Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   bg В ресторанта 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [двайсет и девет]

29 [dvayset i devet]

В ресторанта 1

V restoranta 1

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Ма---а-----о-на-л- е? М_____ с_______ л_ е_ М-с-т- с-о-о-н- л- е- --------------------- Масата свободна ли е? 0
V -es-----ta 1 V r_________ 1 V r-s-o-a-t- 1 -------------- V restoranta 1
Voldria la carta, si us plau. Бих-ж---л /---лал- м-ню-о------. Б__ ж____ / ж_____ м______ м____ Б-х ж-л-л / ж-л-л- м-н-т-, м-л-. -------------------------------- Бих желал / желала менюто, моля. 0
V ---to-a--a-1 V r_________ 1 V r-s-o-a-t- 1 -------------- V restoranta 1
Què em recomana? К--во щ--м---ре-оръча--? К____ щ_ м_ п___________ К-к-о щ- м- п-е-о-ъ-а-е- ------------------------ Какво ще ми препоръчате? 0
M-sata---o---na--i---? M_____ s_______ l_ y__ M-s-t- s-o-o-n- l- y-? ---------------------- Masata svobodna li ye?
M’agradaria una cervesa. Бих ---а--/-ис-------н--би-а. Б__ и____ / и_____ е___ б____ Б-х и-к-л / и-к-л- е-н- б-р-. ----------------------------- Бих искал / искала една бира. 0
Masa----vo-od-- -i---? M_____ s_______ l_ y__ M-s-t- s-o-o-n- l- y-? ---------------------- Masata svobodna li ye?
M’agradaria una aigua mineral. Бих-ис-ал ------л---д-- м-нера--- --да. Б__ и____ / и_____ е___ м________ в____ Б-х и-к-л / и-к-л- е-н- м-н-р-л-а в-д-. --------------------------------------- Бих искал / искала една минерална вода. 0
M------s-o-o-n- li--e? M_____ s_______ l_ y__ M-s-t- s-o-o-n- l- y-? ---------------------- Masata svobodna li ye?
M’agradaria un suc de taronja. Б------ал-/-и-кал---дин п-----алов с-к. Б__ и____ / и_____ е___ п_________ с___ Б-х и-к-л / и-к-л- е-и- п-р-о-а-о- с-к- --------------------------------------- Бих искал / искала един портокалов сок. 0
Bik- zh-----/--h---la men-u--- ---y-. B___ z_____ / z______ m_______ m_____ B-k- z-e-a- / z-e-a-a m-n-u-o- m-l-a- ------------------------------------- Bikh zhelal / zhelala menyuto, molya.
M’agradaria un cafè. Б-х-и-к-л --и-к----ед-о---фе. Б__ и____ / и_____ е___ к____ Б-х и-к-л / и-к-л- е-н- к-ф-. ----------------------------- Бих искал / искала едно кафе. 0
B--- zhe--l - z-e---a me-y---,------. B___ z_____ / z______ m_______ m_____ B-k- z-e-a- / z-e-a-a m-n-u-o- m-l-a- ------------------------------------- Bikh zhelal / zhelala menyuto, molya.
M’agradaria llet amb cafè. Б------а--/ --к------н- -а-- ---л--о. Б__ и____ / и_____ е___ к___ с м_____ Б-х и-к-л / и-к-л- е-н- к-ф- с м-я-о- ------------------------------------- Бих искал / искала едно кафе с мляко. 0
Bi-h-zhe----/-z--l-l--m----to----l--. B___ z_____ / z______ m_______ m_____ B-k- z-e-a- / z-e-a-a m-n-u-o- m-l-a- ------------------------------------- Bikh zhelal / zhelala menyuto, molya.
Amb sucre, si us plau. С-с за--р--м---. С__ з_____ м____ С-с з-х-р- м-л-. ---------------- Със захар, моля. 0
Ka-vo-s-c---mi---ep-r-c----? K____ s____ m_ p____________ K-k-o s-c-e m- p-e-o-y-h-t-? ---------------------------- Kakvo shche mi preporychate?
M’agradaria te. Б-х --кал - -с---а --и- ча-. Б__ и____ / и_____ е___ ч___ Б-х и-к-л / и-к-л- е-и- ч-й- ---------------------------- Бих искал / искала един чай. 0
K--vo s-ch---- -r--ory--ate? K____ s____ m_ p____________ K-k-o s-c-e m- p-e-o-y-h-t-? ---------------------------- Kakvo shche mi preporychate?
M’agradaria un te de llimona. Би--ис--л---ис-а---ча- - ли-о-. Б__ и____ / и_____ ч__ с л_____ Б-х и-к-л / и-к-л- ч-й с л-м-н- ------------------------------- Бих искал / искала чай с лимон. 0
Kakvo-----e mi------r-----e? K____ s____ m_ p____________ K-k-o s-c-e m- p-e-o-y-h-t-? ---------------------------- Kakvo shche mi preporychate?
M’agradaria un te amb llet. Бих-и-------и-к--а---ин------ -л-к-. Б__ и____ / и_____ е___ ч__ с м_____ Б-х и-к-л / и-к-л- е-и- ч-й с м-я-о- ------------------------------------ Бих искал / искала един чай с мляко. 0
B-k--iska----is--la ----- bi--. B___ i____ / i_____ y____ b____ B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-a b-r-. ------------------------------- Bikh iskal / iskala yedna bira.
Té cigarrets? И-а----- -и----? И____ л_ ц______ И-а-е л- ц-г-р-? ---------------- Имате ли цигари? 0
B-kh i-ka- / -ska-- -e----bira. B___ i____ / i_____ y____ b____ B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-a b-r-. ------------------------------- Bikh iskal / iskala yedna bira.
Té un cendrer? И---- -и--е-е--и-? И____ л_ п________ И-а-е л- п-п-л-и-? ------------------ Имате ли пепелник? 0
Bikh i-k-l - i-k----y---- -i--. B___ i____ / i_____ y____ b____ B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-a b-r-. ------------------------------- Bikh iskal / iskala yedna bira.
Té foc? И-а---ли -г-н-е? И____ л_ о______ И-а-е л- о-ъ-ч-? ---------------- Имате ли огънче? 0
Bikh --ka--/-is-a-- y-------ne----a-v-d-. B___ i____ / i_____ y____ m________ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-a m-n-r-l-a v-d-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala yedna mineralna voda.
(Jo) no tinc forquilla. Ня-ам -или-а. Н____ в______ Н-м-м в-л-ц-. ------------- Нямам вилица. 0
B--h-isk-l - isk--- y-d-a m----al-a --da. B___ i____ / i_____ y____ m________ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-a m-n-r-l-a v-d-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala yedna mineralna voda.
(Jo) no tinc ganivet. Н-мам----. Н____ н___ Н-м-м н-ж- ---------- Нямам нож. 0
Bi-h -sk-- - -sk----ye-na----e-a--a-----. B___ i____ / i_____ y____ m________ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-a m-n-r-l-a v-d-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala yedna mineralna voda.
(Jo) no tinc cullera. Няма- -ъ----. Н____ л______ Н-м-м л-ж-ц-. ------------- Нямам лъжица. 0
B--h i---l --i---l- ye-in-p-r-o-al-v-so-. B___ i____ / i_____ y____ p_________ s___ B-k- i-k-l / i-k-l- y-d-n p-r-o-a-o- s-k- ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala yedin portokalov sok.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.