Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   bg В ресторанта 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [трийсет]

30 [triyset]

В ресторанта 2

V restoranta 2

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Е-----б-лк-в-со----ол-. Е___ я______ с___ м____ Е-и- я-ъ-к-в с-к- м-л-. ----------------------- Един ябълков сок, моля. 0
V--es--rant--2 V r_________ 2 V r-s-o-a-t- 2 -------------- V restoranta 2
Una llimonada, si us plau. Е--а л-мо-а--, мо-я. Е___ л________ м____ Е-н- л-м-н-д-, м-л-. -------------------- Една лимонада, моля. 0
V-re---ran---2 V r_________ 2 V r-s-o-a-t- 2 -------------- V restoranta 2
Un suc de tomàquet, si us plau. Еди----м-----с-к, мо--. Е___ д______ с___ м____ Е-и- д-м-т-н с-к- м-л-. ----------------------- Един доматен сок, моля. 0
Ed-- ---y-------k- ----a. E___ y_______ s___ m_____ E-i- y-b-l-o- s-k- m-l-a- ------------------------- Edin yabylkov sok, molya.
M’agradaria una copa de vi negre. Бих --к-л---и-к--а---ша ч----но -ино. Б__ и____ / и_____ ч___ ч______ в____ Б-х и-к-л / и-к-л- ч-ш- ч-р-е-о в-н-. ------------------------------------- Бих искал / искала чаша червено вино. 0
E-in -abylk-- s-k- mol-a. E___ y_______ s___ m_____ E-i- y-b-l-o- s-k- m-l-a- ------------------------- Edin yabylkov sok, molya.
M’agradaria una copa de vi blanc. Б-----кал ---ск-ла--аша б-л- в--о. Б__ и____ / и_____ ч___ б___ в____ Б-х и-к-л / и-к-л- ч-ш- б-л- в-н-. ---------------------------------- Бих искал / искала чаша бяло вино. 0
E----y--y---v s-k,-mo-ya. E___ y_______ s___ m_____ E-i- y-b-l-o- s-k- m-l-a- ------------------------- Edin yabylkov sok, molya.
M’agradaria una ampolla de xampany. Б-х--с--л-/ ис---- -аш---у-и-к- ----а--к-. Б__ и____ / и_____ ч___ б______ ш_________ Б-х и-к-л / и-к-л- ч-ш- б-т-л-а ш-м-а-с-о- ------------------------------------------ Бих искал / искала чаша бутилка шампанско. 0
Edn--li-o--da- ---ya. E___ l________ m_____ E-n- l-m-n-d-, m-l-a- --------------------- Edna limonada, molya.
T’agrada el peix? О-ичаш ли-----? О_____ л_ р____ О-и-а- л- р-б-? --------------- Обичаш ли риба? 0
Ed---l-m--ada----ly-. E___ l________ m_____ E-n- l-m-n-d-, m-l-a- --------------------- Edna limonada, molya.
T’agrada la carn? Обича---и --веж-о-м-с-? О_____ л_ г______ м____ О-и-а- л- г-в-ж-о м-с-? ----------------------- Обичаш ли говеждо месо? 0
E--a---mon-da- m-l-a. E___ l________ m_____ E-n- l-m-n-d-, m-l-a- --------------------- Edna limonada, molya.
T’agrada el porc? Обича--л--св--ск---е-о? О_____ л_ с______ м____ О-и-а- л- с-и-с-о м-с-? ----------------------- Обичаш ли свинско месо? 0
E--- d--a-en -o-, ---y-. E___ d______ s___ m_____ E-i- d-m-t-n s-k- m-l-a- ------------------------ Edin domaten sok, molya.
Desitjaria un plat sense carn. Би--и---л ----к-л- не---без--есо. Б__ и____ / и_____ н___ б__ м____ Б-х и-к-л / и-к-л- н-щ- б-з м-с-. --------------------------------- Бих искал / искала нещо без месо. 0
E----d---t-- -ok- mol-a. E___ d______ s___ m_____ E-i- d-m-t-n s-k- m-l-a- ------------------------ Edin domaten sok, molya.
Desitjaria un plat de verdures. Б-х --ка- ----ка-а п-ато-със---л-нч-ци. Б__ и____ / и_____ п____ с__ з_________ Б-х и-к-л / и-к-л- п-а-о с-с з-л-н-у-и- --------------------------------------- Бих искал / искала плато със зеленчуци. 0
E-i--d-----n-sok---oly-. E___ d______ s___ m_____ E-i- d-m-t-n s-k- m-l-a- ------------------------ Edin domaten sok, molya.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Б-- и---л-/ и--а-- -е--,--оето--е п--готвя----зо. Б__ и____ / и_____ н____ к____ с_ п_______ б_____ Б-х и-к-л / и-к-л- н-щ-, к-е-о с- п-и-о-в- б-р-о- ------------------------------------------------- Бих искал / искала нещо, което се приготвя бързо. 0
B--h i---- /----ala --a-h--c--rve-- -in-. B___ i____ / i_____ c_____ c_______ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- c-e-v-n- v-n-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha cherveno vino.
Vol acompanyament d’arròs? Жел-----ли--о-----о--з? Ж______ л_ т___ с о____ Ж-л-е-е л- т-в- с о-и-? ----------------------- Желаете ли това с ориз? 0
B-k- iskal-- --k-la c--s-a --erv-no -i--. B___ i____ / i_____ c_____ c_______ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- c-e-v-n- v-n-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha cherveno vino.
Vol acompanyament de pasta / fideus? Же-ает- -и т----с-па-т-? Ж______ л_ т___ с п_____ Ж-л-е-е л- т-в- с п-с-а- ------------------------ Желаете ли това с паста? 0
Bi---isk-l - isk--a-c--sh---h--ve-- v---. B___ i____ / i_____ c_____ c_______ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- c-e-v-n- v-n-. ----------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha cherveno vino.
Vol acompanyament de patates? Ж-ла-т- л--това-с-к--т---? Ж______ л_ т___ с к_______ Ж-л-е-е л- т-в- с к-р-о-и- -------------------------- Желаете ли това с картофи? 0
B--h--s-a- ----k--a-c-a-ha-byal--v--o. B___ i____ / i_____ c_____ b____ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- b-a-o v-n-. -------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha byalo vino.
(Això) no m’agrada. Т--а-не----к-с--. Т___ н_ е в______ Т-в- н- е в-у-н-. ----------------- Това не е вкусно. 0
Bikh--s--l --isk-la----s-a-b---o v-n-. B___ i____ / i_____ c_____ b____ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- b-a-o v-n-. -------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha byalo vino.
El menjar està fred. Х-а-ата - с---ен-. Х______ е с_______ Х-а-а-а е с-у-е-а- ------------------ Храната е студена. 0
B--h --k-l --i--a-----a-ha bya---v--o. B___ i____ / i_____ c_____ b____ v____ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- b-a-o v-n-. -------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha byalo vino.
Això no és el que he demanat. Не с-м-п-р-ч-а- /-пор-ч-ал- ----. Н_ с__ п_______ / п________ т____ Н- с-м п-р-ч-а- / п-р-ч-а-а т-в-. --------------------------------- Не съм поръчвал / поръчвала това. 0
Bi-h-is-al -----al- --a--a-b-ti--a ---mpan---. B___ i____ / i_____ c_____ b______ s__________ B-k- i-k-l / i-k-l- c-a-h- b-t-l-a s-a-p-n-k-. ---------------------------------------------- Bikh iskal / iskala chasha butilka shampansko.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.