Manual de conversa

ca Les activitats   »   bg Дейности

13 [tretze]

Les activitats

Les activitats

13 [тринайсет]

13 [trinayset]

Дейности

Deynosti

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Què fa la Martha? К---о -рави-Ма---? К____ п____ М_____ К-к-о п-а-и М-р-а- ------------------ Какво прави Марта? 0
De---sti D_______ D-y-o-t- -------- Deynosti
(Ella) treballa en una oficina. Тя ----т- - --и-. Т_ р_____ в о____ Т- р-б-т- в о-и-. ----------------- Тя работи в офис. 0
D--n-sti D_______ D-y-o-t- -------- Deynosti
(Ella) treballa amb un ordinador. Т- --бот- -а-ко----ъ--. Т_ р_____ н_ к_________ Т- р-б-т- н- к-м-ю-ъ-а- ----------------------- Тя работи на компютъра. 0
K-kv- ---vi-----a? K____ p____ M_____ K-k-o p-a-i M-r-a- ------------------ Kakvo pravi Marta?
On és la Martha? К--е----ар--? К___ е М_____ К-д- е М-р-а- ------------- Къде е Марта? 0
Kakv----a-i -----? K____ p____ M_____ K-k-o p-a-i M-r-a- ------------------ Kakvo pravi Marta?
Al cinema. Н- к-но. Н_ к____ Н- к-н-. -------- На кино. 0
K-kv- pr-vi-M-rt-? K____ p____ M_____ K-k-o p-a-i M-r-a- ------------------ Kakvo pravi Marta?
(Ella) està veient una pel•lícula. Т--гл--а-ф---. Т_ г____ ф____ Т- г-е-а ф-л-. -------------- Тя гледа филм. 0
Tya -a-oti --o-is. T__ r_____ v o____ T-a r-b-t- v o-i-. ------------------ Tya raboti v ofis.
Què fa el Peter? К--в---р-в- --те-? К____ п____ П_____ К-к-о п-а-и П-т-р- ------------------ Какво прави Петер? 0
T-- r--ot--v o---. T__ r_____ v o____ T-a r-b-t- v o-i-. ------------------ Tya raboti v ofis.
Estudia a la universitat. То--след---в у---е-сит-т-. Т__ с_____ в у____________ Т-й с-е-в- в у-и-е-с-т-т-. -------------------------- Той следва в университета. 0
T---rab-ti-- ----. T__ r_____ v o____ T-a r-b-t- v o-i-. ------------------ Tya raboti v ofis.
Estudia idiomes. То----и ез-ци. Т__ у__ е_____ Т-й у-и е-и-и- -------------- Той учи езици. 0
Ty- ra-o-i -a k-m--u-y-a. T__ r_____ n_ k__________ T-a r-b-t- n- k-m-y-t-r-. ------------------------- Tya raboti na kompyutyra.
On és el Peter? К-де е Пете-? К___ е П_____ К-д- е П-т-р- ------------- Къде е Петер? 0
T-a---bot--n- k--p-u-yr-. T__ r_____ n_ k__________ T-a r-b-t- n- k-m-y-t-r-. ------------------------- Tya raboti na kompyutyra.
A la cafeteria. В -афенето. В к________ В к-ф-н-т-. ----------- В кафенето. 0
T-- rab--i-na -----u-yr-. T__ r_____ n_ k__________ T-a r-b-t- n- k-m-y-t-r-. ------------------------- Tya raboti na kompyutyra.
(Ell) beu cafè. То---и--ка-е. Т__ п__ к____ Т-й п-е к-ф-. ------------- Той пие кафе. 0
Ky-- ye -a-t-? K___ y_ M_____ K-d- y- M-r-a- -------------- Kyde ye Marta?
On els agrada anar? Те --де --ича- -----дя-? Т_ к___ о_____ д_ х_____ Т- к-д- о-и-а- д- х-д-т- ------------------------ Те къде обичат да ходят? 0
K-d- y---a-ta? K___ y_ M_____ K-d- y- M-r-a- -------------- Kyde ye Marta?
Al concert. Н--к-н---т. Н_ к_______ Н- к-н-е-т- ----------- На концерт. 0
Kyd--ye Ma--a? K___ y_ M_____ K-d- y- M-r-a- -------------- Kyde ye Marta?
(A ells) els agrada escoltar música. Т- -б--ат-да -----т --зи--. Т_ о_____ д_ с_____ м______ Т- о-и-а- д- с-у-а- м-з-к-. --------------------------- Те обичат да слушат музика. 0
Na-k--o. N_ k____ N- k-n-. -------- Na kino.
On no els agrada anar? Т- --д---- об--ат-да хо---? Т_ к___ н_ о_____ д_ х_____ Т- к-д- н- о-и-а- д- х-д-т- --------------------------- Те къде не обичат да ходят? 0
N------. N_ k____ N- k-n-. -------- Na kino.
A la discoteca. В--ис-о-----а. В д___________ В д-с-о-е-а-а- -------------- В дискотеката. 0
Na--i-o. N_ k____ N- k-n-. -------- Na kino.
No els agrada ballar. Те--е об-ча--д-----цу-ат. Т_ н_ о_____ д_ т________ Т- н- о-и-а- д- т-н-у-а-. ------------------------- Те не обичат да танцуват. 0
Ty----e-----l-. T__ g____ f____ T-a g-e-a f-l-. --------------- Tya gleda film.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües criolles

Sabies que al Pacífic Sud es parla alemany? Això és absolutament cert! En parts de Papua Nova Guinea i Austràlia es parla Unserdeutsch . Es tracta d'una llengua criolla. Les llengües criolles sorgeixen en situacions de contacte lingüístic. És a dir, quan hi ha múltiples llengües diferents confluint en un mateix espai. Avui han desaparegut pràcticament moltes de les llengües criolles. Però en el món encara hi ha 15 milions de persones que parlen una llengua criolla. Les llengües criolles són sempre llengües maternes. Amb les llengües pidgin succeeix una altra cosa. Les llengües pidgin són codis lingüístics molt simplificats. Únicament serveixen per a una comunicació bàsica. La majoria de les llengües criolles es van formar durant l'època colonial. Per això, sovint es basen en llengües europees. Una de les característiques de les llengües criolles és el seu vocabulari limitat. Aquestes llengües tenen a més un sistema fonètic propi. La gramàtica de les llengües criolles està fortament simplificada. Les regles complicades són literalment ignorades pels parlants. Cada llengua criolla és una part important de la identitat nacional. Per això hi ha una literatura criolla abundant. Les llengües criolles són especialment interessants per als lingüistes. Ja que mostren la manera en què les llengües es desenvolupen i moren. De manera que estudiant les llengües criolles és possible estudiar l'evolució del llenguatge. També ens demostren que les llengües poden canviar i adaptar-se. La disciplina que estudia les llengües criolles s'anomena ‘criollística’. Una de les frases més conegudes en llengua criolla procedeix de Jamaica. Bob Marley la va popularitzar a tot el món: saps quina és? És No woman, no cry! (= No, woman, don't cry! ).
Sabia vostè que?
El finès és l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes. Està estretament relacionat amb l’estonià, i llunyanament emparentat amb l’hongarès. Com totes les llengües uralianes, es diferència notablement de les llengües indo-germàniques. Un exemple el trobem en la seva estructura de llengua aglutinant, pel que les seves funcions gramaticals s’expressen en sufixes. Així és com sorgeixen les extenses paraules tan típiques del finès. Una altra característica d’aquest idioma són les seves numeroses vocals. La gramàtica finesa distigueix fins a 15 casos diferents. També és molt important diferenciar entre els sons llargs i els curts. El finès parlat i escrit es diferencien notablament l’un de l’altre, cosa que és menys comú en altres llengües europees. Totes aquestes característiques fan que el finès sigui un idioma relativament difícil. A més, les seves normes llingüístiques es compleixen estrictament. La bona notícia és que es tracta d’un idioma completmanent lògic!