Manual de conversa

ca Fer neteja   »   bg Почистване на къщата

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [осемнайсет]

18 [osemnayset]

Почистване на къщата

Pochistvane na kyshchata

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Avui és dissabte. Днес - с-б--а Д___ е с_____ Д-е- е с-б-т- ------------- Днес е събота 0
P--h------- n- kyshc---a P__________ n_ k________ P-c-i-t-a-e n- k-s-c-a-a ------------------------ Pochistvane na kyshchata
Avui tenim temps. Д-е- --е --а------м-. Д___ н__ и____ в_____ Д-е- н-е и-а-е в-е-е- --------------------- Днес ние имаме време. 0
Pochi-t-a-e--a----hc-a-a P__________ n_ k________ P-c-i-t-a-e n- k-s-c-a-a ------------------------ Pochistvane na kyshchata
Avui netegem l’apartament. Дн-с н-- ----им-ж--ището. Д___ н__ ч_____ ж________ Д-е- н-е ч-с-и- ж-л-щ-т-. ------------------------- Днес ние чистим жилището. 0
Dnes y------ta D___ y_ s_____ D-e- y- s-b-t- -------------- Dnes ye sybota
Jo netejo la cambra de bany. А--ч--тя---н---. А_ ч____ б______ А- ч-с-я б-н-т-. ---------------- Аз чистя банята. 0
Dn-s -- syb-ta D___ y_ s_____ D-e- y- s-b-t- -------------- Dnes ye sybota
El meu marit renta el cotxe. М-----ъ--м-е----а-а. М___ м__ м__ к______ М-я- м-ж м-е к-л-т-. -------------------- Моят мъж мие колата. 0
Dnes -e sy--ta D___ y_ s_____ D-e- y- s-b-t- -------------- Dnes ye sybota
Els nens netegen les bicicletes. Дец--а ч-стят-вел-сип---т- - к-----т-. Д_____ ч_____ в___________ / к________ Д-ц-т- ч-с-я- в-л-с-п-д-т- / к-л-л-т-. -------------------------------------- Децата чистят велосипедите / колелата. 0
D-----i--imame-v--me. D___ n__ i____ v_____ D-e- n-e i-a-e v-e-e- --------------------- Dnes nie imame vreme.
L’àvia rega les flors. Ба-а-п--и---ц-е-я--. Б___ п_____ ц_______ Б-б- п-л-в- ц-е-я-а- -------------------- Баба полива цветята. 0
Dnes --e i---e-v--m-. D___ n__ i____ v_____ D-e- n-e i-a-e v-e-e- --------------------- Dnes nie imame vreme.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Д--а-- --зт---в-т-д-тск-та--т--. Д_____ р_________ д_______ с____ Д-ц-т- р-з-р-б-а- д-т-к-т- с-а-. -------------------------------- Децата разтребват детската стая. 0
D--s-n---ima----r-m-. D___ n__ i____ v_____ D-e- n-e i-a-e v-e-e- --------------------- Dnes nie imame vreme.
El meu marit ordena el seu escriptori. М-ят-мъж р----ебв- -ю---- с-. М___ м__ р________ б_____ с__ М-я- м-ж р-з-р-б-а б-р-т- с-. ----------------------------- Моят мъж разтребва бюрото си. 0
D--- -i- ch-s-im z---i-hc---o. D___ n__ c______ z____________ D-e- n-e c-i-t-m z-i-i-h-h-t-. ------------------------------ Dnes nie chistim zhilishcheto.
(Jo) poso la roba a la rentadora. А- с--г-- пра-е---в---р----та. А_ с_____ п______ в п_________ А- с-а-а- п-а-е-о в п-р-л-я-а- ------------------------------ Аз слагам прането в пералнята. 0
D-e--nie--hi--i- ---l-shc--t-. D___ n__ c______ z____________ D-e- n-e c-i-t-m z-i-i-h-h-t-. ------------------------------ Dnes nie chistim zhilishcheto.
(Jo) estenc la roba. Аз п----ир-м п------. А_ п________ п_______ А- п-о-т-р-м п-а-е-о- --------------------- Аз простирам прането. 0
D-es -i- chi--i--z-i--shc---o. D___ n__ c______ z____________ D-e- n-e c-i-t-m z-i-i-h-h-t-. ------------------------------ Dnes nie chistim zhilishcheto.
(Jo) planxo la roba. А--гл-д----анет-. А_ г____ п_______ А- г-а-я п-а-е-о- ----------------- Аз гладя прането. 0
A-------y- ---y-t-. A_ c______ b_______ A- c-i-t-a b-n-a-a- ------------------- Az chistya banyata.
Les finestres estan brutes. Про--р---- -- м--сни. П_________ с_ м______ П-о-о-ц-т- с- м-ъ-н-. --------------------- Прозорците са мръсни. 0
A--chis--a b-ny-ta. A_ c______ b_______ A- c-i-t-a b-n-a-a- ------------------- Az chistya banyata.
El terra està brut. П--ът-е-м--с--. П____ е м______ П-д-т е м-ъ-е-. --------------- Подът е мръсен. 0
Az -h-s-y---an--ta. A_ c______ b_______ A- c-i-t-a b-n-a-a- ------------------- Az chistya banyata.
La vaixella és bruta. С-----т- са -р-с-и. С_______ с_ м______ С-д-в-т- с- м-ъ-н-. ------------------- Съдовете са мръсни. 0
M-y-t-my-h -ie -o---a. M____ m___ m__ k______ M-y-t m-z- m-e k-l-t-. ---------------------- Moyat myzh mie kolata.
Qui neteja les finestres? К-й-ч--ти--р-з---и-е? К__ ч____ п__________ К-й ч-с-и п-о-о-ц-т-? --------------------- Кой чисти прозорците? 0
Moyat--y-h -i- ko--ta. M____ m___ m__ k______ M-y-t m-z- m-e k-l-t-. ---------------------- Moyat myzh mie kolata.
Qui passa l’aspiradora? К-- чи--и с-прахо-му-ачката? К__ ч____ с п_______________ К-й ч-с-и с п-а-о-м-к-ч-а-а- ---------------------------- Кой чисти с прахосмукачката? 0
Moy----y-h-mie-k-l--a. M____ m___ m__ k______ M-y-t m-z- m-e k-l-t-. ---------------------- Moyat myzh mie kolata.
Qui renta la vaixella? Ко- ми--с--о----? К__ м__ с________ К-й м-е с-д-в-т-? ----------------- Кой мие съдовете? 0
Dets-------s-y-t---losip-d----- k---l---. D______ c_______ v___________ / k________ D-t-a-a c-i-t-a- v-l-s-p-d-t- / k-l-l-t-. ----------------------------------------- Detsata chistyat velosipedite / kolelata.

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!