Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   bg Съюзи 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [деветдесет и пет]

95 [devetdeset i pet]

Съюзи 2

Syyuzi 2

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Des de quan ja no treballa? Т--о-к-га -- ---о---е в---? Т_ о_____ н_ р_______ в____ Т- о-к-г- н- р-б-т-т- в-ч-? --------------------------- Тя откога не работите вече? 0
S---zi-2 S_____ 2 S-y-z- 2 -------- Syyuzi 2
Des del seu casament? От---н-тбат--си--и? О_ ж________ с_ л__ О- ж-н-т-а-а с- л-? ------------------- От женитбата си ли? 0
S-yuz--2 S_____ 2 S-y-z- 2 -------- Syyuzi 2
Sí, ella no treballa des que es va casar. Д----т-а--о--- -м-жи-----не р---ти-вече. Д__ о______ с_ о_____ т_ н_ р_____ в____ Д-, о-к-к-о с- о-ъ-и- т- н- р-б-т- в-ч-. ---------------------------------------- Да, откакто се омъжи, тя не работи вече. 0
T-a-----ga-ne --b--it--ve---? T__ o_____ n_ r_______ v_____ T-a o-k-g- n- r-b-t-t- v-c-e- ----------------------------- Tya otkoga ne rabotite veche?
Des que es va casar, ella ja no treballa. От--кт- с--о---и--т- -- -або-и-п-в-че. О______ с_ о_____ т_ н_ р_____ п______ О-к-к-о с- о-ъ-и- т- н- р-б-т- п-в-ч-. -------------------------------------- Откакто се омъжи, тя не работи повече. 0
T---ot-o-a -----bot-t--vech-? T__ o_____ n_ r_______ v_____ T-a o-k-g- n- r-b-t-t- v-c-e- ----------------------------- Tya otkoga ne rabotite veche?
D’ençà que es coneixen són feliços. О-к--то-------нават, -е -- щ-с-лив-. О______ с_ п________ т_ с_ щ________ О-к-к-о с- п-з-а-а-, т- с- щ-с-л-в-. ------------------------------------ Откакто се познават, те са щастливи. 0
T-- -t-oga -e-r-botit--v-c-e? T__ o_____ n_ r_______ v_____ T-a o-k-g- n- r-b-t-t- v-c-e- ----------------------------- Tya otkoga ne rabotite veche?
Des que tenen nens, surten poc. Откакт- -м-т-де-а,-те --дко и--из-т. О______ и___ д____ т_ р____ и_______ О-к-к-о и-а- д-ц-, т- р-д-о и-л-з-т- ------------------------------------ Откакто имат деца, те рядко излизат. 0
O- ----i-bata--i -i? O_ z_________ s_ l__ O- z-e-i-b-t- s- l-? -------------------- Ot zhenitbata si li?
Quan truca per telèfon (ella)? Тя ко-а-се --аж-- п- т-лефо--? Т_ к___ с_ о_____ п_ т________ Т- к-г- с- о-а-д- п- т-л-ф-н-? ------------------------------ Тя кога се обажда по телефона? 0
Ot z-e---ba---s- --? O_ z_________ s_ l__ O- z-e-i-b-t- s- l-? -------------------- Ot zhenitbata si li?
Durant el trajecte? П- -р-м--н- път-в--е--? П_ в____ н_ п__________ П- в-е-е н- п-т-в-н-т-? ----------------------- По време на пътуването? 0
Ot zh-ni---ta si li? O_ z_________ s_ l__ O- z-e-i-b-t- s- l-? -------------------- Ot zhenitbata si li?
Sí, tot conduint. Да,--ока-- -офи--. Д__ д_____ ш______ Д-, д-к-т- ш-ф-р-. ------------------ Да, докато шофира. 0
D------akto se---y--i---ya n- --b--i v--he. D__ o______ s_ o______ t__ n_ r_____ v_____ D-, o-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- v-c-e- ------------------------------------------- Da, otkakto se omyzhi, tya ne raboti veche.
Truca per telèfon mentre condueix. Тя----о----- п----л-ф---- ----т--ш-фира. Т_ с_ о_____ п_ т________ д_____ ш______ Т- с- о-а-д- п- т-л-ф-н-, д-к-т- ш-ф-р-. ---------------------------------------- Тя се обажда по телефона, докато шофира. 0
D---otk-k-o----o-----, --a -- -ab--i vech-. D__ o______ s_ o______ t__ n_ r_____ v_____ D-, o-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- v-c-e- ------------------------------------------- Da, otkakto se omyzhi, tya ne raboti veche.
Mira la televisió mentre planxa. Тя-гл-да -е--в----,-д---то --а--. Т_ г____ т_________ д_____ г_____ Т- г-е-а т-л-в-з-я- д-к-т- г-а-и- --------------------------------- Тя гледа телевизия, докато глади. 0
D---ot-a-to--e om---i---y--n- --b-t--vec-e. D__ o______ s_ o______ t__ n_ r_____ v_____ D-, o-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- v-c-e- ------------------------------------------- Da, otkakto se omyzhi, tya ne raboti veche.
Escolta la música mentre fa els deures. Тя --уш- -у-ик-, дока-- р-боти. Т_ с____ м______ д_____ р______ Т- с-у-а м-з-к-, д-к-т- р-б-т-. ------------------------------- Тя слуша музика, докато работи. 0
Ot--kto--e-om--h-,-----n- rab-----o---h-. O______ s_ o______ t__ n_ r_____ p_______ O-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- p-v-c-e- ----------------------------------------- Otkakto se omyzhi, tya ne raboti poveche.
No veig res quan no tinc les ulleres. Аз--е-ви-д-м ----- а-о-/-к-г-т--н--а- -ч-л-. А_ н_ в_____ н____ а__ / к_____ н____ о_____ А- н- в-ж-а- н-щ-, а-о / к-г-т- н-м-м о-и-а- -------------------------------------------- Аз не виждам нищо, ако / когато нямам очила. 0
Otk--t- -- omyzhi------n- ra-o-i--o-e--e. O______ s_ o______ t__ n_ r_____ p_______ O-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- p-v-c-e- ----------------------------------------- Otkakto se omyzhi, tya ne raboti poveche.
No entenc res quan la música està tan forta. Аз н--р---и--- -ищ-----о /-к---т--музик----е с--на. А_ н_ р_______ н____ а__ / к_____ м_______ е с_____ А- н- р-з-и-а- н-щ-, а-о / к-г-т- м-з-к-т- е с-л-а- --------------------------------------------------- Аз не разбирам нищо, ако / когато музиката е силна. 0
Otk--t--se-o-yz------a-n------ti--ove-he. O______ s_ o______ t__ n_ r_____ p_______ O-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- p-v-c-e- ----------------------------------------- Otkakto se omyzhi, tya ne raboti poveche.
No sento res quan tinc un refredat. Не -----в-м-----, -к--/ --гато -----х-ема. Н_ п_______ н____ а__ / к_____ и___ х_____ Н- п-д-ш-а- н-щ-, а-о / к-г-т- и-а- х-е-а- ------------------------------------------ Не подушвам нищо, ако / когато имам хрема. 0
O-kakto -e-p-z--v--, ---sa -hcha--l-v-. O______ s_ p________ t_ s_ s___________ O-k-k-o s- p-z-a-a-, t- s- s-c-a-t-i-i- --------------------------------------- Otkakto se poznavat, te sa shchastlivi.
Agafarem un taxi si plou. Щ- вз-м-м--а--и--а-о ва-и. Щ_ в_____ т_____ а__ в____ Щ- в-е-е- т-к-и- а-о в-л-. -------------------------- Ще вземем такси, ако вали. 0
Otkak-o--e --zn-vat,--e--a ----astli--. O______ s_ p________ t_ s_ s___________ O-k-k-o s- p-z-a-a-, t- s- s-c-a-t-i-i- --------------------------------------- Otkakto se poznavat, te sa shchastlivi.
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Ще на-ра-и--о------е--к- -ът--е-т-и-, -ко сп-че----о---о----. Щ_ н_______ о___________ п___________ а__ с_______ о_ т______ Щ- н-п-а-и- о-о-о-в-т-к- п-т-ш-с-в-е- а-о с-е-е-и- о- т-т-т-. ------------------------------------------------------------- Ще направим околосветско пътешествие, ако спечелим от тотото. 0
Ot--kt- -- p-z-a-at, t- s- -hc--stliv-. O______ s_ p________ t_ s_ s___________ O-k-k-o s- p-z-a-a-, t- s- s-c-a-t-i-i- --------------------------------------- Otkakto se poznavat, te sa shchastlivi.
Comencarem el menjar si no arriba aviat. Ще -а--ч-е- да-се х--ни-, а-о-т-й-н--д--д- --о-о. Щ_ з_______ д_ с_ х______ а__ т__ н_ д____ с_____ Щ- з-п-ч-е- д- с- х-а-и-, а-о т-й н- д-й-е с-о-о- ------------------------------------------------- Ще започнем да се храним, ако той не дойде скоро. 0
Otk-k---imat -e-s-,--e -ya-k- -z-iza-. O______ i___ d_____ t_ r_____ i_______ O-k-k-o i-a- d-t-a- t- r-a-k- i-l-z-t- -------------------------------------- Otkakto imat detsa, te ryadko izlizat.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!