D__ t_ t_____ l___ n__ l_______ i___ D-a t- t-r-e- l-k- n-a l-o-a-i- i-e- ------------------------------------ Dua tё tёrheq lekё nga llogaria ime. 0
Voldria rebre el meu extracte de compte. D-- -- ma-r -op-e--- llog-risё. D__ t_ m___ k_____ e l_________ D-a t- m-r- k-p-e- e l-o-a-i-ё- ------------------------------- Dua tё marr kopjet e llogarisё. 0
Voldria fer efectiu un xec de viatge. Dua--ё t---j n----ek --h-----. D__ t_ t____ n__ ç__ u________ D-a t- t-y-j n-ё ç-k u-h-t-m-. ------------------------------ Dua tё thyej njё çek udhёtimi. 0
Quant és la comissió? Sa-tё-lar-----nё tar-f-t? S_ t_ l____ j___ t_______ S- t- l-r-a j-n- t-r-f-t- ------------------------- Sa tё larta janё tarifat? 0
On haig de signar? Ku-tё-firm--? K_ t_ f______ K- t- f-r-o-? ------------- Ku tё firmos? 0
Espero una transferència d’Alemanya. Po-pr---n-ё-tra--fer-ё-----Gj--man-a. P_ p___ n__ t_________ n__ G_________ P- p-e- n-ё t-a-s-e-t- n-a G-e-m-n-a- ------------------------------------- Po pres njё transfertё nga Gjermania. 0
Aquest és el meu número de compte. Ur-h-r--i---mri- --llogari--. U________ n_____ e l_________ U-d-ё-o-i n-m-i- e l-o-a-i-ё- ----------------------------- Urdhёroni numrin e llogarisё. 0
Han arribat els diners? A ka-e-----r-t-r-l-k-t? A k___ m________ l_____ A k-n- m-ё-r-t-r l-k-t- ----------------------- A kane mbёrritur lekёt? 0
Voldria canviar aquests diners. Dua -- --y-j --t- le--. D__ t_ t____ k___ l____ D-a t- t-y-j k-t- l-k-. ----------------------- Dua tё thyej kёto lekё. 0
Necessito dòlars americans. M- -uh----ol-a-ë -mer--an. M_ d____ d______ a________ M- d-h-n d-l-a-ë a-e-i-a-. -------------------------- Mё duhen dollarë amerikan. 0
Doni’m bitllets petits, si us plau. Mё--e-ni--e-ё -ё -ogla,--u --te-. M_ j____ l___ t_ v_____ j_ l_____ M- j-p-i l-k- t- v-g-a- j- l-t-m- --------------------------------- Mё jepni lekё tё vogla, ju lutem. 0
Que hi ha un caixer automàtic? A-ka k-tu--d-n-- --n-om--? A k_ k___ n_____ b________ A k- k-t- n-o-j- b-n-o-a-? -------------------------- A ka kёtu ndonjё bankomat? 0
Quants diners puc treure? Sa --k- ---- tё --r---ёs-? S_ l___ m___ t_ t_________ S- l-k- m-n- t- t-r-e-ё-h- -------------------------- Sa lekё mund tё tёrheqёsh? 0
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Çf-r--k-r-----k------ mund-tё-pё-----s-? Ç____ k______ k______ m___ t_ p_________ Ç-a-ё k-r-a-h k-e-i-i m-n- t- p-r-o-ё-h- ---------------------------------------- Çfarё kartash krediti mund tё pёrdorёsh? 0

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...