Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   bg В магазина

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [петдесет и две]

52 [petdeset i dve]

В магазина

V magazina

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Anem als grans magatzems? Ще-отид-- -и-в магаз-на? Щ_ о_____ л_ в м________ Щ- о-и-е- л- в м-г-з-н-? ------------------------ Ще отидем ли в магазина? 0
V-maga-ina V m_______ V m-g-z-n- ---------- V magazina
Tinc alguns encàrrecs. Т-я-----а-нап--вя н--ол---по--пки. Т_____ д_ н______ н______ п_______ Т-я-в- д- н-п-а-я н-к-л-о п-к-п-и- ---------------------------------- Трябва да направя няколко покупки. 0
V--a-----a V m_______ V m-g-z-n- ---------- V magazina
Vull comprar moltes coses. И-к-м-----апа--рув-м-мн--о не--. И____ д_ н__________ м____ н____ И-к-м д- н-п-з-р-в-м м-о-о н-щ-. -------------------------------- Искам да напазарувам много неща. 0
S---e---i--- -i v--agaz-n-? S____ o_____ l_ v m________ S-c-e o-i-e- l- v m-g-z-n-? --------------------------- Shche otidem li v magazina?
On són els articles d’oficina? К-де са к-нце-а---ит--изде---? К___ с_ к____________ и_______ К-д- с- к-н-е-а-с-и-е и-д-л-я- ------------------------------ Къде са канцеларските изделия? 0
Sh-h- -tidem -i v ---azi-a? S____ o_____ l_ v m________ S-c-e o-i-e- l- v m-g-z-n-? --------------------------- Shche otidem li v magazina?
Necessito sobres i paper de cartes. Т-ябв-т ми--л-к--- и-ха--и- -а-пи-м-. Т______ м_ п______ и х_____ з_ п_____ Т-я-в-т м- п-и-о-е и х-р-и- з- п-с-а- ------------------------------------- Трябват ми пликове и хартия за писма. 0
S--he -tid-- -i ---a-a-i-a? S____ o_____ l_ v m________ S-c-e o-i-e- l- v m-g-z-n-? --------------------------- Shche otidem li v magazina?
Necessito llapis i marcadors. Т-я---т м- ---и-а-к- - --р-е-и. Т______ м_ х________ и м_______ Т-я-в-т м- х-м-к-л-и и м-р-е-и- ------------------------------- Трябват ми химикалки и маркери. 0
T--ab-a da--a---vy--nyako--o--o-upki. T______ d_ n_______ n_______ p_______ T-y-b-a d- n-p-a-y- n-a-o-k- p-k-p-i- ------------------------------------- Tryabva da napravya nyakolko pokupki.
On són els mobles? К--е--- ме-елите? К___ с_ м________ К-д- с- м-б-л-т-? ----------------- Къде са мебелите? 0
Tr-a--a-da--a--a-y--ny--olko po-----. T______ d_ n_______ n_______ p_______ T-y-b-a d- n-p-a-y- n-a-o-k- p-k-p-i- ------------------------------------- Tryabva da napravya nyakolko pokupki.
Necessito un armari i una calaixera. Т--б-----и-шкаф-- -----. Т______ м_ ш___ и с_____ Т-я-в-т м- ш-а- и с-р-н- ------------------------ Трябват ми шкаф и скрин. 0
T--ab-a-d- --p-avy----akol-o--ok--ki. T______ d_ n_______ n_______ p_______ T-y-b-a d- n-p-a-y- n-a-o-k- p-k-p-i- ------------------------------------- Tryabva da napravya nyakolko pokupki.
Necessito un escriptori i una prestatgeria. Тр-б-а- ми-бю-о---е---ер--. Т______ м_ б___ и е________ Т-я-в-т м- б-р- и е-а-е-к-. --------------------------- Трябват ми бюро и етажерка. 0
Is----da---paz--u------og- -es--h-. I____ d_ n__________ m____ n_______ I-k-m d- n-p-z-r-v-m m-o-o n-s-c-a- ----------------------------------- Iskam da napazaruvam mnogo neshcha.
On són les joguines? К--- са-----чк-т-? К___ с_ и_________ К-д- с- и-р-ч-и-е- ------------------ Къде са играчките? 0
I-k------nap------am --ogo------h-. I____ d_ n__________ m____ n_______ I-k-m d- n-p-z-r-v-m m-o-o n-s-c-a- ----------------------------------- Iskam da napazaruvam mnogo neshcha.
Necessito una nina i un osset de peluix. Тря-в-т----к-кл- -----шено ----. Т______ м_ к____ и п______ м____ Т-я-в-т м- к-к-а и п-ю-е-о м-ч-. -------------------------------- Трябват ми кукла и плюшено мече. 0
Is-am----n---za--vam -no-o -e-----. I____ d_ n__________ m____ n_______ I-k-m d- n-p-z-r-v-m m-o-o n-s-c-a- ----------------------------------- Iskam da napazaruvam mnogo neshcha.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. Т---ва- -и-ф--б-л---т---а-----х. Т______ м_ ф_______ т____ и ш___ Т-я-в-т м- ф-т-о-н- т-п-а и ш-х- -------------------------------- Трябват ми футболна топка и шах. 0
K-de--a k-n---l-r---t- i--e-i--? K___ s_ k_____________ i________ K-d- s- k-n-s-l-r-k-t- i-d-l-y-? -------------------------------- Kyde sa kantselarskite izdeliya?
On són les eines? Къде са-и-с-руме--и--? К___ с_ и_____________ К-д- с- и-с-р-м-н-и-е- ---------------------- Къде са инструментите? 0
K----s- kant-elar---te-iz--l--a? K___ s_ k_____________ i________ K-d- s- k-n-s-l-r-k-t- i-d-l-y-? -------------------------------- Kyde sa kantselarskite izdeliya?
Necessito un martell i unes alicates. Трябва---и -т чук-и клещи. Т______ м_ о_ ч__ и к_____ Т-я-в-т м- о- ч-к и к-е-и- -------------------------- Трябват ми от чук и клещи. 0
Ky--------nt-el---ki-e-i---li--? K___ s_ k_____________ i________ K-d- s- k-n-s-l-r-k-t- i-d-l-y-? -------------------------------- Kyde sa kantselarskite izdeliya?
Necessito un trepant i un tornavís. Т-я---т ми--р------ от-----а. Т______ м_ д_____ и о________ Т-я-в-т м- д-е-к- и о-в-р-к-. ----------------------------- Трябват ми дрелка и отвертка. 0
Tryabva--m----i-o-e----h----y- z- p---a. T_______ m_ p______ i k_______ z_ p_____ T-y-b-a- m- p-i-o-e i k-a-t-y- z- p-s-a- ---------------------------------------- Tryabvat mi plikove i khartiya za pisma.
On són les joies? Къде--- -иж--а--? К___ с_ б________ К-д- с- б-ж-т-т-? ----------------- Къде са бижутата? 0
T--ab----m---li-ov- i--h---i-a-z------a. T_______ m_ p______ i k_______ z_ p_____ T-y-b-a- m- p-i-o-e i k-a-t-y- z- p-s-a- ---------------------------------------- Tryabvat mi plikove i khartiya za pisma.
Necessito una cadena i una polsera. Т-я--а--м- гер-ан и -ри--а. Т______ м_ г_____ и г______ Т-я-в-т м- г-р-а- и г-и-н-. --------------------------- Трябват ми гердан и гривна. 0
T-ya--at--i -likov- ----a-tiy---a--i---. T_______ m_ p______ i k_______ z_ p_____ T-y-b-a- m- p-i-o-e i k-a-t-y- z- p-s-a- ---------------------------------------- Tryabvat mi plikove i khartiya za pisma.
Necessito un anell i arracades. Трябв-т м- пръс--- и -б--и. Т______ м_ п______ и о_____ Т-я-в-т м- п-ъ-т-н и о-е-и- --------------------------- Трябват ми пръстен и обеци. 0
T----v-- m-----mikal---i -a-ke-i. T_______ m_ k_________ i m_______ T-y-b-a- m- k-i-i-a-k- i m-r-e-i- --------------------------------- Tryabvat mi khimikalki i markeri.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!