Manual de conversa

ca A cal metge   »   bg При лекаря

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [петдесет и седем]

57 [petdeset i sedem]

При лекаря

Pri lekarya

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. А----ам ч-с пр--ле--р-. А_ и___ ч__ п__ л______ А- и-а- ч-с п-и л-к-р-. ----------------------- Аз имам час при лекаря. 0
Pr--leka-ya P__ l______ P-i l-k-r-a ----------- Pri lekarya
Tinc una cita a les deu en punt. И-а- --- за--0. И___ ч__ з_ 1__ И-а- ч-с з- 1-. --------------- Имам час за 10. 0
Pr--l---r-a P__ l______ P-i l-k-r-a ----------- Pri lekarya
Com es diu vostè? К---с- --з-ате? К__ с_ к_______ К-к с- к-з-а-е- --------------- Как се казвате? 0
Az-ima----as -----e--r-a. A_ i___ c___ p__ l_______ A- i-a- c-a- p-i l-k-r-a- ------------------------- Az imam chas pri lekarya.
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Мо--,-с-д--т- в --к--н-та. М____ с______ в ч_________ М-л-, с-д-е-е в ч-к-л-я-а- -------------------------- Моля, седнете в чакалнята. 0
Az-i--m -has pr---eka---. A_ i___ c___ p__ l_______ A- i-a- c-a- p-i l-k-r-a- ------------------------- Az imam chas pri lekarya.
El metge ja arriba. Ле-аря- -е до--е -------. Л______ щ_ д____ в_______ Л-к-р-т щ- д-й-е в-д-а-а- ------------------------- Лекарят ще дойде веднага. 0
A- ---m -has -r- le--r--. A_ i___ c___ p__ l_______ A- i-a- c-a- p-i l-k-r-a- ------------------------- Az imam chas pri lekarya.
On està assegurat (-ada)? К-де-ст- застр-х---н-- -а--р-хо---а? К___ с__ з__________ / з____________ К-д- с-е з-с-р-х-в-н / з-с-р-х-в-н-? ------------------------------------ Къде сте застрахован / застрахована? 0
I--m------z- -0. I___ c___ z_ 1__ I-a- c-a- z- 1-. ---------------- Imam chas za 10.
En què li puc ajudar? К--в----га да -аправя-за-В-с? К____ м___ д_ н______ з_ В___ К-к-о м-г- д- н-п-а-я з- В-с- ----------------------------- Какво мога да направя за Вас? 0
Im---c--- ---1-. I___ c___ z_ 1__ I-a- c-a- z- 1-. ---------------- Imam chas za 10.
Que li fa mal alguna cosa? Има-- -- б--ки? И____ л_ б_____ И-а-е л- б-л-и- --------------- Имате ли болки? 0
I-a- c--s-z- 10. I___ c___ z_ 1__ I-a- c-a- z- 1-. ---------------- Imam chas za 10.
On li fa mal? К--е -- --л-? К___ В_ б____ К-д- В- б-л-? ------------- Къде Ви боли? 0
K----e k----te? K__ s_ k_______ K-k s- k-z-a-e- --------------- Kak se kazvate?
Encara em fa mal l’esquena. П-с---нно -- --л--гър--т. П________ м_ б___ г______ П-с-о-н-о м- б-л- г-р-ъ-. ------------------------- Постоянно ме боли гърбът. 0
K-k -e -azv---? K__ s_ k_______ K-k s- k-z-a-e- --------------- Kak se kazvate?
Tinc sovint mals de cap. Ч-----им---гл-в--оли-. Ч____ и___ г__________ Ч-с-о и-а- г-а-о-о-и-. ---------------------- Често имам главоболие. 0
Ka- se kazv-t-? K__ s_ k_______ K-k s- k-z-a-e- --------------- Kak se kazvate?
A vegades em fa mal la panxa. П--я---а--- б-л--к-р-мъ-. П_______ м_ б___ к_______ П-н-к-г- м- б-л- к-р-м-т- ------------------------- Понякога ме боли коремът. 0
Mo-y-,-s--nete v---ak-l-yat-. M_____ s______ v c___________ M-l-a- s-d-e-e v c-a-a-n-a-a- ----------------------------- Molya, sednete v chakalnyata.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Съ-л--е-е -е-до--ръ-------л-! С________ с_ д_ к______ м____ С-б-е-е-е с- д- к-ъ-т-, м-л-! ----------------------------- Съблечете се до кръста, моля! 0
Moly-------ete --ch--a-nyata. M_____ s______ v c___________ M-l-a- s-d-e-e v c-a-a-n-a-a- ----------------------------- Molya, sednete v chakalnyata.
Si us plau, estiri’s a la llitera! Лег--те-н- ку-етк--а- -о--! Л______ н_ к_________ м____ Л-г-е-е н- к-ш-т-а-а- м-л-! --------------------------- Легнете на кушетката, моля! 0
M---a,---d-e---v --a-a-ny-t-. M_____ s______ v c___________ M-l-a- s-d-e-e v c-a-a-n-a-a- ----------------------------- Molya, sednete v chakalnyata.
La tensió és normal. Кр-вното---л-г--- е-н--ма---. К_______ н_______ е н________ К-ъ-н-т- н-л-г-н- е н-р-а-н-. ----------------------------- Кръвното налягане е нормално. 0
Lek-ry---s--h--d--d---edn-ga. L_______ s____ d____ v_______ L-k-r-a- s-c-e d-y-e v-d-a-a- ----------------------------- Lekaryat shche doyde vednaga.
Ara li posaré una injecció. Ще-----апра-я --же----. Щ_ В_ н______ и________ Щ- В- н-п-а-я и-ж-к-и-. ----------------------- Ще Ви направя инжекция. 0
Le---y-t-shche--o-de-ved-a-a. L_______ s____ d____ v_______ L-k-r-a- s-c-e d-y-e v-d-a-a- ----------------------------- Lekaryat shche doyde vednaga.
Li prescric unes pastilles. Щ- ---------б--т-и. Щ_ В_ д__ т________ Щ- В- д-м т-б-е-к-. ------------------- Ще Ви дам таблетки. 0
Lekar-at-shc-e--o-----ed----. L_______ s____ d____ v_______ L-k-r-a- s-c-e d-y-e v-d-a-a- ----------------------------- Lekaryat shche doyde vednaga.
Li dono una recepta per a la farmàcia. Ще--- н-п--а--е----а. Щ_ В_ н_____ р_______ Щ- В- н-п-ш- р-ц-п-а- --------------------- Ще Ви напиша рецепта. 0
Ky---st--z-s--ak----- ---astra---v-na? K___ s__ z___________ / z_____________ K-d- s-e z-s-r-k-o-a- / z-s-r-k-o-a-a- -------------------------------------- Kyde ste zastrakhovan / zastrakhovana?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!