Manual de conversa

ca Al taxi   »   bg В таксито

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

38 [трийсет и осем]

38 [triyset i osem]

В таксито

V taksito

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? М-л-, -зв-к-й----ак-и. М____ и________ т_____ М-л-, и-в-к-й-е т-к-и- ---------------------- Моля, извикайте такси. 0
V---k-ito V t______ V t-k-i-o --------- V taksito
Quant costa fins a l’estació de tren? К------т-у-а--- г-----? К____ с_____ д_ г______ К-л-о с-р-в- д- г-р-т-? ----------------------- Колко струва до гарата? 0
V--a--i-o V t______ V t-k-i-o --------- V taksito
Quant costa fins a l’aeroport? Ко--о --рув- до -ети-ет-? К____ с_____ д_ л________ К-л-о с-р-в- д- л-т-щ-т-? ------------------------- Колко струва до летището? 0
Moly-- -zvika-te-t-ks-. M_____ i________ t_____ M-l-a- i-v-k-y-e t-k-i- ----------------------- Molya, izvikayte taksi.
Tot dret, si us plau. Мол-- --пр-во. М____ н_______ М-л-, н-п-а-о- -------------- Моля, направо. 0
Mo--a--i--ik-yte-ta--i. M_____ i________ t_____ M-l-a- i-v-k-y-e t-k-i- ----------------------- Molya, izvikayte taksi.
A la dreta, si us plau. М-ля- --к н----но. М____ т__ н_______ М-л-, т-к н-д-с-о- ------------------ Моля, тук надясно. 0
M-l-a, -z-i------ta-s-. M_____ i________ t_____ M-l-a- i-v-k-y-e t-k-i- ----------------------- Molya, izvikayte taksi.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. М---- --- -а--г-л--нал-во. М____ т__ н_ ъ____ н______ М-л-, т-м н- ъ-ъ-а н-л-в-. -------------------------- Моля, там на ъгъла наляво. 0
K-lk- s-r-v- do ga--ta? K____ s_____ d_ g______ K-l-o s-r-v- d- g-r-t-? ----------------------- Kolko struva do garata?
Tinc pressa. Б-рза-. Б______ Б-р-а-. ------- Бързам. 0
Ko--- ---u-a--o --rat-? K____ s_____ d_ g______ K-l-o s-r-v- d- g-r-t-? ----------------------- Kolko struva do garata?
Tinc temps. Имам--р--е. И___ в_____ И-а- в-е-е- ----------- Имам време. 0
K--ko----uva d- ----t-? K____ s_____ d_ g______ K-l-o s-r-v- d- g-r-t-? ----------------------- Kolko struva do garata?
Vagi més a poc a poc, si us plau. К-р------о-ба-н-,-----. К______ п________ м____ К-р-й-е п---а-н-, м-л-. ----------------------- Карайте по-бавно, моля. 0
Ko--o--tru-a----l----h-heto? K____ s_____ d_ l___________ K-l-o s-r-v- d- l-t-s-c-e-o- ---------------------------- Kolko struva do letishcheto?
Aturi’s aquí, si us plau. С-р--е-ту-, -о-я. С_____ т___ м____ С-р-т- т-к- м-л-. ----------------- Спрете тук, моля. 0
K---o----u-a-do-l---s-ch-to? K____ s_____ d_ l___________ K-l-o s-r-v- d- l-t-s-c-e-o- ---------------------------- Kolko struva do letishcheto?
Esperi un moment, si us plau. И--а--йт--е-и- -ом-н-- -о-я. И________ е___ м______ м____ И-ч-к-й-е е-и- м-м-н-, м-л-. ---------------------------- Изчакайте един момент, моля. 0
K-l----t-u-a--- -etishcheto? K____ s_____ d_ l___________ K-l-o s-r-v- d- l-t-s-c-e-o- ---------------------------- Kolko struva do letishcheto?
Ja torno de seguida. В-дн-г-----връ-а-. В______ с_ в______ В-д-а-а с- в-ъ-а-. ------------------ Веднага се връщам. 0
M-lya- naprav-. M_____ n_______ M-l-a- n-p-a-o- --------------- Molya, napravo.
Doni’m un rebut, si us plau. Мол-, д--т--ми---и-анц-я. М____ д____ м_ к_________ М-л-, д-й-е м- к-и-а-ц-я- ------------------------- Моля, дайте ми квитанция. 0
Mo-ya--n-pr-vo. M_____ n_______ M-l-a- n-p-a-o- --------------- Molya, napravo.
No tinc canvi. Ням-- ----ни--а--. Н____ д_____ п____ Н-м-м д-е-н- п-р-. ------------------ Нямам дребни пари. 0
M--ya, ---ravo. M_____ n_______ M-l-a- n-p-a-o- --------------- Molya, napravo.
Va bé, guardi el canvi. Та---е --б-е, рес-ото е -- Вас. Т___ е д_____ р______ е з_ В___ Т-к- е д-б-е- р-с-о-о е з- В-с- ------------------------------- Така е добре, рестото е за Вас. 0
M--ya,-----na---s-o. M_____ t__ n________ M-l-a- t-k n-d-a-n-. -------------------- Molya, tuk nadyasno.
Porti’m a aquesta adreça. Зак-р-й-- ----а -ози----е-. З________ м_ н_ т___ а_____ З-к-р-й-е м- н- т-з- а-р-с- --------------------------- Закарайте ме на този адрес. 0
M--ya,---k-n-dy---o. M_____ t__ n________ M-l-a- t-k n-d-a-n-. -------------------- Molya, tuk nadyasno.
Porti’m a aquest hotel. З-к-----е ме д- --я х--ел. З________ м_ д_ м__ х_____ З-к-р-й-е м- д- м-я х-т-л- -------------------------- Закарайте ме до моя хотел. 0
Moly-, --k---d--s--. M_____ t__ n________ M-l-a- t-k n-d-a-n-. -------------------- Molya, tuk nadyasno.
Porti’m a la platja. З---р-й---ме на------. З________ м_ н_ п_____ З-к-р-й-е м- н- п-а-а- ---------------------- Закарайте ме на плажа. 0
Mol-a- -a- -a --yla n-ly--o. M_____ t__ n_ y____ n_______ M-l-a- t-m n- y-y-a n-l-a-o- ---------------------------- Molya, tam na ygyla nalyavo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?